Advertisement
10.4 C
Província de Tarragona
Divendres, febrer 3, 2023
Inici Blog Page 250

Jordi Sentís i Albert Grau lideraran, un any més, la Jove de Tarragona

0
Jordi Sentís i Albert Grau continuen com a cap de colla i president de la Jove. (foto: Jove de Tarragona)
Jordi Sentís i Albert Grau continuen com a cap de colla i president de la Jove. (foto: Jove de Tarragona)

Ha estat un cap de setmana de canvis de noms i novetats a les direccions de la Jove i els Xiquets de Tarragona. Al Cós del Bou i al Carrer Santa Anna han canviat part de les seves juntes i tècniques, tot i que l’essència és manté igual que la temporada passada.

La gran incògnita de les darreres setmanes ja s’ha resolt. Finalment, i com ja us vam explicar ara fa una setmana, Jordi Sentís continuarà com a cap de colla dels liles per un any més, acompanyat d’Albert Grau, que també repeteix com a president. Després que cap candidatura hagi prosperat, l’actual junta de la Jove ha hagut d’agafar les regnes de les colla, almenys durant un any més.

A l’assemblea d’aquest dissabte, els liles van donar suport a la proposta de Jordi Sentís amb un 90% dels vots. Una proposta que inclou nous noms als càrrecs de responsabilitat a la colla. Gorka Bertran serà el nou cap de pinyes i Míriam Àlvarez la nova cap de canalla. Els homes forts de Sentís, Jordi Crespo i Aleix Bordas, continuen adjunts al cap de colla, i s’hi incorporen Andreu Pinyol i Adrià Calvet. Amb aquest nou equip, els de la camisa lila encentaran una nova temporada, amb ganes de seguir repetint els èxits de l’any passat. Els assajos començaran el proper 1 de març.

Enric Seritjol, nou president dels Xiquets

Imatge d'Enric Sertijol, nou president dels Xiquets, i tota la junta de la colla (foto: Xiquets de Tarragona)
Imatge d’Enric Sertijol, nou president dels Xiquets, i tota la junta de la colla (foto: Xiquets de Tarragona)

Els matalassers tenen, des d’aquest dissabte, nou president. Enric Seritjol substituirà el fins ara president dels Xiquets de Tarragona, Antonio Sànchez. La seva candidatura, la única que es va presentar, va rebre un suport pràcticament unànime de l’assemblea. Seritjol haurà de gestionar un dels moments més dolços de la colla, després d’haver completat una gran temporada i amb moltes noves incorporacions a la colla.

La nova junta directiva dels Xiquets també inclou altres noms, amb Mireia Parera com a secretària, Oriol Sánchez com a relacions públiques i Cèlia Zamora com a tresorera. A la tècnica, Roger Peiró continua com a cap de colla dels matalassers, amb ganes de millorar les fites aconseguides l’any passat i que aquest 2013 sigui l’any del 5 de 9 amb folre.

A l’Ebre, la jota i els bous, i ara també castells!

0
Els Xics Caleros fent el seu primer 4 de 6 amb l'agulla que han aconseguit descarregar
Els Xics Caleros fent el seu primer 4 de 6 amb l’agulla que han aconseguit descarregar

Ha estat el dia de l’estrena, de la posada de llarg. Els Xics Caleros de l’Ametlla de Mar han sortit a plaça per primera vegada aquest diumenge. És la primera colla castellera de les Terres de l’Ebre i arriben amb ganes de demostrar que allà també s’hi poden fer castells.

Amb una camisa amb ratlles blanques i blaves, al més pur estil mariner, han completat avui la seva primera actuació amb la complicitat dels Xiquets del Serrallo i els Castellers de Vilafranca, que han apadrinat el bateig de la colla. L’actuació ha començat a ritme de batucada, que han fet ressonar la seva música durant tota l’actuació, entre castell i castell. Una manera de posar ritme al temps d’espera entre una construcció i l’altre.

El dia era molt especial. Per primera vegada, una colla creada a les Terres de l’Ebre feia castells a casa seva. Una dona d’uns vuitanta anys, en posar-me davant seu per seguir l’actuació, m’ha demanat que m’apartés, que volia veure bé la seva primera actuació castellera en directe. L’entusiasme dels caleros s’ha notat a plaça i aplaudien a cada moment. A través del micròfon, la presidenta dels Xics Caleros, Àngels Sànchez, ha assegurat que a l’Ebre es poden fer bous però també castells, i ha reivindicat les tradicions catalanes a les seves contrades. 

La camisa de la colla ebrenca és de ratlles blanques i blaves
La camisa de la colla ebrenca és de ratlles blanques i blaves

Una presidenta que ha posat la veu a l’actuació. S’ha encarregat de donar, a tots els assistents, unes classes de protocol a plaça, explicant que han de fer silenci quan s’aixeca un castell i que la gent de la pinya no pot portar ni ulleres ni rellotges ni ha d’aixecar la mirada. I també ha animat al públic a participar de la pinya. Però l’emoció l’ha posat després de descarregar el primer 4 de 6 amb l’agulla d’una colla ebrenca, un castell que ha patit molta però que s’ha aconseguit descarregar. “Espectaculaaaaar, a la cala podem, espectaculaaar”, ha sonat pels altaveus de la plaça. Han carregat un 3 de 6 però no han pogut amb el 4 de 6, que després de dos intents no s’ha pogut coronar.

Potser encara no tenen massa clar quan han d’aplaudir, i que han de fer silenci mentre s’aixeca un castell, i potser encara no coneixen la nomenclatura castellera. Però el que s’ha demostrat aquest diumenge a l’Ametlla de Mar és que a l’Ebre tenen ganes de fer castells, ganes i il·lusió. No fa ni mig any que van començar a assajar, i la colla té moltes ganes de seguir creixent. La diada s’ha acabat amb un vermut electrònic i amb les Pubilles del poble com a protagonistes, que han omplert de festa la plaça Nova de l’Ametlla.

Blanc, blau, verd, taronja

Aquest carrer, del barri dels Músics, es va pintar primer de color verd, i ara s'ha transformat en zona taronja
Aquest carrer, del barri dels Músics, es va pintar primer de color verd, i ara s’ha transformat en zona taronja

Ja portem mig any assistint a un festival de decisions que van endavant i endarrera en el tema de l’aparcament a Tarragona. L’aplicació d’algunes de les mesures del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible s’està realitzant amb poc tacte, una política de comunicació nefasta i un ball de colors que desorienta: del blanc al verd passant pel blau i el taronja.

La història arrenca a mitjan juliol, quan l’Ajuntament anuncia la implantació d’un nou sistema d’aparcament per anar eliminant progressivament les zones blanques i gratuïtes del centre de la ciutat i la seva substitució per zones verdes. Els veïns paguen una tarifa simbòlica al dia i la resta de conductors han d’abonar el preu de les zones blaves.

Això, ras i curt, vol dir que al final del procés no es podrà aparcar de franc al nucli central de la ciutat, en l’anella que configura avinguda Catalunya, República Argentina, Vidal i Barraquer, carrer del Mar, Vial Bryant i Via Augusta. Aquesta és una mesura que ja s’aplica a totes les ciutats del nostre entorn i d’altres països i, per tant, sembla raonable, tot i que no agradi a molts ciutadans.

Inici erràtic

El problema és on i com comença a implantar-se el sistema, al barri dels Músics, on és discutible la seva efectivitat per tractar-se d’un àrea residencial, sense activitat comercial. La protesta dels veïns d’aquesta zona després s’extén als de l’avinguda Catalunya, que arriben a pintar de blanc les places que ja eren de color verd.

Imatge de carrers buits de cotxes aparcats quan es va implantar la zona verda
Imatge de carrers buits de cotxes aparcats quan es va implantar la zona verda

Aquelles protestes obliguen la regidora Begoña Floría a establir múltiples reunions, trobades i contactes amb partits polítics, veïns i entitats. I al llarg de l’últim trimestre de l’any es van reorientant encertadament algunes de les mesures (reducció de tarifes, canvis de color de zones verdes a zones taronges), però s’explica d’una manera confusa i mal programada. Hi podem sumar uns problemes tècnics als parquímetres a principis d’any i altres entrebancs que han acabat de desorientar els conductors.

Les últimes etapes d’aquesta “muntaya russa” ens porten al pàrquing Torroja i als aparcaments del Parc Francolí. En el cas de Torroja, l’ajuntament s’ha vist obligat a suspendre la pujada d’abonaments que havia anunciat només 48 hores abans, amb l’objectiu –deia- d’unificar les seves tarifes amb els altres aparcaments municipals. En el cas del Parc Francolí, també es farà pagar per estacionar el cotxe en les tres àrees colidants (una de les quals al costat de l’avinguda Roma), en una gestió que durà a terme una fundació.

En resum, tot un despropòsit de gestió informativa als ciutadans que malauradament ha embrutat la filosofia i les mesures raonables i eficients que contempla el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Tarragona.

Ara començarà la implantació d’altres mesures, com les zones 30 de trànsit i el foment de l’ús de la bicicleta. Els vaivens dels darrers mesos haurien de ser tota una experiència a no repetir per part dels gestors municipals.

Descobrint els camins de Tarragona

Senyalització dels Camins de Tarragona, una xarxa de 90 kms. del Francolí al Gaià
Senyalització dels Camins de Tarragona, una xarxa de 90 kms. del Francolí al Gaià

Hi ha una mobilitat alternativa i diferent a la que fem habitualment dins la ciutat. Hi ha una mobilitat a ritme lent i pausat que podem practicar sense sortir de Tarragona, a peu o en bicicleta, gràcies a la xarxa de camins que s’han anat recuperant i senyalitzant als darrers anys.

Aquesta joia del nostre patrimoni natural i cultural tindrà ben aviat un element clau de difusió: un llibre de la col·lecció “de Ferradura” d’Arola Editors. Una guia elaborada per Rafael López-Monné, fotògraf i geògraf tarragoní, amb 10 itineraris dins el terme municipal que inclouen els monuments Patrimoni Mundial.

Entre els molts atractius del llibre, hi haurà unes il·lustracions històriques d’Hugo Prades que ha dissenyat sota la supervisió del profesor Joaquin Ruiz de Arbulo. La publicació de la guia coincidirà, a més, amb l’edició d’un mapa molt detallat del territori a càrrec de l’editorial Piolet, especialitzada en aquest àmbit.

Una xarxa àmplia i variada

La guia i el mapa culminaran la feina encetada fa cinc anys per l’ajuntament amb el projecte de l’Anella Verda. S’ ha fet un inventari de camins, s’hi han seleccionat els més adequats per caminar o per conèixer el paisatge i el patrimoni, i s’hi han senyalitzat uns 75 quilòmetres.

Aquest és el tipus de senyal que informa de la distància i el temps necessari per fer els recorreguts
Aquest és el tipus de senyal que informa de la distància i el temps necessari per fer els recorreguts

Falta per senyalitzar el tram del camí de ronda o de la costa que travessa el Bosc de la Marquesa i determinar el pas pel camping Torre de la Mora. Però el tomb per l’Anella Verda ja és una magnífica realitat amb un recorregut total de 34 quilòmetres que comença al Francolí (a l’alçada de Torres Jordi) i s’acaba al Fortí de la Reina després d’envoltar la ciutat per boscos, platges, monuments i zones agràries i de masos.

Més enllà de Tarragona

La bona feina de l’equip liderat per López-Monné i el cap de la Brigada Municipal, Marc Antillac, permet ara extendre la xarxa de camins a El Catllar i la Riera de Gaià. I també seguint la costa fins a Altafulla, la Vil·la romana dels Munts (Patrimoni de la Humanitat) fins a Roda de Barà.

De forma paral·lela, s’està treballant per recuperar i senyalitzar el camí que seguint el curs del Francolí arriba a Constantí i envolta el mausuleu de Centcelles (també Patrimoni Mundial). Un projecte que compta amb el suport econòmic de Repsol i que inclou la construcció d’una passera de fusta.

Caminant, corrent, en bicicleta o a cavall. Tarragona fa de capital obrint la seva anella verda a altres municipis de l’entorn. Paisatge, patrimoni i natura encara per descobrir.

Quim Nin i l’austeritat com a concepte

La Generalitat ha rebut diverses propostes per fer-se càrrec de la gestió de la Ciutat Residencial, tancada des de fa més d'un any
La Generalitat ha rebut diverses propostes per fer-se càrrec de la gestió de la Ciutat Residencial, tancada des de fa més d’un any

L’austeritat com a “concepte estructural”: l’austeritat ens ha caigut com una bomba després d’un llarg període de bonança econòmica, i ha vingut per quedar-se de manera indefinida.

Amb aquesta filosofia, Quin Nin afronta el tercer any com a delegat de la Generalitat a Tarragona amb un panorama polític, econòmic i social encara més complicat del que es va trobar el gener de 2011.

Panorama polític: “Em sento còmode amb el procés”. Nin és dels polítics convergents que fa anys aposta per tirar endavant el projecte cap a l’estat propi i ara pot participar-hi d’una forma molt directa des de dins del govern. Amb la vista posada a la consulta on els catalans podran decidir el seu futur, Nin no es resigna a concloure que Tarragona és i serà una ciutat que votarà contra la independència de Catalunya. Diu que hi ha molt soroll mediàtic dels favorables a mantenir l’actual situació i que els sobiranistes hi tenen molta feina.

De forma paral·lela al procés nacional, el govern ha de gestionar un panorama social i econòmic molt difícil. Amb l’austeritat com a bandera i uns pressupostos ofegats, què podem esperar de noves inversions de la Generalitat en equipaments el 2013 a Tarragona? Ben poca cosa, per no dir res.

Façana lateral de la Chartreuse, al carrer Vapor. La remodelació conserva elements arquitectònics de l'antiga fàbrica de licors
Façana lateral de la Chartreuse, al carrer Vapor. La remodelació conserva elements arquitectònics de l’antiga fàbrica de licors

Obres en marxa i projectes pendents

Això sí, gràcies a l’Ajuntament, les obres de l’Escola d’Oficial d’Idiomes a la Chartreuse encaren la recta final i la nova seu podrà obrir el pròxim curs 2013-2014. El delegat del govern mostra bona voluntat en arribar a un acord amb el consistori pel que fa al finançament del projecte. Es tracta de buscar una fórmula que no suposi a la Generalitat pagar més de 20 milions d’euros per un crèdit demanat per l’ajuntament de 7 milions.

Les obres d’adequació de la Necròpolis ara encetades permetran reobrir aquest espai patrimonial, després de dues dècades. En canvi, el nou centre penitenciari de Mas Enric continuarà sense estrenar-se.

Interessats en la Ciutat Residencial

La Ciutat de Repòs i Vacances, tancada des de fa catorze mesos, compta amb diversos “pretendents”: empreses de l’àmbit assistencial, de l’hosteleria i la gestió esportiva que estan disposades a ofertar en un concurs públic de concessió administrativa que pugui obrir la Generalitat. Una part continuarà sent d’ús públic i podrà ser utilitzat pels veïns. De moment, però, no hi ha calendari.

Tampoc no hi ha dates per donar una solució als terrenys del Sant Jordi, però es manté el compromís de fer-ne un pavelló esportiu pensant en els Jocs de 2017.

El govern territorial de Nin afronta el tercer exercici sense gaire canvis interns: es mantenen els directors territorials de Salut, Ensenyament i Cultura com a departaments clau, i  s’ha de substituïr la fins ara responsable de Benestar i Família, Anna Maria Solé, que ha anat de diputada al Parlament.  Tot plegat, enmig d’una austeritat que fa inviable aquell vell projecte d’unificar els serveis territorials de la Generalitat a Tarragona en una seu. Girona i Lleida ja ho van fer en el seu moment. Tarragona hi arriba massa tard.

L’SmartConferència de @pfballesteros

1

En una conferència o acte públic, sovint és més interessant estar pendent del que es diu a Twitter que el que pot explicar el propi conferenciat. Els mòbils connectats a Internet et permeten  comentar, a l’instant, el que estàs escoltant a la sala. Les reaccions són pràcticament immediates, i quan tothom està en silenci a la sala, Twitter bull de comentaris, rèpliques i contrarèpliques i piulades amb humor sobre la xerrada. Els assistents, amb un ull a la conferència i l’altre ull al mòbil, són capaços d’escoltar i al mateix temps explicar als seus seguidors tot el que està passant a la sala.

Imagen 6La conferència de l’alcalde d’ahir en va ser un bon exemple. Amb el hastag #alcaldetgn, alguns usuaris de la xarxa social van anar comentant tot el que es va dir entre les quatre parets de la sala d’actes del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics. Alguns periodistes presents a la conferència, molt actius a Twitter, anunciaven la gran notícia del dia, la creació de l’Smart Mediterranean District. @LadyKirschen destacava el ‘gran anuncia de la nit de Ballesteros. Es crearà a Campclar un nou barri’, i @azaharap Imagen 5destacava que ‘part de la vila dels Jocs de 2017 es farà a Campclar’. I mentrestant, @tarragonitipus sentenciava que ‘amb anglès tot quedar millor. Hauria preferit llatí, té més relació amb el Mediterrani…’.

Imagen 3També hi va dir la seva @RocioLeonAllen una assitent a la conferència que s’autodefineix socialista i feminista i que va criticar les preguntes que els periodistes van fer a l’alcalde. Va acabar sentenciant, en una més que discutible piulada, que això ‘presenta un panorama desolador del presente y el futuro del periodisme en este país.

Imagen 12Un altre usuari a Twitter @jompinto destacava el tarragonisme de la conferència piulant que ‘després de la #conferenciaballesteros qui no es vol tatuar Tarragona al pit? 100% tarragonisme del bo’. També és molt activa a la xarxa @begofloria, la portaveu de l’equip de govern. Floria va anar comentant tota la conferència a Twitter mentre anava responent a aquells que la replicaven. Després d’escriure ‘hem passat d’improvitzar a programar’, @fernandoprat i @xavisanroma van obrir un debat sobre la implantació del Pla de Mobilitat Urbana a la ciutat.

Floria va fer més de trenta piulades durant la conferència. Altres polítics presents a la sala, com la portaveu de CiU, @victoriaforns i la portaveu d’ICV @argasentis no van fer cap piulada ni durant ni després de la conferència. Tampoc el regidor del Partit Popular @josepacero es va pronunciar a Twitter ni el Delegat del Govern a Tarragona @quimnin.

Imagen 8Però el debat més divertit i els comentaris més satírics van arribar quan es va donar a conèixer el nom amb el que es batejarà el nou barri intel·ligent de Campclar.Els acudits amb la paraula ‘smart’ no es van fer esperar a la xarxa. El perfil @Sant_Magí feia broma piulant ‘nou institut a Tarragona, Smartí Franquès, amb assignatures totalment smart #smarttgn. Després de ‘SmartCity, SmartPac Tabacalera, SmartDistrict i SmartaTecla, que més pot ser Smart?’.També el perfil @Santa_Tecla va fer broma sobre el tema i @montsepalau deia ‘de moment, tal com estan les coses, un SmartChartreuse i una Smartmamadeta, l’única sortida’.

Imagen 10

El perfil de l’alcalde, @pfballesteros no va piular durant la conferència, i això s’agraeix. Queda molt estrany veure piulades d’una persona quan està parlant davant teu, i això en política és molt habitual.

Si més no, Twitter et permet ser creatiu, fer comentaris àcids sobre la conferència i treure suc d’aquells aspectes que, sovint, passen desapercebuts.

La conferència més “freda” i “convergent” de Ballesteros

Fred a la sala i més polítics de CiU que mai a la platea. L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros vol una temperatura gèlida per no mostrar signes de suor en la seva conferència anual sobre l’estat de la ciutat. I aquest dimarts, l’auditori del Col·legi d’Advocats i Farmaceútics s’assemblava molt a l’estudi de televisió on Josep Cuní fa els seus programes.

A banda del fred, que es notava especialment a la part final de l’acte, la sisena conferència de Ballesteros deixa altres imatges curioses o significatives: la presència destacada de polítics convergents. Al marge dels càrrecs institucionals (Generalitat, Port, Diputació, Consell Comarcal), van fer-hi acte de presència la portaveu municipal Victòria Forns (a segona fila al costat de regidors de l’equip de govern), el senador Jordi Sendra i el cap local Joan Basora, entre molts d’altres.

Una imatge insòlita

Una imatge de la conferència de l'alcalde Ballesteros amb els quatre logos dels partits amb representació municipal: clima de consens i diàleg
Una imatge de la conferència de l’alcalde Ballesteros amb els quatre logos dels partits amb representació municipal: clima de consens i diàleg

Sigui per cortesia o sigui per la necessitat a la que obliga un govern en minoria, el cert és que mai s’havien vist tants regidors de l’oposició a la conferència de l’alcalde (també n’hi havia del PP i la portaveu d’IC, Arga Sentís). Una cosa que hauria de ser normal, però que era del tot infreqüent en els darrers quinze anys (amb Nadal i Ballesteros).

Tampoc mai s’havien vist els logos dels quatre partits en una diapositiva del muntatge visual que acompanyava les paraules de l’alcalde. Una mostra del clima de consens i diàleg que, per convicció o per obligació, fan els partits amb representació municipal.

Jocs intel·ligents

I si hi ha un tema de ciutat on el clima de consens ha entrat en l’últim any és el de l’organització dels Jocs Mediterranis: l’arribada de Ramon Cuadrat a la direcció ha fet variar (i molt) la perspectiva dels grups de l’oposició. Potser per aquesta raó, Ballesteros va dedicar bona part de la conferència a la cita del 2017 i, lligat amb aquest projecte, el de la Smart City o “ciutat intel·ligent”.

Convençut que arribaran els diners de la Generalitat i l’Estat i que els Jocs seran una gran oportunitat per Tarragona, Ballesteros fa un pas més enllà i anuncia un barri smart a Camp Clar, el pla parcial 10, al costat del futur IKEA. Un barri modern, sostenible, amb un ús eficient de l’aigua i l’energia… Molt bonic als plànols, però ja es veurà si viable i realista.

El pla parcial 10 serà un barri "intel·ligent", modern, sostenible i amb un ús eficient de les fonts d'energia
El pla parcial 10 serà un barri “intel·ligent”, modern, sostenible i amb un ús eficient de les fonts d’energia

El temps dedicat als Jocs i la ciutat del futur va treure protagonisme a altres projectes, tot i que l’alcalde també s’hi va referir. Segons ell,  tercer fil, Corredor Mediterrani i Façana Marítima són tres projectes compatibles. I assegura que el nou Mercat Central obrirà d’aquí un any.

Un alcalde més “filosòfic” va clamar contra el victimisme i a favor de l’autoestima, tot assegurant que la marca Tarragona s’ha de revaloritzar i el canvi de nom de la universitat el defensa per convicció, i no per pressions alienes.

A la platea, molta representació de la societat civil: de l’Ateneu a Mediterrània, i de l’agrupació de Setmana Santa a l’AEQT. I molts professionals: advocats, arquitectes, economistes… El públic va omplir l’auditori i molts es van quedar drets a l’entrada.

S’acaba el mandat?

Era la sisena conferència de Ballesteros com a alcalde. L’última del “seu” mandat. El millor, segons el seu criteri, seria tenir governs municipals de sis anys i no de quatre. Ara, per tant, acabaria el seu primer mandat i aniríem a eleccions.

La proposta de Ballesteros em va recordar que fa anys ja l’havia sentit al mateix lloc i en el mateix context. Qui l’havia pronunciat? Ah, sí: la va dir Joan Miquel Nadal, un altre polític de raça, i convergent.

El relleu a la Jove haurà d’esperar

1
Imatge de Jordi Sentís i Albert Grau quan van assolir el càrrec l'any 2011. (foto: tarragona21.cat)
Imatge de Jordi Sentís i Albert Grau quan van assolir el càrrec l’any 2011. (foto: tarragona21.cat)

Aquesta serà una setmana intensa de feina al Cós del Bou. A les portes de l’assemblea de la Jove d’aquest proper dissabte, la colla no té encara nou cap de colla. I és així literalment. La candidatura de Jordi Olivan per ser cap de colla, que explicàvem la setmana passada, sembla que no ha quallat, i això farà que Jordi Sentís repeteixi com a màxim responsable tècnic dels liles.

Sentís ha explicat al Fet a Tarragona que aquesta setmana acabaran de definir el nou projecte, amb ell com a cap de colla i Albert Grau com a president novament. Sembla doncs que serà l’única candidatura que es presentarà a l’assemblea de dissabte i l’única que se sotmetrà a votació. Aquesta era una possibilitat que ja estava damunt de la taula si finalment ningú es presentava per liderar la nova etapa.

De moment no se’n saben més detalls, però Sentís ha destacat que aquesta setmana serà intensa, ja que acabaran de definir el nou projecte. Dissabte sabrem quines són les línies bàsiques d’aquesta nova etapa i si incorpora gent nova a l’equip. En tot cas, queda clar que la colla no ha volgut que Jordi Sentís abandoni el lideratge, i confia en la seva feina com a cap de colla per continuar assolint èxits.

A la darrera assemblea, Jordi Olivan va anunciar la seva intenció de ser cap de colla, tot i que encara havia d’acabar de definir l’equip. Olivan, doncs, no hauria aconseguit els suports necessaris per liderar el projecte, i això obliga a Sentís a continuar com a cap de colla i Albert Grau com a president. En tot cas, res està clar i, com ha quedat demostrat, tot pot canviar en una setmana. Dissabte vinent sortirem de dubtes. 

Ballesteros i la Tarragona dels projectes eterns

1
Ballesteros a la conferència de l'estat de la ciutat de l'any passat. Demà farà la sisena com a alcalde (foto: tarragona21.cat)
Ballesteros a la conferència de l’estat de la ciutat de l’any passat. Demà farà la sisena com a alcalde (foto: tarragona21.cat)

2008: la micropolítica

Josep Fèlix Ballesteros fa la primera conferència sobre l’estat de la ciutat com alcalde de Tarragona. Després de guanyar les eleccions al 2007, fa un primer balanç del seu mandat al consistori tarragoní.

Ballesteros centra la seva conferència en la micropolítica, la política del dia a dia, aquella que més interessa als ciutadans. I per posar-ho en pràctica anuncia la posada en marxa de la Brigada d’Intervenció Ràpida. Ballesteros centra la seva conferència en anunciar que el 2008 seria l’any de la qualitat de vida.

Però també parla de projectes que, cinc anys després, encara no estan engegats. Després de poc més de mig any com alcalde, Ballesteros anuncia que el 2008 havia de ser l’any per desencallar la façana marítima, començar les obres del nou Teatre Tarragona i les del nou camp del Nàstic, així com la reforma del Mercat Central i la nova caserna de la Guàrdia Urbana.

L'alcalde a la conferència del 2010
L’alcalde a la conferència del 2010

2009: la política amb majúscules

El titular de la conferència del 2009 se l’emporta la inesperada proposta de Ballesteros d’apadrinar les nenes que neixin i portin el nom de Tecla, la patrona de la ciutat. L’alcalde ofereix beques de llibres i d’estudi per les nenes amb nom de Tecla.

Aquest va ser el titular. Però la conferència torna a parlar, novament, del Teatre Tarragona, anunciant la seva posada en marxa a finals d’any. Un equipament cultural que encara haurà d’esperar tres anys més. S’inaugurava el passat mes de desembre i ara cal esperar a conèixer la programació que oferirà.

El 2009 també havia de ser l’any de la posada en marxa del primer hotel de 5 estrelles de la ciutat, que tot just ha començat ara les obres al Pla de la Seu, quatre anys després. I Ballesteros torna a parlar de la nova caserna de la Urbana i del nou camp del Nàstic, projectes que encara no han vist la llum definitiva. El 2009 havia de ser l’any de l’aprovació definitiva del POUM, que no va arribar fins al 2011, i aquest 2013 ha rebut el vist-i-plau definitiu de la Generalitat de Catalunya.

2010: Tarragona davant d’una dècada decisiva

Ballesteros centra la conferència sobre l’estat de la ciutat del 2010 en el pla estratègic Tarragona 2022, un pla que ha de fer conviure els diversos plans estratègics de la ciutat per anar tots amb una mateixa direcció. Segons Ballesteros, una eina fonamental per deixar d’improvisar.

L’alcalde anuncia que el 2010 havia de ser l’any de la posada en marxa, novament, de la comissaria de la Guàrdia Urbana, de la ciutat esportiva, de la inauguració del Teatre Tarragona o de la redacció de l’estudi informatiu de la façana marítima. Una altra vegada, projectes eterns. Altres anuncis sí s’han fet realitat, com la posada en marxa de les escales mecàniques, la transformació del barri del Serrallo i els aparcaments dissuassius.

Ballesteros, a la conferència de  2011
Ballesteros, a la conferència de 2011

2011: balanç del primer mandat

“La Tarragona d’avui és millor que la de fa quatre anys”. A les portes de les eleccions municipals, Ballesteros fa el 2011 una conferència de balanç del seu primer mandat com alcalde de Tarragona. Una conferència on destaca el consens i el diàleg assolit amb l’aprovació del POUM. També fa un repàs de la feina feta fins al moment, amb l’inici de les obres de la Tabacalera, els plans integrals de Campclar i la Part Alta i el soterrament del pas a nivell a la plaça dels Carros, que finalment es va inaugurar el mes passat.

Ballesteros, però, reconeix que no s’ha pogut posar en marxa la modernització de l’administració, i lamenta el debat entorn la capitalitat de Tarragona pel projecte de la llei de vegueries. Una capitalitat que, segons Ballesteros, es refermaria amb la implantació de grans empreses com El Corte Inglés o l’IKEA.

2012: Tarragona, tenim futur

Ballesteros fixa el futur de la ciutat amb el necessari Corredor del Mediterrani, per connectar la gran indústria del territori amb Europa. I també  marca els Jocs Mediterranis de 2017 com una gran oportunitat de futur per la ciutat. Uns jocs que crearan 7.000 llocs de treball.

L’alcalde també anuncia la posada en marxa d’un lobby tarragoní per posicionar Tarragona, i  remarca com a vital pel futur de Tarragona el projecte Smart City, que vol ser un referent internacional. Un exemple, la posada en marxa del jardí vertical de la Tabacalera.

2013: ?

A Josep Fèlix Ballesteros li ha tocat governar en temps de crisi econòmica. Ha vist com els pressupostos s’han reduit dràsticament, i això ha fet eternitzar projectes que, encara avui, no són una realitat. Serà el 2013 l’any definitiu pel Mercat Central i la caserna de la Guàrdia Urbana? Quin ús cultural es donarà al nou Teatre Tarragona? Tindrem novetats de la façana marítima? Afectarà a això el tercer fil ferroviari? Com sortirà Tarragona del pou de la crisi?

No són temps per fer grans anuncis. Aquest dimarts escoltarem què ens espera aquest 2013 a la conferència sobre l’estat de la ciutat de Ballesteros, la sisena com a alcalde de la ciutat.

Adéu Salvador Arimany!

0

arimany

Era una gran persona. Tarragona, a banda de perdre un referent de la pastisseria i la restauració, ha perdut una gran persona. Aquest diumenge ha mort, als 82 anys, Salvador Arimany.

Poques presentacions li fan falta. Un home molt conegut a la ciutat, que serà sempre recordat per ser el creador d’un dels emblemes de Tarragona, les populars galetes Maginet. El seu nom va associat a la història de la restauració de la ciutat, amb l’emblemàtica cafeteria i restaurant Arimany, situada a la Rambla Nova durant més de tres dècades. L’Arimany va ser el centre de la vida política i social de la ciutat. Pel restaurant hi van passar moltes personalitats polítiques, com el mateix president Jordi Pujol o Adolfo Suárez.

El Salvador també serà recordat per un fet històric: la visita de Salvador Dalí a Tarragona. Ell va crear la tartaleta de Dalí, que li va oferir al pintor quan va venir l’any 1973. Quan l’any passat es va rememorar aquesta efemèride, escoltar el Salvador recordant aquell fet et posava la pell de gallina. El dia de la inauguració a l’auditori de Caixa Tarragona era la persona més feliç, acompanyat de la seva família. Ell era una de les veus del documental ‘Experiències amb Dalí’.

Ell sempre ha volgut ensenyar tot el que sabia, mai s’ha guardat res per a ell, i una prova d’això són els llibres de postres que ha publicat amb Arola Editors, un autèntic regal per gaudir del seu talent.

Les meves converses amb el Salvador Arimany sempre han tornat als seus orígens, l’Espluga de Francolí, on va néixer l’any 1931. La Conca de Barberà és també la meva terra, i això em va fer tenir una connexió especial amb ell. Sempre hem recordat la seva vida al poble, els seus inicis com a pastisser i la seva vinculació amb la comarca. M’apassionava escoltar les seves històries amb el Josep Gomis, amb qui tenia una gran relació d’amistat.

Aquest serà el record que m’emportaré del Salvador, un record que quedarà sempre present a la memòria col·lectiva de la ciutat. Una força abraçada senyor Arimany.

L’última oportunitat del Nàstic

2
Jugadors i aficionats han celebrat el 4-0 contra l'Espanyol B (foto: gimnasticdetarragona.com)
Jugadors i aficionats han celebrat el 4-0 contra l’Espanyol B (foto: gimnasticdetarragona.com)

Veure el primer gol abans del primer quart d’hora; col·locar-te 2-0 al fil de la mitja hora; anar al descans amb un avantatge de tres gols i marxar a dinar amb un marcador final de 4-0 és una cosa tan extraordinària al Nou Estadi que el dia que passa s’ha de celebrar. I molt.

El tarragoní Àlex Busquets, participant al Ral·li Dakar, ha rebut un reconeixement del Nàstic (foto: gimnasticdetarragona.com)
El tarragoní Àlex Busquets, participant al Ral·li Dakar, ha rebut un reconeixement del Nàstic (foto: gimnasticdetarragona.com)

Llàstima que ara arriba aquesta jornada de descans i el Nàstic no tornarà a la competició fins d’aquí quinze dies, també a casa, i contra el filial del Vila-real. Llàstima perquè ara, probablement, és el moment d’agafar embranzida per intentar per última vegada fer alguna cosa de profit aquesta temporada.

Això passa per guanyar uns quants partits i apropar-se al play off d’ascens. Només d’aquesta manera s’entendrà el sentit dels fitxatges del mercat d’hivern i el canvi d’entrenador a la primera part del campionat. Només la presència grana a la zona noble de la classificació lluitant per l’ascens permetrà donar a l’equip una nota d’aprovat.

El resultat i el joc d’aquest diumenge contra l’Espanyol B han de servir també per mobilitzar els aficionats. Els dos últims partits al Nou Estadi revelen que entre un 25 i un 30 per cent dels socis granes (segons les dades oficials) no van a veure els seus jugadors. Desencant, avorriment, falta d’interès…

Les causes poden ser moltes, pero ara l’equip ha de donar motius per engrescar la resta de socis i, després, els aficionats al futbol que van confiar en el Nàstic fa un temps però van anar marxant. Som davant l’última oportunitat per enganxar-nos a la Lliga. Sinó l’aprofitem tots, el futur de l’entitat grana serà molt negre.

Les frustracions de Josep Gomis: Savinosa i Chartreuse

2
La finca de la Savinosa, vista des de la platja de l'Arrabassada, havia de ser la seu permanent de la universitat d'estiu de Tarragona. Un projecte de 1988
La finca de la Savinosa, vista des de la platja de l’Arrabassada, havia de ser la seu permanent de la universitat d’estiu de Tarragona. Un projecte de 1988

“Vam encarregar l’avantprojecte, i en els pressupostos de la Diputació de 1988, que vam aprovar el mes de maig, just abans que em nomenessin conseller, vam incloure els diners necessaris (…). Havíem previst mantenir un dels pavellons antics, restaurat, per deixar testimoni del que havia estat aquella finca, però el projecte es basava en edificis nous, ben integrats en aquella zona tan privilegiada, una finca de 10 hectàrees damunt del mar”.

L’autor d’aquestes paraules és Josep Gomis i es refereix a la Savinosa. L’exconseller, expresident de la Diputació i exalcalde de Montblanc (entre altres càrrecs polítics) parla amb amargor del projecte frustat de la Savinosa en el seu llibre de memòries. L’ha escrit amb la col·laboració del periodista Francesc Domènech, es titula “La solitud del despatx” i l’acaba de publicar Cossetània Edicions.

Portada del llibre de Josep Gomis, escrit amb la col·laboració del periodista Francesc Domènech
Portada del llibre de Josep Gomis, escrit amb la col·laboració del periodista Francesc Domènech

Josep Gomis parla amb franquesa de dues frustracions en la seva dilatadíssima trajectòria com a gestor de la cosa pública: la de la Savinosa, quan era president de la Diputació, i la de la Chartreuse, quan es va fer càrrec de la Conselleria de Governació.

Una universitat d’estiu

De la Savinosa, Gomis assegura, 25 anys després, no entendre perquè el seu sucessor, Joan Maria Pujals, va abandonar el projecte en un moment en què la Diputació comptava amb molts diners per fer-hi inversions. El projecte era convertir la Savinosa en la seu permanent de la universitat d’estiu, a l’estil de la Menéndez Pelayo de Santander. Al llibre, Gomis explica els detalls de com ja s’havia arribat a un acord.

De la Chartreuse, Gomis argumenta l’operació del 1992 per la qual la Generalitat compra l’edifici per ubicar-hi tots els serveis del govern a Tarragona. Un altre projecte que es deixa estar quan uns mesos després Gomis deixa la Conselleria de Governació i se’n va a fer de Delegat de la Generalitat a Madrid.

Dues frutracions tarragonines que apareixen en aquest recorregut vital i polític de Josep Gomis, que arrenca com alcalde de Montblanc en ple franquisme i el manté encara avui actiu en l’àmbit de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat.

El llibre, amb una estructura de més de 60 capítols breus, surt a la venda aquest pròxim dilluns i es presentarà públicament a Montblanc, Tarragona i Reus. Reflexions dels últims 50 anys lligades al territori i molt interessants en un moment de tanta convulsió política i social.

La Chartreuse, ara en obres per l'EOI, havia de ser la seu de tots els serveis de la Generalitat a Tarragona. Un projecte de 1992
La Chartreuse, ara en obres per l’EOI, havia de ser la seu de tots els serveis de la Generalitat a Tarragona. Un projecte de 1992

El debat del tercer fil apassiona als tarragonins

El projecte del tercer fil, que genera moltes reticències, ha de connectar Tarragona amb Europa per la línia ferroviària.
El projecte del tercer fil, que genera moltes reticències, ha de connectar Tarragona amb Europa per la línia ferroviària.

El debat ha estat apassionant. Feia temps que un tema no generava tant d’interès entre els ciutadans. Més de dues hores d’opinions, moltes d’elles contraposades, sobre el futur ferroviari del nostre territori.

Les tres federacions de veïns de Tarragona es van sumar per debatre entorn el projecte del tercer fil ferroviari, un tema que aixeca reticències d’uns i on d’altres hi veuen oportunitats. I el poder de convocatòria de les associacions de veïns va ser molt gran. L’aula magna del Campus Catalunya de la Rovira i Virgili es va omplir de ciutadans, polítics i representants del sector petroquímic que han generat un debat apassionant sobre els inconvenients i els avantatges del tercer carril entre Tarragona i Castellbisbal.

A favor i en contra del tercer fil

Imatge del projecte del tercer fil al seu pas per Tarragona. (font: Ministeri de Foment)
Imatge del projecte del tercer fil al seu pas per Tarragona. (font: Ministeri de Foment)

A la taula, un defensor i un detractor del projecte. L’enginyer del Port de Tarragona, Joan Borràs, va defensar la necessitat d’una solució ràpida per connectar el Port amb Europa. Va deixar clar que el Port tarragoní no està ni a favor ni en contra del tercer fil, està a favor d’una solució que sigui favorable pels seus interessos econòmics. Borràs també va ser molt clar defensant que Tarragona no es pot quedar per darrere de Barcelona, on ja han posat en marxa un tercer fil de 50 quilòmetres. Sens dubte, el paper més difícil de la xerrada, davant d’un auditori ple de veïns amb una opinió generalitzada contrària al tercer fil.

Totalment en contra s’hi va posicionar l’enginyer Joan Miquel Carrillo, vinculat a la plataforma Pdf.camp. Amb una exposició titulada ‘El tercer fil, un error històric’, Carrillo va defensar que el tercer fil hipotecarà per sempre la façana marítima i afectarà seriosament el trànsit de trens de viatgers per la ciutat, que perdran, segons ell, freqüència i qualitat. Carrillo ha explicat que la solució seria la línia Reus-Roda, per d’aquesta manera evitar el pas de mercaderies perilloses pel centre de la ciutat de Tarragona i desviar-los per l’interior.

Un debat apassionant

Un tema molt complex i difícil d’entendre, però que va servir per descobrir que els ciutadans hi estan més interessants del que ens pensàvem. Després de les dues exposicions, es va generar un llarg debat, on es va veure clara la posició generalitzada dels tarragonins, que no veuen clar el pas de trens de mercaderies per la ciutat. Els veïns es van mostrar preocupats per les molèsties que les obres (que duraran uns 20 mesos) puguin ocasionar als passatgers dels trens.

A la sala no hi va faltar pràcticament ningú. El primer en demanar la paraula va ser el diputat del PP, Alejandro Fernández, que va subscriure les paraules de Carrillo i es va mostrar totalment en contra del tercer fil, tot i ser un projecte que tirarà endavant gràcies al Ministeri de Foment governat pels populars. Fernández es va posar la sala a la butxaca quan va dir que Tarragona serà l’única ciutat del món que porti els passatgers al camp i les mercaderies a la costa. L’auditori el va aplaudir.

També hi va dir la seva el sector químic, en veu d’Antoni Torà de la BASF i Teresa Pallarès de l’AEQT. Tots dos van titllar de tendenciosa l’exposició de Carrillo i van defensar la necessitat urgent d’una solució per portar a Europa les mercaderies en ample de via europeu. Pallarès, de fet, va dir que el sector petroquímic és el motor de l’economia del territori, i que sense aquesta connexió quedarà aïllada i perdrà competitivitat.

Al debat també s’hi van sumar la portaveu de l’equip de Govern de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria i l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, que van assegurar que defensaran el projecte sempre que es garanteixi fermament la seva provisionalitat. La diputada d’ICV, Hortènsia Grau, es va mostrar contrària al tercer fil en la seva intervenció. També hi eren presents representants del sector turístic, com ara Joan Antón dels càmpings, que veuen amb preocupació la durada de les obres i les molèsties que això els pot generar.

Els ciutadans, preocupats pel projecte

L'acte ha estat organitzat per les tres federacions de veïns de Tarragona i moderat per Ricard Lahoz
L’acte ha estat organitzat per les tres federacions de veïns de Tarragona i moderat per Ricard Lahoz

Però el paper més important va ser pels ciutadans, els autèntics protagonistes de l’acte, que es van mostrar realment preocupats pel projecte del tercer fil. No veuen amb bons ulls que les mercaderies passin pel centre i que això vagi en detriment dels passatgers.

El projecte del tercer fil està ja redactat i apunt per sortir a licitació i començar les obres. Un projecte que tindrà un cost de més de 400 milions d’euros, i on ningú ha pogut garantir encara la seva provisionalitat. Les preguntes que hi ha sobre la taula són moltes. Algú podrà garantir que el projecte no serà definitiu? Això hipotecarà la façana marítima? Afectarà al trànsit de trens de passatgers? Seria una solució convertir tota la via existent en ample europeu?

Molt bona iniciativa la de les federacions de veïns, encapçalades per Antoni Peco, Pedro Sànchez i Carles Pedreño. Els ciutadans han d’estar ben informats de tot allò que afecta al seu territori. Aquest ha estat el primer pas d’un debat que segur generarà més activitats com la d’aquest dijous.

La sobirania, el PSC i Tarragona

Aplaudiments dels diputats de CiU i ERC, i al fons els escons buits del PP al Parlament
Aplaudiments dels diputats de CiU i ERC, i al fons els escons buits del PP al Parlament (foto: lavanguardia.com)

Dos fets del 23 de gener de 2013 que passaran a la història: la declaració de sobirania aprovada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya i el punt d’inflexió en la trajectòria de 35 anys del PSC com a força central del catalanisme polític.

La decisió de cinc diputats socialistes (el 25% del grup) de negar-se a seguir la consigna del “no” marcada per la direcció del partit obre una etapa de conseqüències imprevisibles per al PSC i el conjunt de la política catalana.

Fixem-nos en els cinc diputats i diputades: Marina Geli, de Girona, única consellera de Salut en els 7 anys dels governs d’esquerres. Àngel Ros, alcalde de Lleida amb majoria absoluta. Joan Ignasi Elena, exalcalde de Vilanova i la Geltrú i impulsor del col·lectiu “Avancem”. Rocío Martínez Sampere, de Barcelona, portaveu d’Economia en l’anterior legislatura. I Núria Ventura, exalcaldessa i regidora d’Ulldecona.

Joan Herrera, Artur Mas i Oriol Junqueras representen els grans partits a favor del dret a decidir (foto: 324.cat)
Joan Herrera, Artur Mas i Oriol Junqueras representen els grans partits a favor del dret a decidir (foto: 324.cat)

Cinc veus que representen unes idees, però també uns territoris: des de les Terres de l’Ebre a les comarques de Girona, passant per Barcelona, la Catalunya de la segona corona metropolitana i les comarques de Ponent. Entre els diputats “dissidents” no hi ha, però, cap representant de Tarragona.

Xavier Sabaté, el diputat tarragoní del PSC, un dels “capitans” que aviat farà 20 anys va fer-se amb l’aparell del partit en aquell congrès de Sitges, continua sent el més fidel. Abans a Montilla, ara a Navarro.

Crítiques territorials

El vot negatiu del PSC a la declaració de sobirania ha generat un manifest crític signat per càrrecs d’àmbit local i exdirigents. Montserrat Tura i Joaquim Nadal (exalcaldes de Mollet i Girona, respectivament) són els més coneguts, però també l’han signat el grup municipal del PSC a Girona, el portaveu socialista a l’ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i regidors de l’ajuntament de Lleida.

De Tarragona, no se’n sap res! No hi ha socialistes d’aquí que qüestionin el sentit de la votació al Parlament?

Malauradament, la foto d’aquest dimecres al Parlament, amb els diputats del PSC asseguts i callats amb els de Ciutadans i amb els escons buits del PP, em recorda massa la foto de la passada setmana a l’Ajuntament de Tarragona, amb els socialistes fent seguidisme dels populars en el canvi de nom de la universitat.

L’enfonsament de la comunicació local tradicional

S’ensorra el sistema tradicional de mitjans de comunicació de proximitat a les comarques de Tarragona. Aquest dimecres s’ha anunciat el tancament de la ràdio i la televisió públiques de Cambrils. Al llarg de 2012 , com ja hem explicat al FET A TARRAGONA, les retallades han afectat molts altres mitjans: Tarragona Ràdio, Punt 6 Ràdio, Canal Català, Canal Reus, Ona Valls, Diari de Tarragona… i d’altres. En un dia com avui, hem demanat al periodista tarragoní, Joan Castell, de 25 anys, exalumne de la URV, extreballador de TD Camp i en l’actualitat resident a Canadà, que faci una reflexió del panorama comunicatiu local.

FINS QUAN…? 

Hem de lamentar un nou tancament d’un mitjà de comunicació. En aquest cas Ràdio Cambrils TD Camp. Una situació que, malauradament, ja no és nova al Camp de Tarragona. S’ha instaurat un efecte dominó en abaixar persianes i enviar gent cap a casa.

Els mitjans públics són els que estan patint més aquesta situació després que la classe política es vegi obligada a “prendre doloroses decisions”, diuen. El patiment i el dolor són dels treballadors i companys que veuen com la seva feina s’ha acabat. O dels milers d’estudiants que estan cursant periodisme en les diferents universitats i que miren amb molta preocupació el seu futur professional.

antena tv

I mentrestant, seguim barallant-nos per debats tan insípids com el canvi de nom de la nostra Universitat. Què els hi hem als futurs periodistes quan es pregunten si trobaran feina, tot pensant que potser estan malbaratant 4 anys de la seva vida?

El periodisme local i de proximitat, està en estat crític. I per què? Una economia amb molts deutes i que acaba ofegant al malalt. Per exemple, en el cas de les televisions és complicat d’entendre com no s’ha apostat per un gran projecte comarcal. El Baix Camp disposa de Canal Reus i la TDCamp. Potser massa despesa separada per una sola comarca. El mapa televisiu de la TDT va néixer com un gegant, oferint indefinides oportunitats de feina, però s’està empetitint i els que sobreviuen es poden considerar ben afortunats.

Ràdios, diaris i mitjans digitals també han acabat patint el mateix desenllaç que Cambrils. Si comencéssim la llista, no l’acabaríem i n’estic convençut que en vindran moltes més de males notícies. Ja comença a ser una negra tradició veure missatges de suport a les xarxes socials d’altres companys de professió, i molts d’ells amics, cap als nous professionals acomiadats…

aparell ràdio

Uns missatges que s’envien amb por. Incertesa de no saber el que passarà d’aquí uns dies o  mesos i sense saber si tu seràs el següent. Ara toca donar ànims als encara companys de Cambrils. Anna, Àxel, Jordi, Xavi, Eva, Montse, Eli, Carme, Mar i els que ja van deixar formar part d’aquesta casa farà un any i mig, Toni, Javi, Raquel i Álvaro.

N’estic segur que tots ells, i un servidor, a més de tots els col·laboradors  que han fet possible la Ràdio i la Televisió a Cambrils estan ben orgullosos d’haver servit al poble durant aquest temps. Molts ànims i una abraçada enorme a tots ells. I com el diu el també company i amic Quim Pons… Guanyarem!

Des de Whistler, Canadà.  Joan Castell Sánchez