Feia molts anys que l’esport tarragoní patia un greuge destacat. Massa. L’agost de l’any passat, però, s’hi posava remei. El Nàstic tornaria a tenir equip femení de futbol. El principal club esportiu de la ciutat havia tingut plantilla anys enrere, però es va deixar perdre. Ningú sabia explicar-se ben bé perquè una entitat d’aquest calibre no tenia en compte les nenes i les noies no només de la ciutat, sinó de la demarcació. Gairebé un any després, la situació a Tarragona està sumant envergadura. Diversos clubs de barri han fet des de fa anys una tasca necessària i, per fi, el Nàstic va ampliar l’oferta per a les joves tarragonines ansioses de futbol. Recuperada l’aposta grana, es va optar per unir forces amb el Bonavista, una entitat ja experimentada en aquest àmbit, per dotar de més solidesa el projecte acabat de néixer. A la pràctica, una encertada absorció de tot allò que funcionava per establir la base.
el club ha recuperat aquesta temporada l’equip de les noies
“Recuperar el femení és la primera passa i començar a reconstruir la imatge és molt important”, diu l’Adrián Rosales. El coordinador del femení del Nàstic és molt insistent en el fet de fer bé les coses en aquest inici, de no saltar-se passes. El nou conjunt grana ha encetat la seva aventura a l’última categoria, al grup 1 -en total n’hi ha sis- de la Segona Divisió femenina de la Federació Catalana de Futbol. És el sisè esglaó, encara molt lluny del futbol de màxim nivell.
AQUEST CURS LES GRANA HAN ACABAT QUARTES I A PROP DE L’ASCENS A PRIMERA CATALANA
L’inici del viatge, no obstant el repte, ha estat plenament satisfactori. La cirereta de l’ascens no ha quedat lluny: el Nàstic ha aconseguit la quarta plaça, només per darrere de la Fundació Reus, el Morell i les seves veïnes, el Tarraco. “No ens coneixíem i hem acabat formant un grup. Sí que hi ha moltes coses a millorar, però la base és bona. Una quarta posició no està gens malament”, celebra la jugadora Itziar Borrellas. Durant la temporada les opcions de pujar no estaven descartades, però una sèrie de mals resultats van liquidar les probabilitats. Així i tot, l’equip està content de la reacció: “No ens vam enfonsar, vam continuar lluitant pel futur. Es pot continuar creixent sense quedar primeres”.
La Itziar Borrellas ocupa la línia defensiva i té 22 anys. El futbol sempre ha estat la seva passió, des de molt petita. Tant, que als quatre anys ja jugava amb l’equip del seu poble: la Pobla de Mafumet. Això sí, envoltada només de nens; el boom del futbol femení entre les nenes del país és molt recent. Al cap de quatre anys ho va haver de deixar. Als 12 hi va tornar. En condicions normals hauria de jugar amb un equip de categoria Infantil, però no n’hi havia amb noies de la seva edat. La Pobla tenia, si més no, un equip adult femení de futbol 7, i la Itziar hi va anar de cap. “Hi havia noies grans, mares, fins i tot. Aquell any simplement va anar”, recorda. Al cap d’un temps, ja amb una edat més apte per compartir vestidor amb adultes, va fitxar pel Morell, on va ser fins a l’any passat.
itziar borrellas destaca l’absència de referents per a les nenes
“Queda molt per fer”, recalca Borrellas. El principal fet que ha condicionat el creixement del futbol femení fins al moment és l’absència de referents per a les petites. La defensa grana apunta que els seus eren “els del masculí”, volent arribar a “ser com ells”. Però ara les nenes -i també nens- comencen a emmirallar-se amb elles. La cosa comença a canviar, per fi. La Itziar ja ho ha viscut en primera persona: “Fa uns dies estava esmorzant, no anava vestida amb roba del club, i una nena petita em va preguntar si era la jugadora del Nàstic”. “S’ha d’estar preparada per això”, admet rient i amb certa vergonya. I Borrellas, ja com a referent, anima “totes les nenes a provar-ho, si és el seu somni”.
l’èxit del barça “s’ha d’aprofitar”, diu adrián rosales
Cal mirar gairebé un centenar de quilòmetres al nord per entendre l’efervescència del futbol femení. El Barça ha esdevingut el referent mundial en pocs anys. Amb una metodologia molt clara, les blaugranes juguen aquest dissabte la seva tercera final en quatre anys de la Champions League, amb derrota el 2019 i títol el 2021. A la lliga arrasen. La capitana Alexia Putellas s’ha convertit no només en la millor futbolista del món, sinó també en una ídola de masses. Deixant els nombrosos èxits esportius de banda, hi ha un fet diferencial, un abans i un després: el Camp Nou ple amb 91.553 persones davant el Reial Madrid i 91.648 contra el Wolfsburg.
El Clàssic femení va rebentar registres i la plantilla del Nàstic va participar del rècord mundial, formant part del públic. “Ens va motivar veure tanta gent a qui li agrada el futbol, que ja no hi ha tant estereotip si és masculí o femení. Vam veure bon futbol, a poc a poc anem creixent. Hi ha vida més enllà del masculí”, celebra il·lusionada la Itziar Borrellas. Enganxar-se a la inèrcia culer és clau, tal com diu l’Adrián Rosales. “El boom mediàtic del Barça s’ha d’aprofitar a llarg termini. Això ja no és un futur, és un present, una realitat”.
El coordinador grana va viure la cocció de l’èxit barceloní de primera mà. Rosales va deixar el futbol base del Nàstic per anar a l’staff tècnic del segon equip del Barça, a la segona divisió. “L’experiència em va servir molt, allà veia sessions del Lluís Cortés”, l’entrenador del primer equip fins a la temporada passada. L’estiu passat, però, el Nàstic li va trucar buscant aquest aprenentatge i l’Adrián va tornar cap a Tarragona.
a la demarcació cada cop hi ha més equips de futbol base
No tot és el Barça, però. El coordinador nastiquer destaca que a tota la demarcació s’està fent molt bona feina. “A Barcelona sempre hi ha hagut molta més afluència, hi viatgem molt. Però aquí a Tarragona cada cop hi ha més clubs que fan femenins i es nota que ja no cal fer tants viatges cap al nord”, ressalta Rosales. L’Adrián destaca els nous equips femenins de futbol base que tindran el Roda de Berà i la Canonja el curs vinent. També aplaudeix la feina feta des de fa molts anys per clubs com el mateix Racing Bonavista, la Floresta, el Cambrils, el Riudoms, la Fundació Reus, el Morell, l’Alcover o el Montblanc.
També han aparegut equips ebrencs, com la Plana, el Deltebre o la Rapitenca. Tot això “vol dir un increment de noies, qualitat i moviment”, diu el coordinador, que indica que encara en falten: “Demogràficament, tant de bo hi hagués més jugadores per poder treballar i escollir i no haver-nos de barallar molts clubs per una mateixa jugadora”. “Hi ha els equips i les jugadores que hi ha. Tant de bo hi haguera més competència. Ens estem perdent talent, voldríem poder competir contra més jugadores”, rebla Borrellas.
EL PROJECTE DEL TARRACO ÉS UNA REFERÈNcia si es vol seguir creixent
Precisament, un dels llocs on tenen més competència és a escassos quilòmetres. El Tarraco està fent una feina molt meritòria des de fa anys amb el futbol base i, especialment, amb el femení. Han quedat just davant del Nàstic a la classificació i el derbi de la segona volta de la lliga el va retransmetre en directe Tarragona Ràdio -un altre petit gra de sorra per al canvi-. Aquest partit va acabar amb empat a 1 i, com a derbi, va tenir la seva tensió. “Ens coneixem totes: les meves millors amigues hi juguen. Es fa més gran del que va ser, no hi va haver males paraules”, matisa la Itziar. La defensa grana és conscient de les virtuts de les rivals i destaca que “el Tarraco ve format de fa anys, no s’acaba de crear, i tenen una base des de l’adolescència, pel que es coneixen i no cal que mirin on són al camp”. Sens dubte, un objectiu a calcar els pròxims anys a can Nàstic. Amb tot, afirma que “tenir dos equips de futbol 11 a la ciutat és molt positiu”.
Precisament, si alguna cosa té clar el Nàstic que enveja del Tarraco és el futbol base femení. En aquesta temporada 2021-2022 el club de la Budallera només ha tingut un sol equip femení, el primer. La intenció és començar-ne a tenir-ne de nenes i adolescents com més aviat millor. Els primers podrien arribar, fins i tot, el curs vinent, tal com explica l’Adrián Rosales: “Estem rebent trucades. Hi ha noies que no estaven jugant i que ara veuen això com una oportunitat. És un projecte de club per assentar les bases i per portar-lo fins on calgui. Va de debò, no és per moda”.
EL CLUB TREBALLA PER SUMAR el curs vinent UN EQUIP ALEVÍ I UN JUVENIL
En aquest sentit, s’està treballant colze a colze amb el Racing Bonavista per ampliar la col·laboració amb un equip femení Aleví -10 i 11 anys- i fer que el Juvenil -de 16 a 18- passi a formar part de l’estructura grana. “Això serviria per apujar la qualitat i que les jugadores del primer equip no s’adormin”, rebla el coordinador. Al cap i a la fi, la feina del Nàstic i de tants altres clubs del territori farà que casos com els de la Itziar, quan era petita i no trobava equip, siguin cada cop menys freqüents: “Si ara tenim una escola de la seva edat, estem aconseguint moltes coses”.
Dotar el Nàstic de base femenina és un objectiu prioritari a curt termini. D’enguany també han quedat alguns reptes extraesportius pendents. “L’objectiu final és el Nàstic, amb un estadi gran i moviment de jugadors”, diu Rosales, que afegeix: “Hem de posar les condicions, demanen molt poc. La resta, com més coses vinguin, millor”. En aquest sentit, es volen polir detalls que dotaran de més seriositat l’equip, com un fisioterapeuta propi o equipacions en tota regla. El gran repte és potenciar la seva presència dins l’estructura grana; és evident que enguany hi ha hagut certa desconnexió. Per exemple, “malauradament no hi ha hagut gens de contacte amb el primer equip masculí”, lamenta el coordinador. No han anat plegats en cap moment.
el gran repte és potenciar la connexió de les jugadores amb el nàstic
L’Adrián té clares les mancances a resoldre: “Hem d’intentar apropar-les més a la imatge del Nàstic i al club. Estan molt ben acollides pel Racing, però han de tenir la sensació de Nàstic, que el club està amb elles. Tinc idees i un parell de bones notícies per confirmar. De mica en mica el club també s’adona que, si es fa, s’ha de fer bé”. Una altra fita és “fer el possible per estar més a prop”, ja que s’ha jugat tota la temporada a Bonavista. Per tant, sovintejar més les instal·lacions de la Budallera; aquest curs només han jugat un partit a l’annex, l’últim. I és va notar: victòria per 6-1.
“Aixecar la mirada i veure el Nou Estadi impacta i motiva. Veus l’escut per tot arreu”, confessa la Itziar Borrellas. A curt termini, el pas natural és anar a l’annex de forma permanent -l’arribada de l’anhelada ciutat esportiva ajudaria a esponjar els múltiples equips del club-. D’aquí a uns anys no hauria de ser estrany veure el femení al Nou Estadi. Abans, però, cal enfortir el lligam amb la massa social grana, molt desconnectada i allunyada aquest primer any.
BORRELLAS: “l’objectiu de l’any que ve és millorar el resultat d’enguany”
Pensar en un futur no relativament proper és positiu si es vol fer créixer el projecte per ser una referència. El potencial hi és. Primer, però, cal anar a curt termini. La plantilla té clara la meta per la temporada vinent. Borrellas és així de transparent: “L’objectiu personal és ascendir. Jo espero continuar creixent. A més, qui vingui nova a l’equip ha d’aportar coses positives, temps i compromís”. “El mínim és millorar el que s’ha fet enguany”, sentencia la defensa grana.
L’Adrián Rosales hi coincideix, però parla amb més cautela: “Ha de ser un objectiu ambiciós i s’han de generar unes bases per intentar millorar. Si això fa que pugem, perfecte”. Amb la Primera Divisió de la Federació Catalana a l’horitzó, el primer equip femení del Nàstic vol continuar fent passes endavant. Les jugadores es mouen per la il·lusió. Si el club acompanya i no comet el mateix error de fa un grapat d’any de deixar morir el projecte, les nenes tarragonines tindran unes imprescindibles referents.
