La Meritxell Puvill té molt clar que vol promoure la cultura del flamenc i de la dansa espanyola a casa seva, a Tarragona, i treballa de forma vocacional per donar-la a conèixer al territori. Fruit d’aquestes accions, en ocasions desinteressades, rebrà la Distinció al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Tarragona el pròxim dimarts 24 de gener.
La seva trajectòria arrenca quan s’adona, mentre cursa estudis de Dret, que la seva passió és la dansa. Acabat el segon curs, la Meritxell opta per fer un gir a la seva vida i realitzar els estudis com a ballarina al Grau Professional de Dansa, en l’especialitat de dansa espanyola i flamenc. Va veure que era realment el que l’omplia i, anys després, ho continua fent. “Si no fos així no m’hi dedicaria, has d’invertir molt de temps i energia”, afirma.
la tarragonina rebrà dimarts la distinció al mèrit cultural
La dansa li aporta tot a la tarragonina. D’ètnia gitana, detalla que “mai se m’ha educat per ballar flamenc”. Li va venir tot plegat de nou, quan realment va trobar la seva vocació. Després de fer classes amateurs, li van proposar fer la carrera. Actualment, dirigeix el seu propi centre especialitzat, l’Escola de Dansa Art i Flamenc. Una experiència, la de formar, que defineix com “enriquidora”. Imparteixen les classes amb la idea “d’arribar a tothom”. De fet, la ballarina afirma que té més alumnes adults que no pas nens i que han trobat un fil docent “per arribar a tothom, sense discriminacions”.
A la vegada, compta amb dinou anys d’experiència en representacions artístiques i la seva pròpia companyia. Reconeix que a voltes és complicat de compaginar la formació amb els espectacles i que només es pot fer “amb molta energia i sacrifici”. Es tracta, però, d’una oportunitat per als seus alumnes, ja que és una opció per tal que el planter de la seva escola tingui feina i opcions de dedicar-se a la dansa.
treballa per fomentar la dansa espanyola des de la ciutat
Puvill ha participat com a ballarina en diferents espectacles de la demarcació de Tarragona i Barcelona i ha estat col·laboradora en festivals i mostres nacionals i internacionals. A més, ha representat Espanya en diversos certament com a ballarina individual o amb la seva companyia, Alboreà.
Alboreà és una aposta per cercar el flamenc més modern. No s’aturen i pretenen innovar i oferir espectacles amb un caire diferenciat. N’és un exemple la producció professional amb més de 25 artistes de diferents disciplines, Micael de Nebadon- Vida i Passió, representat el 2021 al Teatre Casal Riudomenc i l’any 2022 al Teatre Tarragona. La seva ment innovadora permet que fins i tot s’atreveix amb conferències ballades. L’Ahir i l’Avui del Flamenc va ser una producció, elaborada conjuntament amb la músic Laura Rodríguez, que es va oferir en la tercera edició del Tarragona Sona Flamenc.
dirigeix una escola i la seva pròpia companyia
La Meritxell Puvill també té un gran interès per les teràpies naturals i alternatives. És per això que junt amb la terapeuta Cristina Mayor, van crear el projecte Flamenc TXA, amb diferents teràpies vinculades a la dansa i que esperen que tingui continuïtat durant aquest 2023.
La Meritxell considera que “hem estat pioners en moltes coses”. De fet, quan a Tarragona no hi havia tablaos ella oferia el seu estudi per tal que s’hi poguessin realitzar espectacles. “Si vols marcar la diferència sempre has d’obrir camí”, explica. Així, fa valdre que per il·lustrar a la gent “cal formar-se”.
aposta per una flamenc més modern per arribar als joves
Relata que “els que ens dediquem a aquests tipus de dansa lluny del sud d’Espanya som els grans desconeguts”. Així, considera que hi ha un gran planter que s’hi dedica “i que pot tenir un futur al territori, no cal que sigui a Granada o Madrid”. La Meritxell és de les que s’ha quedat a Tarragona “per promoure la cultura a casa meva”. “Lluita per poder-ho fer aquí”, assegura. És per aquest motiu que es mostra molt agraïda per la Distinció al Mèrit Cultural.
“em quedo a tarragona per promoure la cultura des d’aquí”
Puvill afirma que a la dansa espanyola “li manca una aposta ferma, sobretot per desconeixement”. De fet, entre els mateixos professionals existeixen criteris diferents i això fa que no “s’obri el camí”. “O el flamenc evoluciona, o s’estanca, i si això passa morirà”. Ho exemplifica amb el fenomen de la Rosalia, que, segons explica, “ha fet que el públic jove s’apropi al flamenc”. “Tot el que sumi a l’ofici cal rebre-ho amb els braços oberts”, conclou.
