El Joan Negrié i la Míriam Iscla fa molts anys que es coneixen, “quan ens veiem pel carrer sempre fem el pallasso i teníem moltes ganes de fer una comèdia junts”, diu el de la Trono. I a l’equip van afegir “el millor director de comèdia de Catalunya”, Joan Maria Segura, amb paraules del mateix Negrié, el seu “director fetitxe”.
L’encàrrec del text va ser al Marc Artigau, Premi Josep Pla el 2019 per la novel·la La vigília o autor de musicals com Cantando bajo la lluvia (Tívoli), El Petit Príncep (Barts), Bye bye monstre (Poliorama) o El Màgic d’Oz (Condal), que han coincidit tots a l’hora fa pocs mesos a la cartellera de Barcelona. I amb tots aquests ingredients, la Trono està a punt d’estrenar la segona producció pròpia d’aquesta temporada, Les bones intencions.
‘les bones intencions’ s’estrena a la trono aquest cap de setmana
No voldria fer espòiler, però per fer-vos cinc cèntims, Les bones intencions explica les peripècies d’un parell d’emprenedors que s’han ajuntat per muntar festes temàtiques. La que ens ocupa és una que desprèn molta catalanor, amb l’Hereu Riera i el Virolai de banda sonora.
Parlem amb el Joan i la Míriam quan acaben el primer assaig general, i a més, amb públic. “Tenir públic és un plaer, perquè el ritme de la funció en comèdia el marca la gent”, valora Iscla. A més, a Les bones intencions, es trenca totalment la quarta paret. El públic representa el tercer personatge de l’obra. Els dos intèrprets es retroalimenten constantment dels que ocupen les butaques, però no patiu perquè no us faran sortir a l’escenari per ridiculitzar-vos. Tensió fora, i sense avançar res més, us asseguro que xalareu i que riureu.
la comèdia és la segona producció de l’any de la sala tarragonina
Com ha estat dirigir aquest parell? El director Joan Maria Segura comença a riure només d’escoltar la pregunta. Hi ha dies que a la meitat de l’assaig paraven per fer un cafè perquè es petaven de riure i costava avançar. “Ha sigut un xou, i ens ho hem passat molt bé”, resumeix el director.
La comèdia està en l’ADN de la Trono. Són ja un bon grapat d’obres que han produït d’aquest gènere. Fa poques setmanes, estrenaven a la Beckett Obsolescència programada, que compta amb molts gags, i venen de La Marató de Nova York (10 anys després), Els Gossos o de Vaselina. “M’agrada anar al teatre perquè em facin una mica més feliç del que soc. A la Trono seguim aquesta línia perquè amb sentit de l’humor, és la millor manera de dir les coses”, raona el director de la sala Joan Negrié.
el públic representa el tercer personatge de l’obra
Sovint s’ha tractat la comèdia com la germana pobra del teatre. Malaguanyats aquells que han contribuït a infravalorar aquesta disciplina, quan són pocs els actors que la poden defensar damunt d’un escenari. “Qui sap fer bé comèdia, sap fer bé drama. I no tots els que fan drama, saben fer comèdia”, apunta la que va ser una de les fundadores de T de Teatre. “Als grans actors com Míriam Iscla, costa molt que els hi ofereixin una comèdia”, afegeix Negrié. “La comèdia té uns tempos, una respiració interna, una escolta del públic, que no tothom és capaç”, remata Joan Maria Segura. Ja ho diuen que és més fàcil fer plorar que fer riure.
iscla: “tant de bo hi haguessin més sales trono a catalunya”
Iscla s’estrenarà doblement, amb l’obra i a la Trono-Armanyà. Fa anys que va passar per l’antiga Sala Trono, però encara no ha actuat a la caixa del Metropol. “Em fa ràbia no ser de Tarragona i formar part d’aquest projecte de naixement”, confessa l’actriu. “La qualitat és exactament igual que tot allò que s’està produint a Barcelona, hem de descentralitzar el teatre i les institucions hi han de creure”, reclama Iscla. “Tant de bo hi haguessin més Tronos a Catalunya!”, pensa en veu alta Segura.
Les bones intencions s’estrenarà aquest cap de setmana del 6, 7 i 8 de maig a la Trono – Armanyà i del 12 de maig al 5 de juny farà parada a la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures (la Seca de tota la vida) que ara dirigeix un tarragoní Marc Chornet. Els que vam veure el primer assaig general vam riure molt, moltíssim, i abans d’estrenar ja tenen més d’una desena de bolos. Potser sí que té raó el Joan, que vam sortir una mica més feliços; i ara per ara, ja és això.
