30.8 C
Província de Tarragona
Dilluns, agost 8, 2022

Ferran, el poble resistent

Veïns de Ferran prenen la fresca i fan petar la xerrada amb el FET. Foto: David Oliete.

Avança la tarda de qualsevol dia calorós de l’estiu i l’aire que comença a córrer per Ferran fa que s’hi estigui bé, a fora. Alguns veïns treuen cadires i es disposen a fer petar la xerrada i prendre la fresca, com solen fer amb el bon temps. De seguida omplen de conversa un dels dos carrers paral·lels que conformen aquest petit poble, amb un castell, a la part més alta, completant el quadre.

Al voltant, només camps, horts i la proximitat del riu Gaià, que el mantenen sorprenentment al marge de les poblacions, les urbanitzacions, els càmpings i les carreteres altament transitades que, de fet, té a tocar. “Un visitant em va dir, fa anys, que Ferran és un oasi de tranquil·litat enmig del bullici de la Costa Daurada. I vaig pensar que era una definició molt encertada.” Ho explica la Gemma Fusté, que seu al costat de la seva mare, la Montserrat Garcia.

prenem la fresca amb veïns d’aquest oasi de calma

El Quimet Virgili i la Núria Porta, tots dos amb 89 anys, són un pou de records i coneixements sobre Ferran i es nota que els agrada parlar-ne i exercitar una memòria que es manté en forma. La Roser Palau, la seva filla Roser Marquès i el net, el petit Ferran, que no para quiet, amb tot un carrer per jugar, representen tres generacions d’una família molt lligada a un poble que, malgrat que es manté petit enmig d’un territori que ha crescut molt i que ja fa anys que va perdre entitat política, conserva intacta una forta identitat pròpia.

Tot i que és al costat d’Altafulla, Ferran pertany al municipi de Tarragona des que el 1956 la ciutat es va annexionar l’ampli terme que incloïa, a més d’aquest petit poble, els veïnats de Tamarit i Monnars. “Anava des de l’estació d’Altafulla fins a cala Romana”, apunta la Núria amb orgull. “I mitja platja Llarga també era de Ferran”, hi afegeix la Montserrat.

ferran forma part de tarragona des del 1956

En el moment de l’annexió, aquell extens municipi havia perdut habitants, sobretot el poble de Tamarit, molt despoblat. “L’últim que va marxar de Tamarit va ser el meu avi, Josep Virgili, que se’n va anar a viure a Ferran transportant amb carro les pedres de la casa vella per fer-se la nova”, explica el Quimet. Ja fa temps que les cases que envoltaven el recinte emmurallat de Tamarit van anar desapareixent, mentre que la petita vila closa, presidida pel castell d’origen medieval però marcat per la profunda i imponent restauració romàntica de fa un segle, actualment només és accessible per a esdeveniments privats.

Han passat gairebé setanta anys des de l’annexió, però es nota que aquell fet es manté molt viu en la memòria dels ferranencs, probablement perquè, tal com afirma el Quimet Virgili, en aquell moment es va viure amb “desconsol”. “Molts no ho volíem, però ens hi van obligar”, diu el Quimet. Eren temps de dictadura, sense debats i amb la veu de la gent silenciada, tal com recorda ell mateix, que ho va viure en primera persona.

(…)

Així comença un ampli reportatge dedicat al poble de Ferran que publiquem íntegrament al número 54 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a Llibreria Adserà i al Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Aquest i la resta de contiunguts els hem pogut elaborar gràcies al suport dels més de 700 subscriptors del FET. Si et vols sumar a la nostra comunitat d’amigues i amics lectors, subscriu-t’hi per només 35€ l’any:

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

I donaràs suport a un mitjà de comunicació que ha rebut tres premis de periodisme els darrers anys:

Premi Mañé i Flaquer 2021, que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Ajuntament de Torredembarra.

Premi Igualtat de Gènere 2019, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

Premi Periodisme de Proximitat 2018, concedit per la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

 

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here