Advertisement
8.6 C
Província de Tarragona
Dissabte, novembre 26, 2022

El comiat a l’últim capellà obrer

Francesc Xammar, durant la conversa amb el FET. Foto: Ricard Lahoz.

Va arribar a la Floresta a finals de 1969 i es va instal·lar en un pis ben modest del bloc ‘Encina’ “per estar en contacte amb la realitat obrera”. Allà s’hi ha estat durant 53 anys, coherent fins al final en la seva manera d’entendre la vida i d’ajudar els més vulnerables. Ara, però, arriba l’hora del comiat. El jesuïta Francesc Xammar marxarà de Tarragona en les pròximes setmanes, deixant una enorme petjada en molts àmbits socials.

francesc xammar se’n va de tarragona després de 53 anys a la floresta

Se’n va per raons d’edat i de salut: aquest dimecres 16 de novembre fa 89 anys i els jesuïtes no volen que continuï vivint sol. El destí és Barcelona, probablement amb una petita comunitat al costat d’altres companys. Amb Xammar, desapareix l’últim capellà obrer. Un capellà nascut el 1933 en el si d’una família de l’alta burgesia barcelonina que va decidir viure al costat dels més pobres i necessitats.

En una conversa pausada amb el FET, Xammar destaca com a molt positiva “l’experiència dels primers anys de contacte directe amb la gent treballadora, sobretot amb aquells que arribaven a Tarragona procedents d’Andalusia i Extremadura”. Diu que es va sentir “molt ben acollit” i que tot aquell procés de convivència va resultar “molt enriquidor”. Mig segle després, afirma sentir-se “plenament identificat amb la classe obrera” d’aquella època.

“recordeu-me com un utòpic”, diu el jesuïta

Però ara se’n va “decebut” amb l’evolució de La Floresta i de la societat en general. “Hi ha hagut una marxa enrere d’allò que s’esperava amb la caiguda de la dictadura quan es creia en poder assolir una societat més justa i solidària“, recorda qui va ser regidor del primer ajuntament democràtic (1979-1983) liderant una candidatura veïnal. “Llavors hi havia molta il·lusió i esperances, ara el barri ha millorat urbanísticament i en serveis però les relacions entre els veïns són fredes i s’ha perdut el sentit de comunitat”, descriu qui també va ser president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona.

Aspecte del pis de La Floresta, on Xammar ha viscut durant 53 anys. Foto: Ricard Lahoz.

Per aquest petit habitatge de 60 metres quadrats han desfilat milers de persones del barri, de Tarragona i de l’Amèrica Llatina buscant les paraules i els consells del jesuïta. A la petita sala que avui acull aquesta conversa es van fer nombroses reunions clandestines antifranquistes, es van impulsar organitzacions unitàries com l’Assemblea de Catalunya i sindicats com Comissions Obreres, i es van promoure manifestacions veïnals per reclamar drets i serveis bàsics.

“no em sento fracassat. he viscut com volia”

Al tram final de la vida, Francesc Xammar lamenta “la pèrdua de valors humans i la dignitat de les persones treballadores”. Reconeix una certa “frustració” per l’evolució d’una societat capitalista que considera “desfeta” per una manera de viure “fàcil i còmoda”. Una societat cada cop més “egoista i materialista” que no defensa com cal els drets humans i la justícia social. Probablement, aquesta decepció amb Europa el va portar a involucrar-se a fons en la relació amb l’Amèrica Central a través del Comitè Oscar Romero.

Francesc Xammar entrant una sala plena de gom a gom que l’aplaudeix, abans de la presentació del llibre el 30 de maig de 2018. Foto: Anna Plaza.

“Com t’agradaria que et recordem a Tarragona?”, li pregunto. I Xammar, amb els ulls tancats i assegut a la mateixa butaca de sempre, respon amb calma: “Com una persona que creia en la utopia de fer una societat millor, més justa i fraterna”. Aquell somni, aquella utopia “no s’ha aconseguit”, diu amb un punt de tristesa i resignació cristiana.

“Com afrontes els darrers anys de vida?”, li plantejo. I la resposta no necessita pausa: “Amb la sensació que no he fracassat del tot en la meva voluntat de viure tal com jo volia, una vida basada en els valors de l’ésser humà. Tornaria a repetir l’experiència de venir a viure a La Floresta amb la gent humil, i me’n vaig pensant que m’hauria agradat avançar més, però en cap cas decebut”.

Coberta del llibre publicat pel Centre d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Foto: David Oliete.

Amb en Paco Xammar he compartit moltes hores dels darrers anys. Juntament amb el periodista Enric Garcia Jardí (premi Francesc Candel 2022 per aquest magnífic reportatge) vam publicar el llibre ‘Francesc Xammar i Vidal: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona’, un volum que val la pena recuperar ara que el jesuïta s’acomiada de la societat que l’ha acompanyat durant més de 50 anys.

La mateixa societat civil que prepara per aquest tram final del 2022 diversos actes de comiat a Xammar, que culminaran el 10 de desembre, Dia dels Drets Humans. La millor data possible.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. No vull equivocar-me, però crec que en Francesc Xammar no és pas l’últim capellà obrer de Tarragona. Mn. Agustí Ayats no fa pas tant que es va jubilar de la seva empresa, tot i que continua la seva feina de capellà. En una fàbrica crec que treballava Ayats. Li ho podeu preguntsr a ell

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here