UNa FESTa MAJOR INTENSa

Josep Llort es dedicava a pentinar i tenir cura dels gegants de la ciutat (foto: Família Llort)

Josep Llort és el Perpetuador d’enguany, a títol pòstum. El Pepitu, com li diem encara a casa quan parlem d’ell, va ser durant més de cinquanta anys perruquer de senyores i postisser. Dit així, sembla estrany i no hi trobem relació amb la festa, però quan jo de petita deia “el meu avi pentina els gegants”, per a mi, era la persona més important de la festa major. De fet, tot i que vaig viure a Barcelona fins a l’adolescència, quan anàvem a les festes de la Mercè, no me n’agradava cap, de gegant: jo em delia per venir els caps de setmana a Tarragona i que l’avi em portés a veure aquell Nano a qui estava posant un postís, després d’endinsar-nos pels passadissos interminables de l’Ajuntament fins a arribar-hi.

Es passava hores teixint manyocs de cabell en caps de fusta, amb unes mans delicades però visiblement avesades a treballar, i aquesta era la part de la feina que més l’il·lusionava i que va compaginar sempre amb la perruqueria. De les tres perruqueries Llort que van existir, la primera a Apocada i les altres dues a la Rambla, l’única que jo recordo és la del segon pis del número 119, on fins fa uns deu anys encara s’hi podia veure el cartell i s’hi respirava una olor intensa de laca i de tota mena de tints. Allí, en aquell pis estret i llarg, hi tenia una petita habitació on classificava a la perfecció perruques i postissos en capses blanques que recordo com si fos ara… I em deia: “Quina vols veure avui? La perruca del dimoni dels Pastorets? La barba del rei Melcior?”, i ens ho emprovàvem i rèiem!

El perruquer i postisser Josep Llort i Bofarrull és, enguany, el Perpetuador de les Festes a títol pòstum (foto. Família Llort)

Ara, de gran, m’he anat adonant del que significava per a ell aquella feina, en representació de la ciutat, més enllà d’atendre moltes clientes a la perruqueria. Ser estilista artístic l’omplia tot l’any, perquè no només treballava amb el Seguici i el Bestiari, sinó que també va anar durant molts anys al Metropol, al Patronat Obrer (com en deia ell), a Ràdio Tarragona, al Teatre Principal… a caracteritzar els actors i actrius que hi actuaven, des de Josep Maria Tarrasa fins als Pastorets de la Salle, i era l’encarregat d’empolainar els Reis d’Orient que ens visiten cada any.

El perruquer s'enfilava ben amut per tenir cura de la geganta (foto: Família Llort) — El perruquer s’enfilava ben amut per tenir cura de la geganta (foto: Família Llort)

Sarcàstic i una mica fotetes, Josep Llort i Bofarull, que ens va deixar el passat 5 de gener d’enguany, la nit de Reis, potser hauria renegat una mica d’aquest homenatge si hagués estat viu, sempre crític amb les institucions i lluitador al bàndol republicà; però després, com feia amb tot, hauria col·locat aquell guardó en el lloc més important de casa i n’hauria fet ressò amb tots els amics i clientes que sempre l’envoltaven i l’admiraven.

Ara fa uns tres anys, el 2010, l’equip de l’Arxiu històric de la ciutat es va posar en contacte amb mi per poder-lo entrevistar, ja que encetaven un projecte audiovisual de vint persones representatives de la festa major tarragonina. El Pepitu ja era vellet i no tenia un discurs gaire àgil, però van ser dues hores intenses de gravació, que ara, en veure-les, m’emocionen molt i fan que agraeixi eternament que pensessin en ell.

En aquella entrevista recordava perfectament dates, noms i moments viscuts de tota la seva carrera professional. I és que la vellesa va fer que anés perdent fins i tot la paraula, però amb les seves mans, fins a l’últim dia, el vèiem com feia postissos ficticis que se li posaven al davant, com entrecreuava els dits i com revivia la seva època més activa en el món del teatre.

El Pepitu s'encarrega aquí del cabell de la Negrita (foto: Família Llort) — El Pepitu s’encarrega aquí del cabell de la Negrita (foto: Família Llort)

Però per damunt de tot va ser un avi molt divertit. Cada Santa Tecla ens recitava versos i més versos de Dames i Vells: “Mireu-se-la, la meva dona…”. També era un gran contador d’històries i un incondicional de la bona música: de Bebo Valdés a George Brassens, passant per la seva afició autodidacta a tocar el piano. Li encantava viatjar i va ser un enamorat de Galícia, on va deixar alguna cosa més que tres anys de servei militar, així com de la llibertat que respirava sempre que anava a París! Però sobretot va ser un enamorat del seu país, Catalunya, un país pel qual va lluitar i pel qual ho hauria donat tot.

Aquesta Santa Tecla l’homenatjarem tots, els tarragonins i tarragonines que el coneixien i la família, i agrairem que enguany la Conselleria de Cultura i la Comissió Assessora sobre el Seguici Popular hagi pensat en ell; però trobarem molt a faltar la seva presència.

Mariona Llort, néta de Josep Llort i periodista

Dues dècades de Víbria

Cultura

Enric Garcia Jardí

-

14 de setembre, 2013

Imatge de la Víbria en una encesa a la plaça de les Cols (FOTO: David Oliete).

Aquests dies no paren quiets. Han preparat un aniversari ambiciós, replet d’activitats, i això comporta molta feina. A nivell organitzatiu, els toca afrontar una de les cites més complicades de l’any: la Mostra de Folklore Viu. Els del barri del Serrallo han convidat a la trobada les víbries de Reus, El Vendrell, Igualada i Castelló, així com també a la Pàjara de Terrassa i la Virgília de Torredembarra —una mena de drac marí—. En total, tenen previst que més de dues-centes persones vinguin de fora per gaudir, pels carrers de la ciutat, carregant o acompanyant les seves respectives peces. Vint-i-cinc membres de l’entitat vetllaran perquè tot surti tal com està previst.

“És una mostra, no un correfoc”, remarca el cap de colla de la Víbria, Sergi Baches. Les bèsties realitzaran, aquesta vegada, gran part de la cercavila sense emprar material pirotècnic. És una bona oportunitat, doncs, perquè aquells que no són amants del foc puguin contemplar amb certa tranquil·litat la bellesa artística de les diferents víbries convocades. Tot i així, hi haurà quatre punts concrets on sí que es faran enceses i que, segons Baches, són els següents: davant del Monument als Herois de 1811 —conegut popularment com Els Despullats—, a la Rambla Nova amb carrer Unió, a la Rambla Nova amb carrer Sant Agustí i a la plaça de la Font. Després, es portaran a terme tot un seguit de balls individuals amb pirotècnia a la plaça de les Cols i, posteriorment, hi ha prevista una sorpresa final per cloure l’esdeveniment que no deixarà indiferent a ningú.

UNa FESTa MAJOR INTENSa

El calendari dels del barri mariner enguany ha estat molt atapeït. Han presentat el conte infantil L’amic més amic d’en Bruc, escrit per Imma Pujol, i que ha comptat amb les il·lustracions d’Antonio Latre i la participació del Port de Tarragona. Una iniciativa que va néixer a partir d’una proposta de la conta-contes Pujol, i que ràpidament va rebre el suport dels integrants de l’entitat. Durant la presentació, al Tinglado número 1, van fer acte de presència la Víbria i la Vibrieta.

Els propers dies també seran moguts. Aquest diumenge 15 de setembre repetiran l’experiència dels tallers didàctics sobre la Festa Major, destinats als més menuts, que ja van dur a terme el passat Sant Magí a la plaça Verdaguer. Aquesta vegada, tanmateix, els desenvoluparan al Serrallo, davant de la pèrgola de la Confraria de Pescadors, aprofitant que hi ha programada una activitat del Club Super3.

Per altra banda, dimarts 17 tots els nens que ho vulguin podran acostar-se a la plaça de les Cols per donar el seu xumet a la Víbria. Ella, a canvi, els obsequiarà amb un xumet de dolços i un certificat en què consta que l’element es compromet a guardar-los l’objecte facilitat. “Sobta molt que un element que en principi representa les forces del mal caigui tan simpàtic als nens”, diu Sergi Baches. Entre d’altres, també han preparat una samarreta commemorativa que es pot adquirir a l’Estand de les Festes i, per cinquena vegada consecutiva, s’han encarregat de fer les bosses oficials de les Festes.

DE CASTELLÓ A VOIRON

La preparació de la Mostra els ha permès activar encara més l’entitat. Durant aquests mesos han anat a Reus, Igualada i Castelló. El viatge que segurament guardaran de forma més vívida en la seva memòria, però, és el que realitzaren uns cinquanta-cinc membres de l’entitat, els dies 18, 19 i 20 d’abril, a Voiron, França, on visitaren la fàbrica i el monestir de la Chatreuse. “Hi vam fer un parell d’enceses amb la Víbria”, confirma Baches, que alhora assegura que es van dir: “Ja que hi anem, hem de portar-hi la bèstia”. La van traslladar en furgoneta.

Enguany acabaran la temporada una mica més tard perquè els han ofert participar en una Mostra de Víbries que s’organitzarà el proper mes de novembre a Igualada. Com poden comprovar, l’activitat a la Víbria, si més no aquest 2013, és desenfrenada.

Membres de l'entitat diables Voramar-Víbria acompanyats de la bèstia en la seva visita a Voiron, França. — Membres de l’entitat diables Voramar i Víbria acompanyats per la seva bèstia en la visita que feren a Voiron el passat mes d’abril, França (CEDIDA: Diables Voramar-Víbria de Tarragona).

SANTA TECLA VISTA DES DE LA VÍBRIA

Sergi Baches porta cinc anys a l’entitat, temps més que suficient com per haver conegut una mica les entranyes de la peça i l’entitat. Assegura que per Santa Tecla, és a dir, durant les sortides dels dies 22 i 23 i el correfoc de la Mercè, amb la Víbria poden arribar a cremar unes sis-centes carretilles i més de cent tiradors, aproximadament.

Un dels moments més especials de la Festa, segons el seu parer, és la baixada de les escales del pla de la Seu, després que la catarsi col·lectiva hagi esclatat amb l’Entrada del Braç de Santa Tecla, el 23 de setembre a la nit. També relata dos moments íntims més especials, en els quals els seus portadors interactuen amb els respectius companys de cercavila —al davant tenen al Bou i al darrere la gent del Ball de Serrallonga—. Per exemple, durant el tram situat entre els carrers de Sant Pau i Pare Palau els membres de la Víbria i els del Bou s’intercanvien els rols com a portadors.

ORÍGENS I EVOLUCIÓ

L’any 1993, el principal objectiu dels diables Voramar, que havien nascut tot just tres anys abans, era tot un repte: aconseguir crear una peça que no havia estava documentada històricament en la tradició festiva de la ciutat. La Comissió Assessora del Seguici Popular va decidir que el projecte tirés endavant, justificant-ho asseverant que en d’altres poblacions era un element arrelat. L’autor de la peça, que pesa uns 87 quilograms, fou el montblanquí Josep Agustí, autor, entre d’altres, dels gegants del Serrallo. El 20 de setembre d’aquell mateix any es va presentar la Víbria de Tarragona, que fou apadrinada per la Pàjara de Terrassa, precisament una de les convidades a la Mostra d’enguany. L’acte es va fer a l’Ajuntament de Tarragona.

Quant a l’evolució, durant tots aquests anys, dels diables Voramar i Víbria de Tarragona, el vicepresident de l’entitat, Rafel Lluís, considera que ha estat d’allò més positiva. “Els primers temps devíem ser unes trenta persones. Ara som unes cent quaranta sis”, assegura. Lluís valora especialment els progressos “tant a nivell de colla, com de sortides, i de tindre un nom en el món del foc a Catalunya”

Imatge espectacular de la Víbria baixant les escales del Pla de la Seu, el dia 23 de setembre a la nit (FOTO: David Oliete),

L’aniversari més refrescant del Lleó

Cultura

Enric Garcia Jardí

-

13 de setembre, 2013

El cap de colla del Lleó, Francesc Martorell, acompanyat dels més joves de l'entitat, en la presentació de la samarreta, els retallables i el got. — El cap de colla del Lleó, Francesc Martorell, acompanyat dels més joves de l’entitat, en la presentació de la samarreta, els retallables i el got.

El Lleó de Tarragona commemora aquest dissabte el vintè aniversari de la seva recuperació històrica d’una forma refrescant. Han preparat, amb la col·laboració especial de Chartreuse Diffusion, Gabri Olivier i la pastisseria Món Dolç una explosiva combinació, conformada pel sacralitzat licor francès, gelat i xocolata. Aquesta beguda es podrà tastar el 14 de setembre, a partir de les vuit del vespre, als jardins de la Casa de la Festa. L’acte estarà presidit per la bèstia homenatjada, i els assistents rebran, com a obsequi, un petit got que duu serigrafiat el logotip dels vint anys del Lleó, que ha estat dissenyat pel tarragoní Marc Ferris.

Com ha quedat pal·lès, enguany els membres de l’entitat volen seduir el nostre paladar. Per celebrar l’efemèride, però, també han presentat unes samarretes molt atrevides, en les quals la cua i, sobretot, els ulls esmaltats del Lleó, es converteixen en protagonistes; i uns retallables destinats al públic infantil. Ambdós productes es poden trobar a l’Estand de les Festes, al Quiosc del Barri, de Francesc Bastos, i a Ribes Art, situat al carrer Jaume I.

s

PINZELLADA SOBRE EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ

El Lleó fou recuperat l’any 1993 per l’Associació de Veïns Verge del Carme. Com indica Arcadi Cornadó en el llibre El Lleó de Tarragona. El Rei de la Festa (Edicions El Mèdol, 2004), els integrants del col·lectiu veïnal, aconsellats per la Comissió Assessora del Seguici Popular, a l’hora d’implicar-se activament en la Festa Major van tenir l’opció de triar d’entre sis elements diferents, que foren els següents: el Lleó, el Ball dels Set Pecats Capitals, el Ball de Sebastiana del Castillo i Ball de la Rosaura, el Ball de Sogra i Nora i el Ball de Cossis i Prims. Finalment, van acabar escollint l’única opció que no implicava crear un ball, sinó una bèstia.

L’elaboració del projecte artístic i la construcció de la peça van anar a càrrec de l’escultora tarragonina Dolors Baena i Font; els ulls esmaltats, que doten el Lleó d’una mirada penetrant, foren obra de Judit Guinovart; pel que fa a l’estructura de fusta, anà a càrrec de la Fusteria Tortosa; i de la corona se’n va ocupar el reconegut joier Joan Serramià. El 18 de setembre de 1993, a les 20:15h, fou presentat públicament, a l’Antic Ajuntament, davant d’una gran expectació.

El cap de colla del Lleó, Francesc Martorell, explica que en tots aquests anys la fesomia de la peça no ha canviat, tot i que reconeix que “el color del seu cos, amb el pas del temps s’ha anat enfosquint”. No han variat, en canvi, els 110 quilograms aproximats que pesa la bèstia, que aquests dies tornarà a passejar pels carrers de la ciutat.

s

El Lleó ballant a la plaça de leS Cols (AUTOR: David Oliete). — El Lleó ballant a la plaça de les Cols (AUTOR: David Oliete).

La copa de la Mulassa

Cultura

-

13 de setembre, 2013

Joan Maixé, un dels socis del bar La Tabacalera, amb la copa serigrafiada que es dedica enguany a la Mulassa

Hi ha tarragonins que fan coses per la ciutat i aposten per diversificar geogràficament la festa oferint nous elements de col·leccionista. És el cas de Joan Maixé, un dels socis del bar La Tabacalera, a l’avinguda Vidal i Barraquer, que per segon any consecutiu presenta una copa serigrafiada relacionada amb el Seguici Popular.

Després de la primera dedicada a l’Àliga, enguany la copa té com a protagonista la Mulassa i incorpora el patrocini de la marca de rom Legendario. Se n’han fet 500 unitats i es podran veure i adquirir aquest dissabte a partir de les vuit del vespre al mateix establiment. La copa se servirà a un preu de 3€ amb un rom tònic i la festa estarà ambientada amb un ball de gralles. Si no s’esgoten, les copes també es podran adquirir la resta de dies de Santa Tecla.

Cartell de la presentació de la copa, quest dissabte a les 20 hores.

Membre de la Colla Jove des del seu inici -ara, ja “retirat”-, Joan Maixé creu que les festes estàn massa centralitzades al voltant de la Part Alta i que hi ha actes que es poden organitzar en altres punts de la ciutat, fora de la zona tradicional. Per aquesta raó, al capdavant del bar La Tabacalera va decidir l’any passat oferir un nou producte de marxandatge. I van triar la copa perquè, precisament, el que fa un bar és servir copes.

La presentació de la copa serigrafiada “competeix” amb la Crida, la Mostra de Folklore Viu i altres activitats del primer dia de la festa major. Però a Tarragona, hi ha públic per a tot i alguns clients ja han demanat a Maixé -sense èxit- poder tenir abans d’hora la seva copa de la Mulassa. Aquí us la presentem en fotografia amb el seu “inventor”. L’any 2014, la copa de La Tabacalera estarà dedicada al Lleó, la peça que porten els veïns del barri on hi ha l’establiment. I la intenció és poder completar tots els elements del Seguici amb una col·lecció única de copes.

Vint tecles de beguda de les festes

Cultura

Enric Garcia Jardí

-

13 de setembre, 2013

Enric Garriga i Xavier Fortuny, dues persones que s'implicaren activament en el procés de creació de la beguda de les Festes, coneguda popularment com la Mamadeta, sustenten una ampolla de Chartreuse groc i un barrilet. — Enric Garriga i Xavier Fortuny, dues persones que s’implicaren activament en el procés de creació de la beguda de les Festes, coneguda popularment com la Mamadeta, amb una ampolla de Chartreuse groc i un barrilet.

A Berga, la Barreja i els porrons de Mau-Mau; a Alcoi, el Cafè-licor i la Mentideta; a Menorca, la Pomada… i a Tarragona, la Mamadeta. La beguda de les Festes compleix vint tecles, dinou anys des que el 16 de setembre de 1994 fos presentada a la Casa de la Generalitat, situada al carrer Major. Xavier Fortuny, una de les persones que va viure en pròpia pell tot el procés de germinació del producte, explica que aquella tarda van “col·lapsar” l’espai. La presentació, que fou un èxit de convocatòria, estava emmarcada en la inauguració d’una exposició amb peces de col·leccionistes sobre material gràfic i publicitari de Chartreuse, de la qual fou comissari un dels actuals tècnics de Cultura, Xavier González.

Durant els primers anys, però, la beguda no duia el nom provocatiu amb què la coneixem tots avui dia. De fet, en el primer barrilet de les festes, que fou presentat l’any 1998 al carrer del Cós del Bou, apareixia encara com a Esperit de Santa Tecla. En aquell acte públic, però, en què el cantant Jaume Arnella va cantar un romanço composat per a l’ocasió, la gent ja parlava obertament de la Mamadeta. Massa tard per a les formes eufemístiques —diverses—. El terme havia començat a calar.

ELS ORÍGENS: PROVATURES I TASTOS

“La idea inicial era buscar una beguda de què la gent del Seguici pogués gaudir”, afirma Fortuny. És per aquest motiu que volien crear una consumició alcohòlica, però que fos de “baixa graduació”. Estaven inspirats, tal com assegura el filòleg Enric Garriga, per la sangria que els preparava, cada any, pel Carnestoltes, i sempre de forma totalment estrambòtica, el mestre Boada, conegut a la ciutat pels seus entrepans i còctels. Fortuny explica que també es basaren en la cercavila de l‘Enterrament de la Sardina de Múrcia, en la qual el Ball de Diables havia participat en diverses ocasions, i on les comparses duien carros amb refrigeris.

Per aconseguir la fórmula de la beguda de les Festes es van organitzar una gran quantitat de tastos, en els quals participaven diferents persones, que no havien d’estar necessàriament lligades a entitats del Seguici Popular. Garriga recorda especialment els que s’havien fet al Bar l’Antiquari. La creació del producte fou un autèntic procés col·lectiu. “De totes les proves que vam anar fent, en general, van agradar més les que es feien amb Chartreuse”, confirma Fortuny. En un principi es tractava de barrejar el licor francès —tant el verd com el groc— amb suc de llimona. A La Geladeria de la plaça del Rei, però, ben aviat van començar a aplicar-hi el granissat, que finalment s’acabaria imposant en la composició oficial i majoritària.

LA MAMADETA: FILOLOGIA I LLEGENDES

Garriga rememora que amb els seus companys deien: “Això entra molt bé, però te’n fots tres i vas mamat”. I d’aquesta expressió podríem extreure “la resposta filològica” a l’orígen del controvertit terme, tal com ell mateix interpreta: “Cada una de les tres dosis és una mamadeta, que sumades fan una mamada gran”. Aquesta interpretació hauria estat conseqüència d’una “reunió de cervells filològics i diablescos”, segons Garriga, que reflexionaven al voltant dels efectes etílics de la beguda.

La llegendística, però, és ben diversa. Fortuny narra la versió d’algú que havia dit que “aquella beguda l’havia deixat tan a gust com si li haguessin fet una mamadeta”. I molts tarragonins també havíem escoltat, per tradició oral, la història que explicava que tot havia començat amb una conya amb una cambrera d’un bar, en què la consumició i les proposicions sexuals s’havien mesclat.

“El primer lloc on el nom va sortir escrit a la pissarra fou a La Geladeria de la Plaça del Rei”, assegura Garriga. En posar que tenien Mamadeta, van atraure l’atenció dels més curiosos. Pel que es veu, hi havia gent que s’escandalitzava. De fet, Fortuny reconeix que el nom va costar d’acceptar, perquè moltes persones consideraven que era “irreverent per a les festes de Santa Tecla”.

UNES GOTES MÀGIQUES I LA FÓRMULA “COMERCIAL”

“La fórmula inicial, la que va acabar sortint perfeccionada, es va fer al laboratori de Vermut Yzaguirre”, assevera Fortuny. La que actualment és més comercial, és una “versió simplificada” de l’originària, afegeix Garriga, i consisteix a afegir un quart de Chartreuse verd, un quart de Chartreuse groc —conegut popularment com oli— i sis vuitens de granissat de llimona. Ambdós lamenten que en alguns establiments no es respectin gens aquestes proporcions, i denuncien que en molts llocs no hi afegeixen Chartreuse verd.

Fortuny aprofita per desvetllar que quan treballava a La Geladeria de la plaça del Rei solia afegir a la beguda unes gotes màgiques “que mataven la dolçor” i li donaven un gust més sec. No obstant això, no vol fer públic amb quina beguda o licor aconseguia aquest sabor. Li ho respectem. Això sí, esperem que no s’emporti el secret a la tomba.

La marató que dóna vida

Societat

-

12 de setembre, 2013

Pilar Alió, donant des de fa més de vint anys, al Banc de Sang de l'hospital Joan XXIII amb la infermera Rosa Milà — Pilar Alió, donant des de fa més de vint anys, al Banc de Sang de l’hospital Joan XXIII amb la infermera Rosa Milà

Aquesta serà la primera marató en què no hi podrà anar. Havia participat a les anteriors vuit edicions celebrades al Metropol, però enguany ha avançat uns dies la donació de sang perquè aquest dissabte té altres ocupacions.

Pilar Alió és donant des de fa més de vint anys, quan li van demanar per un transplantament que li feien a un familiar. Des de llavors, no ha faltat mai a les seves tres cites anuals, la majoria a l’autobús del Banc de Sang i Teixits que recorre de manera itinerant els carrers i barris de la ciutat.

“No m’ho havia plantejat abans, però des de la primera vegada que vaig donar sang he continuat perquè és una necessitat i a mi no em costa res”, afirma aquesta tarragonina de 57 anys, del grup A +, el més habitual. “No tinc problemes amb les agulles i he aconseguit que altres familiars també siguin donants”, afegeix amb un somriure.

A la Pilar li sembla molt bé la festa de la marató anual, perquè s’hi apunta molta gent nova que, probablement, després repetirà. Ella forma part del perfil majoritari entre les persones que dónen sang –dones de mitjana edat- i n’és tan conscient que acostuma a fer una donació abans de les vacances d’estiu, quan més baixen les reserves.

Avui la Pilar ha vingut a l’hospital Joan XXIII, cosa poc habitual. També hi són la Maria Dolors Morales i el Josep Maria Ribes, un matrimoni que són donants des de fa més de 35 anys. “Estic molt contenta de poder salvar una vida”, exclama la Maria Dolors mentre saluda la infermera Rosa Milà, que treballa al Banc de Sang des del 1984. “Ens coneixem de tota la vida, això és com una gran família”, diuen totes dues.

La parella formada per Maria Dolors Morales i Josep Mª Ribes són donants de sang des de fa més de 35 anys i sempre van a l'hospital Joan XXIII — La parella formada per Maria Dolors Morales i Josep Mª Ribes són donants de sang des de fa més de 35 anys i sempre van a l’hospital Joan XXIII

L’ambient a la sala no té res a veure amb el d’un hospital. Però, precisament, amb l’objectiu de treure les donacions de sang al carrer es va crear la Marató, que aquest any arriba a la novena edició i estrena la ubicació del Teatre Tarragona. Un espai més gran que permet col·locar més de 50 lliteres, la majoria a l’escenari.

unA INICIATIVA MOLT POPULAR

La marató d’aquest dissabte s’avança una hora –de 9 a 21 h.– i suposa la mobilització de més de vuitanta persones entre infermeres, metges, administratius i conductors. L’any passat van arribar a les 1700 donacions, segons dades d’Enric Contreras, director del Banc, i aquest any aspiren a repetir xifres.

El doctor Contreras és una de les ànimes de la marató de Tarragona que l’ha situada com la primera de Catalunya i Espanya i la segona d’Europa. I això –explica- es nota en altres fets: “Als últims 10 anys, la demarcació de Tarragona és l’única que ha anat augmentant les donacions”. Rostre de satisfacció per la feina feta: “Cobrim les necessitats, sempre tenim reserves per a 8-10 dies”, diu, però l’acompanya un missatge d’alerta: “Cal fer una crida especial als del grup sanguini 0-, que és minoritari”.

Enric Contreras i la resta de personal ja tenen a punt tot el dispositiu i preparades les activitats paral·leles que es realitzaran al llarg de la jornada. De fet, el que més els preocupa és acostumar-se al nou espai del Teatre Tarragona, després de vuit anys al Metropol. La resta vindrà sola: “La societat tarragonina ha fet seva la festa de la marató de sang”.

Quan el Seguici petit dorm

Cultura

Quim Pons Casadesús

-

12 de setembre, 2013

(…) L’aligueta, la mulasseta, el lleonet, la vibrieta… Tots ells han fet niu a diferents llocs de la ciutat. On dormen? Qui els dóna vida? D’on vénen?

(…) Si un vol contemplar les peces del seguici petit de Santa Tecla i anar a buscar els elements de la “baixadeta” en aquells 364 dies que separen el final d’una festa i l’inici de l’altra, haurà de tenir unes bones cames i preparar gairebé una travessa per la ciutat. Les dimensions de la Casa de la Festa actual no permeten que el bestiari petit pugui compartir lloc d’estada amb les figures grans.

El recorregut per trobar els elements del seguici petit comença al “quilòmetre zero” de Tarragona (…)

Fragment del reportatge que publica la revista FET a TARRAGONA signat per Quim Pons i amb fotografies de David Oliete. Forma part del dossier central de la publicació dedicat a Santa Tecla.

Subscriu-te clicant aquí i gràcies per fer-te amic del FET.

La revista es pot comprar a: Llibreria Adserà, Llibreria Cal Matias, Llibreria de la Rambla, Llibreria La Capona, El Lloro, La Cocotte, Estand de les Festes (Teatre Tarragona) i Espai Turisme (Carrer Major).

Apunts i imatges en groc

Política

-

12 de setembre, 2013

La samarreta groga elaborada per la delegació tarragonina de l'Assemblea Nacional Catalana va esgotar les seves existències — La samarreta groga elaborada per la delegació tarragonina de l’Assemblea Nacional Catalana va esgotar les seves existències

A quarts d’onze del matí ja es notava que aquest Onze de Setembre seria diferent. Malgrat el cel tapat i l’ambinet fresc, al tram final de la Rambla -el més proper al Balcó- hi havia un ambient de festa on es barrejava el color groc de les samarretes de Santa Tecla i les de la Via Catalana cap a la Independència.

Només obrir, l’estand de les festes -que s’instal·la per segon any al teatre Tarragona- rep un allau constant de persones amb ganes de fer-se amb un programa de mà i amb algun element de marxandatge. Entre les novetats hi ha el “xubasquero” també de color groc impulsat pel Ball de Diales i molt adient en un dia amb amenaça de pluja.

La barana del Balcó llueix la senyera de punta a punta. Al passeig de les Palmeres, desenes de voluntaris de l’ANC treballen sense descans en els preparatius i les activitats prèvies a la cadena humana. Un passeig per la Part Alta deixa milers d’imatges amb el groc i les estelades com a protagonistes.

La plaça del Fòrum acull un vermut multitudinari mentre al pla de la Seu les colles castelleres mostren el seu múscul abans de Santa Tecla, amb dos tres de nou consecutius per part dels Xiquets de Tarragona i la Colla Jove. Després toca dinar i, sense temps per a la sobretaula, situar-se en el tram assignat de la Via o improvisar el lloc escollit. Són les quatre de la tarda, els cotxes han deixat de circular i una marea humana es prepara a la Via Augusta, la Rambla i l’avinguda Roma per fer història.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El clam de la independència travessa Tarragona

Política

-

11 de setembre, 2013

El clam de la independència travessa Tarragona

Una hora abans de les 17,14 h, el tram de la Via Catalana a la plaça Imperial ja està a punt

Lluís Forcadell és un jove voluntari de l’Assemblea Nacional Catalana i s’encarrega d’animar el tram 230 de la Via Catalana cap a la Independencia. És el tram que va des de l’inici de l’avinguda Roma fins a la Font del Centenari i que una hora abans del previst ja està ple de gom a gom.

A dos quarts de cinc de la tarda, el Lluís comença a cridar la gent perquè vagi assajant i se situi en el lloc adequat perquè tot surti perfecte. Ja no hi cap ningú. Públic familiar, intergeneracional, nens, pares i avis en grup, parelles, grups d’amics, la majoria molt joves… converses en català i en castellà, i moltes samarretes grogues i banderes estelades.

Vista de l'avinguda Roma amb milers de persones a la cadena humana. Al fons, els barris de Ponent — Vista de l’avinguda Roma amb milers de persones a la cadena humana. Al fons, els barris de Ponent

La vista des de l’avinguda Roma cap als barris de Ponent és espectacular. S’imposa una taca de color groc inmensa. La plaça Imperial Tarraco, tallada al trànsit des de fa dues hores, ja està perfectament organitzada i encara falta més de mitja hora per a les 17,14 h. Es veuen molts auriculars per seguir per ràdio el so de les campanes que indica l’inici de la Via.

Al tram 227 no calen auriculars perquè l’organització ha disposat un gran equip de megafonia que permet seguir perfectament totes les indicacions. És el tram que separa urbanísticament des de fa 50 anys el centre de la ciutat i Torreforta i que aquest Onze de Setembre uneix el desig de la plena sobirania per Catalunya.

Els manifestants de la Via al tram pròxim al barri d'Icomar (foto: A. Ollés) — Els manifestants de la Via al tram pròxim al barri d’Icomar (foto: A. Ollés)

A tocar d’Icomar i a la zona coneguda com la dels concessionaris de cotxes, la gent no para de cridar “In-de-pen-dèn-ci-a” i fer voleiar les banderes. Amb les mans encara unides, els manifestants es diverteixen fent onades de banda a banda de la carretera. Molts dels presents s’hi van apuntar fa setmanes per garantir que es cobria un tram sense edificis d’habitatges, però d’altres hi han anat a última hora. Gent de totes les edats, però destaquen les riuades de joves i més joves vestits amb l’estelada.

Tres generacions d'una mateixa família, tots vestits de groc — Tres generacions d’una mateixa família, tots vestits de groc

Els trams de la Rambla (230 i 231) són una curiosa barreja del groc i les banderes dels manifestants amb els centenars de turistes que s’hi passegen més o menys sorpresos per l’espectacle no previst. Els bancs estàn a plena ocupació de persones grans que contemplen somrients una agafada de mans infinita. Al voltant del monument dels castells, més banderes i un munt de càmeres fotogràfiques.

El recorregut dels trams tarragonins de la Via permeten veure moltes cares conegudes en un ambient de festa familiar. Davant del Banc d’Espanya –tota una metàfora de la jornada que viu el país- se situa Quim Nin, delegat del govern a Tarragona, que no ha volgut marxar gaire lluny del despatx per si sorgeix algun imprevist. A pocs metres, al costat de la Font del Centenari es troba Jordi Navarro, president de la Fundació Casal Amic i ex regidor d’IC, que no ha pogut arribar a Camp Clar, tal com volia. Nin i Navarro són un altre petit exemple de la transversalitat del moviment pel dret a decidir i la plena sobirania.

Tram 230 de la Via Catalana, a la Rambla Nova

Al balcó del Mediterrani, guarnit amb una immensa senyera, i al passeig de les Palmeres es respira un ambient com no s’havia viscut mai. Desenes de voluntaris de l’ANC treballen sense parar perquè tot funcioni, inclòs els dinars que han servit al migdia. A la barana, Oriol Grau fa onejar l’estelada poques hores després de la seva intervenció a l’acte del Camp de Mart. I al costat, la tarragonina Anna Maria Bofarull, directora de la pel·lícula “Barcelona 1714” que es continua rodant en vistes a l’any vinent, llueix la samarreta groga que molts guardaran per sempre com un record.

El tram 234 de la Via Augusta ple de gol a gom amb samarretes grogues i estelades (foto: M. Guillemat)

A la Via Augusta, al tram 234, un altaveu endollat a un cotxe permet als assistents seguir per ràdio el parlament final de Carme Forcadell, presidenta de l’ANC i acompanyar un Cant dels Segadors més emotiu que mai. Hi ha tanta gent –la inmensa majoria de Tarragona ciutat- que el tram s’ha doblat amb una segona cadena paral·lela. Un altre cop, moltes conegudes en un ambient de festa familiar.

Joves participants a la Via Catalana, guarnits amb l'estelada — Joves participants a la Via Catalana, guarnits amb l’estelada

Més a Llevant, el tram 236. La Via Augusta, que en temps dels romans connectava les penínsules ibèrica i itàlica, ara obre les portes a la repercussió mediàtica internacional. Fa goig veure-la repleta de persones. Quan el rellotge s’acosta a l’hora marcada, les 17:14h, el cel gris deixa pas a un Sol que comença a guanyar la partida als núvols que amenaçaven l’entrada de la ciutat. Tot un símbol. La proximitat geogràfica amb un prostíbul mític de la ciutat genera moltes conyes. Sembla que n’hi ha que ja preparen una celebració controvertida.

Molts han aprofitat també per fer un Chartreuse en algun dels bars de la zona. I és que el licor francès — tarragoní d’acollida— i la independència no són incompatibles. Queda demostrat. Bon ambient. Alguns cotxes giren cua a la rotonda de la Savinosa maleint estructures d’estat, consultes i la catalan way. No obstant això, tot evoluciona sense imprevistos ni incidents. Símptoma de normalitat democràtica.

Fent via a l'alçada de la Savinosa (foto: Dani Gros) — Fent via a l’alçada de la Savinosa (foto: Dani Gros)

La capacitat de mobilització ciutadana posa en dubte el convenciment revestit d’axioma matemàtic que afirma que Tarragona i l’independentisme són com l’aigua i l’oli. De Ponent a Llevant, de Bonavista a La Móra i Ferran, milers de tarragonins expressen de forma lúdica i festiva el desig de la independència de Catalunya, l’objectiu de construir un estat propi. Un clam que ha vingut per quedar-se de manera definitiva.

Molta gent gran de Tarragona també s'ha volgut sumar a la Via Catalana cap a la Independència — Molta gent gran de Tarragona també s’ha volgut sumar a la Via Catalana cap a la Independència

Tarragonisme i dret a decidir

Política

-

11 de setembre, 2013

L'escenari del Camp de Mart que va acollir l'acte "Tarragona Decideix" — L’escenari del Camp de Mart que va acollir l’acte “Tarragona Decideix”

Quin acte pot aplegar l’actor i director teatral, Oriol Grau, i el degà del Capítol de la Catedral, mossèn Miquel Barberà? Quina idea pot reunir en un mateix indret l’exalcalde convergent Joan Miquel Nadal, l’escriptor Magí Sunyer i l’activista d’esquerres, Josep Sementé? Quina raó aconsegueix la trobada en un escenari dels tres rectors de la URV?

Aquesta és la transversalitat de Tarragona en relació al dret a decidir, la que es veu al Camp de Mart la vigília de l’Onze de Setembre en un acte convocat per reafirmar les conviccions nacionals de la societat tarragonina. Unes 2000 persones omplen les grades i participen en l’acte; això sí, després d’esgotar les samarretes de la Via Catalana cap a la Independència i altres elements de marxandatge de l’ANC.

La transversalitat de l’acte és la que va de l’ex conseller de Governació i alcalde en l’època franquista, Josep Gomis, als secretaris general de la UGT i CC.OO, Jordi Salvador i Jaume Pros, respectivament. La que va de la historiadora, Montserrat Duch, al metge Xavier Allué. La que es mou entre l’actriu Mercè Rovira i l’exconseller en cap, Josep Lluís Carod-Rovira.

Aspecte de les grades del Camp de Mart en l'acte convocat per l'ANC — Aspecte de les grades del Camp de Mart en l’acte convocat per l’ANC

Una gran estelada al mig, amb dues banderes de Tarragona al costat, presideixen l’escenari del Camp de Mart. El tarragonisme no és incompatible amb el sobiranisme o l’independentisme. Als extrems, dues senyeres i les paraules “Tarragona Decideix” en dues grans pancartes en vertical, acaben de configurar l’espai. I al mig, una vintena llarga de cadires per als oradors.

Un missatge central en tots els parlaments i molts matisos. Josep Sementé és el primer que arrenca ovacions i crits d'”in-de-pen-dèn-ci-a” després d’emplaçar al PP de Tarragona a deixar votar als ciutadans en una consulta. La historiadora Montserrat Duch, recorda que pertany al grup de “dones, de classe baixa i de nació oprimida”. Magí Sunyer acaba amb un desig: “Avui, Catalunya. Aviat, els Països Catalans”.

Les actuacions musicals s’intercalen entre els discursos polítics i el “País petit” versionat per Roger Bagès, triomfa entre els assistents. Albert Grau, president de la Jove de Tarragona, remarca que no parla a “títol personal”, sinó en representació de la primera entitat que es va sumar a l’ANC. L’advocat i economista, Matias Vives, -orador amb Carod en un míting de 1976 al Camp de Mart- afirma que mai s’ha parlat d’igual a igual entre Catalunya i Espanya, i que no hi ha cap més sortida.

Oriol Grai i Joan Miquel Nadal ja s'han fet subscriptors de la revista FET a TARRAGONA — Oriol Grai i Joan Miquel Nadal ja s’han fet subscriptors de la revista FET a TARRAGONA

El tram final de l’acte queda en mans de Joan Martí, rector emèrit de la URV, i de Joan Miquel Nadal i Josep Lluís Carod-Rovira. Martí parla de “segles de represàlies, expoli i opressió” i afegeix que “s’ha de dir pou definitivament i contundenment”. L’exalcalde reconeix que ha callat durant molt de temps allò que desitjava i es mostra trist i decebut pels acords de l’ajuntament contraris al dret a decidir.

Tanca el míting un Carod-Rovira en to èpic: “Els fa por la resposta del poble català. I Tarragona no té por. Ni Tarragona provinciana ni provincial. Som una ciutat oberta, integradora, culta, que obre els braços a tothom i que vol decidir el futur del país”. Un “Visca la terra lliure” i el cant dels Segadors tanquen un acte d’afirmació nacional a poques hores d’una altra Diada per a la història.

L’estelada al cim de Sant Simplici

Admin FET

-

10 de setembre, 2013

Excursionistes tarragonins a Sant Simplici en el marc de la campanya "Estelades al cim" (foto cedida per Àngel Conesa) — Excursionistes tarragonins a Sant Simplici en el marc de la campanya “Estelades al cim” (foto cedida per Àngel Conesa)

Un grup d’excursionistes de la ciutat de Tarragona que habitualment sortim a caminar pels indrets més significatius de la geografia del terme municipal vam pujar el passat diumenge al cim del Sant Simplici per tal de fer-hi onejar una estelada.

L’acte s’emmarca dins la campanya “Estelades als cim” que forma part de tot un seguit d’iniciatives que amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya es celebren arreu del país. De fet més de 300 cims dels país llueixen des del dia 8 l’estelada. Alguns cims són dels més importants de Catalunya id’altres s’hi han afegit amb la idea de col·laborar amb aquesta iniciativa.

Aquest grup de tarragonins vam pensar que a Tarragona tenim un turó poc conegut que, segons diferents valoracions, té una alçada que oscil·la entre els 85 i els 111 m. sobre el nivell del mar. És per tant un turó ben modest, però és un magnífic mirador de tota la costa del Tarragonès ja que domina un ampla territori des de La Nou de Gaià, Altafulla, el mar, Tarragona, Salou. Cap a l’interior es divisen el Guru-Guru, Mas Sordé, el camp de golf del Catllar i com a fons les muntanyes que protegeixen el Camp de Tarragona: La Mussara, Miramar, la serra d’en Jordà, i el Montagut.

Al turó de Sant Simplici, situat a l’alçada del Mèdol, s’hi poden veure les restes d’una antiga torre de guaita. Encara hi ha el basament de la torre, feta de pedra i morter, de planta circular amb un diàmetre de 3 m. a l’exterior i d’1 m. a l’interior i una alçada màxima conservada d’1,5 m. Aquesta està considerada com un Bé Cultural d’Interès Nacional.

El que no tenim noticies és del per què d’aquest nom a les nostre contrades. Segons hem pogut llegir a Internet, Sant Simplici I (Tívoli, Itàlia, primera meitat del segle V – Roma 483), va ésser escollit Papa el 3 de febrer de 468. Sota el seu pontificat succeí la Caiguda de l’Imperi Romà i el cisma que va ocasionar la fundació de les esglésies d’Armènia, Síria i Copta. Va morir a Roma el 10 de febrer de 483.

La pujada es va fer des del Mas de Teixidó i va durar uns 25 minuts. Un cop a dalt es va preparar la infraestructura per col·locar l’estelada i seguidament, fotos i el Visca Catalunya. A continuació es va procedir a un esmorzar de germanor que vam compartir amb la presència d’un grup de cicloturistes que també havien fet el cim.

Àngel Conesa

“Un nou mitjà per a un nou temps”

Periodisme

-

10 de setembre, 2013

Maria Antònia Cassadó, mestre. Antoni Salas, advocat. Núria Loras, periodista. Àngel Conesa, jubilat. Meritxell Guillemat, infermera. Pitu Rovira, llibreter. Ells són els protagonistes del spot promocional de la revista FET a TARRAGONA que es projectava ahir a la nit, al final de la festa de presentació del primer número. Aquestes sis persones, de perfils molt diferents, són subscriptores de la revista des del primer dia i han confiat en el projecte periodístic abans de sortir al carrer.

El vídeo és una realització de David Oliete, responsable de Fotografia de la revista, amb música de Miguel González i imatges de diversos punts emblemàtics de la ciutat. La seva projecció tancava la festa al jardí del Metropol, on es van aplegar més de 200 persones. Entre els assistents, moltes cares de la primera línia política i institucional de la ciutat: l’alcalde, el delegat del govern, el subdelegat del govern central, el rector de la URV, el president del Consell Comarcal…

L’acte comença força abans de les vuit del vespre amb la disposició de l’espai del jardí per part del Guillem i el Pau, que s’encarreguen de la gestió diària del Cafè Metropol. Arriben els convidats més puntuals com Conxita Esteve, cap de Relacions Institucionals de BASF i membre del consell d’administració del Nàstic, i la diputada al Parlament per IC, Hortènsia Grau.

En pocs minuts, arriben molts altres amics del FET, un munt de cares més o menys conegudes procedents d’àmbits molt diversos: Sergi i Jaume Guasch, de l’Esbart Santa Tecla, amb la presidenta, Rosa Llorach; el president del Nàstic, Josep M. Andreu; Ramon Pallejà, de Tarragona 2017; advocats com Antoni Húber, Antoni Vives i Pere Grau; empresaris del comerç com Rafael Olivier; responsables de la gran indústria com Joan Pedrerol, de Repsol…

Més de 200 persones assisteixen a la presentació de la revista FET a TARRAGONA

Gran ambient en un espai únic, al costat de l’obra emblemàtica de Jujol, i amb un bon grapat de col·legues periodistes d’altres mitjans tan diversos com TAC 12, Més Tarragona, El Punt Avui, Tarragona Ràdio, Tarragona Diari, La Vanguardia, Circ de Tarragona i NW Revista de Reus, entre d’altres, i empreses de comunicació com Gestión 4 i Premicom. Tampoc no hi falten membres del consell assessor de la revista: Jordi Jaria, Teresa Ortega, Joan Sala, Ramon Marrugat, i Rosa Comes.

En el torn de parlaments, Josep Martí, secretari de Comunicació del Govern de Catalunya, demana al públic “fer confiança” a l’equip del FET a TARRAGONA pel “regal” que aquest ofereix a la ciutat en forma de publicació de qualitat. I l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, parla del “mèrit” i la “dignitat” de la iniciativa periodística.

En qualitat de director del FET presento la revista i el digital com a portaveus d’una Tarragona dinàmica, actual, moderna, oberta al món, desacomplexada, emprenedora, innovadora, solidària i profundament catalana i democràtica: “Neixem en un moment crucial per al pais i creiem que la ciutat es mereix un nou mitjà per als nous temps”.

Des de la distància, l’acte el segueixen en directe més de mig centenar d’usuaris a través de twitter. Persones com Maria Escoda i Ruth Troyano que envien els seus missatges d’ànims i suport a l’equip del FET.

La revista dedica la seva primera portada a cinc persones relacionades amb les festes de Santa Tecla. A l’interior, un dossier de divuit pàgines analitza el moment festiu des de diferents perspectives (cartells antics, seguici petit, la baixada de l’Àliga…). A més, el primer número del FET en paper publica un ampli reportatge amb els mestres de l’EOI a l’interior de la Chartreuse; una entrevista al baríton Àngel Òdena; quatre articles d’opinió; un perfil de la periodista Núria Solé; la història del dia a dia de La Muntanyeta; les perspectives de futur laboral d’alguns joves a la indústria química; les iniciatives en forma de petits negocis de quatre joves emprenedores…En definitiva, moltes històries de la ciutat explicades amb textos elaborats i una cura especial per la fotografia i el disseny.

La revista FET a TARRAGONA es pot comprar a partir d’avui a Llibreria La Capona, Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà, Cal Matias, El Lloro, La Cocotte i l’Espai Turisme del carrer Major. A partir de dimecres, també es trobarà a l’estand de les festes, al Teatre Tarragona. Per fer-se’n subscriptor, només cal anar a www.fetatarragona.cat

Si ho féu abans de divendres 13 a mitjanit, entrareu en el sorteig d’una samarreta del bestiari creada per Anduluplandu i una ampolla de Chartreuse groc.

La Tarragona del “sí”

Diàlegs

Jordi Jaria i Manzano

-

9 de setembre, 2013

(…) hi ha una Tarragona emergent més enllà de la Tarragona oficial, una Tarragona que potser no és cridada a formar part del Senat tarragoní, però que amaga un enorme potencial. És una Tarragona universal, oberta al món, amb iniciativa, innovadora i, per suposat, sense por o segons quines manies; una Tarragona que, d’altra banda, no viu amb reserves mentals la seva catalanitat. Segurament, és una Tarragona que no entén la democràcia dirigida, la minorització de la ciutadania ni la provinciana passió provincial. És la Tarragona del ‘sí’ (…)

Fragment de l’article “Senzillament, sí”, de Jordi Jaria i Manzano, professor de Dret Constitucional de la URV, que podeu llegir íntegrament a la revista FET a TARRAGONA.

Altres columnes d’opinió: Pere Grau, advocat. Rosa Comes, gestora cultural. Ignasi Soler, periodista

Subscriu-te clicant aquí i gràcies per fer-te amic del FET.

La revista es pot comprar a: Llibreria Adserà, Llibreria Cal Matias, Llibreria de la Rambla, Llibreria La Capona, El Lloro, La Cocotte, Estand de les Festes (Teatre Tarragona) i Espai Turisme (Carrer Major).

Periodisme i Tarragona

Periodisme

-

9 de setembre, 2013