El rellotge del Port de Tarragona celebra el seu segle de vida no per casualitat, sinó perquè les diverses generacions n’han tingut cura, l’han cuidat. Al llarg de la seva existència, la torre horària ha estat restaurada en tres ocasions: el 1993, el 2006 i, la darrera, el 2020, durant la pandèmia.
Passar pel taller és un requisit obligatori per a la majoria dels elements patrimonials del Port. Això, segons la directora de l’Arxiu del Port, Coia Escoda, té una explicació molt senzilla: “Les erosions i les restauracions han estat producte de l’efecte del mar, que abans era molt més pròxim.” En efecte, “el mar ara és més lluny, però abans era molt més a prop”, i el rellotge “estava sol, davant de l’aigua”.
El rellotge del Port es va construir fa un segle per una reivindicació laboral
Fa cent anys, la zona del Port Esportiu, el Nàutic i el Moll de Llevant no existien; hi havia la platja de la Comandància, l’escullera i poca cosa més. “El rellotge es podia esquitxar, i ja ni t’ho explico si hi havia temporal!”, exemplifica Escoda. Ara continua exposat, tot i que no tant com abans. Així, durant deu dècades el rellotge ha vist com l’aigua, la sal i el vent —fa brisa en qualsevol moment del dia— l’han anat desgastant.
Sí, el rellotge del Port ha arribat als nostres dies, però no ho ha fet ben bé igual que quan es va estrenar. El pas del temps i les restauracions han fet que es perdessin elements originals, tot i que l’essència es manté. La darrera posada al dia es va fer “amb més rigor històric”, ja que el color del rellotge va mutar de l’ocre a un groc més blanquinós, per tornar a “uns colors més originals”.
El vent n’ha erosionat molt els capitells, però ha acabat amb altres elements: en un inici la torre estava rematada amb uns merlets al capdamunt, que es van anar perdent amb els anys. Tampoc ha arribat al 2022 el parallamps, que coronava l’estructura, o una serp esculpida a la façana que queda davant del Mediterrani.
La torre ha perdut alguns elements amb el pas del temps
Ara bé, hi ha un conjunt d’elements desapareguts que eren ben especials. “Aprofitant on era”, és a dir, un lloc ideal, hi havia una petita estació meteorològica, que comptava amb un anemòmetre, un baròmetre, un termòmetre o un pluviòmetre. “No descartem fer una rèplica de l’estació en un futur, però seria més decorativa que una altra cosa, ja que els estris són rudimentaris comparats amb els que hi ha ara al Port Control”, confessa la Coia.
Un altre ítem que també ha canviat respecte a fa unes quantes dècades és el mecanisme. L’actual, digital, no té res a veure amb la maquinària original, que es pot visitar al Museu del Port. I, és clar, amb aquest canvi han desaparegut figures tan clàssiques com el rellotger Rigau, “que va fer el manteniment fins als anys 90, i hi pujava gran com era”. Tan vinculat estava aquest home al rellotge que el 1992 se’l va homenatjar.
S’acosta la fi del 2022 i l’inici del 2023. La Nit de Cap d’Any d’enguany serà el moment exacte en què el rellotge del Port de Tarragona celebrarà cent anys marcant l’hora als portuaris, i l’efemèride se celebrarà com cal. De manera especial, es farà una exposició al Tinglado 2, on se’n podrà veure tota la documentació i els projectes previs a l’execució de l’obra.
una exposició i un llibret celebraran els cent anys del rellotge
També es dedicarà un llibre de petit format a l’arquitectura i a la història de la torre. I, probablement, moltes de les activitats socials i culturals de l’agenda habitual del Port es traslladaran als peus del rellotge. Per exemple, s’hi podrà gaudir de les Lectures de Mar o dels concerts de Racons de Mar, avança la Coia Escoda. Una dona que, com molta altra gent del Port, té la torre horària molt interioritzada en el seu dia a dia: “A mi m’agrada saber l’hora pel rellotge, i això que la tinc davant, a l’ordinador!”
Celebració aquest 31 de desembre
Un grup de tarragonins promou la celebració del centenari del rellotge del Port amb una trobada -amb raïm inclòs- la mitjanit d’aquest dissabte 31 de desembre. Als peus de la torre rellotge escoltaran les campanes del canvi d’any. Es tracta d’una iniciativa popular impulsada, entre d’altres, per l’arquitecte Ramon Aloguín.
(…)
AQUEST ÉS UN FRAGMENT DEL REPORTATGE QUE PODEU LLEGIR ÍNTEGRAMENT AL NÚMERO 56 DE LA REVISTA.
Demana el FET a TARRAGONA a Llibreria Adserà i Llibreria La Capona.
