La finca de la Savinosa, vista des de la platja de l’Arrabassada, havia de ser la seu permanent de la universitat d’estiu de Tarragona. Un projecte de 1988
“Vam encarregar l’avantprojecte, i en els pressupostos de la Diputació de 1988, que vam aprovar el mes de maig, just abans que em nomenessin conseller, vam incloure els diners necessaris (…). Havíem previst mantenir un dels pavellons antics, restaurat, per deixar testimoni del que havia estat aquella finca, però el projecte es basava en edificis nous, ben integrats en aquella zona tan privilegiada, una finca de 10 hectàrees damunt del mar”.
L’autor d’aquestes paraules és Josep Gomis i es refereix a la Savinosa. L’exconseller, expresident de la Diputació i exalcalde de Montblanc (entre altres càrrecs polítics) parla amb amargor del projecte frustat de la Savinosa en el seu llibre de memòries. L’ha escrit amb la col·laboració del periodista Francesc Domènech, es titula “La solitud del despatx” i l’acaba de publicar Cossetània Edicions.
Portada del llibre de Josep Gomis, escrit amb la col·laboració del periodista Francesc Domènech
Josep Gomis parla amb franquesa de dues frustracions en la seva dilatadíssima trajectòria com a gestor de la cosa pública: la de la Savinosa, quan era president de la Diputació, i la de la Chartreuse, quan es va fer càrrec de la Conselleria de Governació.
Una universitat d’estiu
De la Savinosa, Gomis assegura, 25 anys després, no entendre perquè el seu sucessor, Joan Maria Pujals, va abandonar el projecte en un moment en què la Diputació comptava amb molts diners per fer-hi inversions. El projecte era convertir la Savinosa en la seu permanent de la universitat d’estiu, a l’estil de la Menéndez Pelayo de Santander. Al llibre, Gomis explica els detalls de com ja s’havia arribat a un acord.
De la Chartreuse, Gomis argumenta l’operació del 1992 per la qual la Generalitat compra l’edifici per ubicar-hi tots els serveis del govern a Tarragona. Un altre projecte que es deixa estar quan uns mesos després Gomis deixa la Conselleria de Governació i se’n va a fer de Delegat de la Generalitat a Madrid.
Dues frutracions tarragonines que apareixen en aquest recorregut vital i polític de Josep Gomis, que arrenca com alcalde de Montblanc en ple franquisme i el manté encara avui actiu en l’àmbit de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat.
El llibre, amb una estructura de més de 60 capítols breus, surt a la venda aquest pròxim dilluns i es presentarà públicament a Montblanc, Tarragona i Reus. Reflexions dels últims 50 anys lligades al territori i molt interessants en un moment de tanta convulsió política i social.
La Chartreuse, ara en obres per l’EOI, havia de ser la seu de tots els serveis de la Generalitat a Tarragona. Un projecte de 1992
El projecte del tercer fil, que genera moltes reticències, ha de connectar Tarragona amb Europa per la línia ferroviària.
El debat ha estat apassionant. Feia temps que un tema no generava tant d’interès entre els ciutadans. Més de dues hores d’opinions, moltes d’elles contraposades, sobre el futur ferroviari del nostre territori.
Les tres federacions de veïns de Tarragona es van sumar per debatre entorn el projecte del tercer fil ferroviari, un tema que aixeca reticències d’uns i on d’altres hi veuen oportunitats. I el poder de convocatòria de les associacions de veïns va ser molt gran. L’aula magna del Campus Catalunya de la Rovira i Virgili es va omplir de ciutadans, polítics i representants del sector petroquímic que han generat un debat apassionant sobre els inconvenients i els avantatges del tercer carril entre Tarragona i Castellbisbal.
A favor i en contra del tercer fil
Imatge del projecte del tercer fil al seu pas per Tarragona. (font: Ministeri de Foment)
A la taula, un defensor i un detractor del projecte. L’enginyer del Port de Tarragona, Joan Borràs, va defensar la necessitat d’una solució ràpida per connectar el Port amb Europa. Va deixar clar que el Port tarragoní no està ni a favor ni en contra del tercer fil, està a favor d’una solució que sigui favorable pels seus interessos econòmics. Borràs també va ser molt clar defensant que Tarragona no es pot quedar per darrere de Barcelona, on ja han posat en marxa un tercer fil de 50 quilòmetres. Sens dubte, el paper més difícil de la xerrada, davant d’un auditori ple de veïns amb una opinió generalitzada contrària al tercer fil.
Totalment en contra s’hi va posicionar l’enginyer Joan Miquel Carrillo, vinculat a la plataforma Pdf.camp. Amb una exposició titulada ‘El tercer fil, un error històric’, Carrillo va defensar que el tercer fil hipotecarà per sempre la façana marítima i afectarà seriosament el trànsit de trens de viatgers per la ciutat, que perdran, segons ell, freqüència i qualitat. Carrillo ha explicat que la solució seria la línia Reus-Roda, per d’aquesta manera evitar el pas de mercaderies perilloses pel centre de la ciutat de Tarragona i desviar-los per l’interior.
Un debat apassionant
Un tema molt complex i difícil d’entendre, però que va servir per descobrir que els ciutadans hi estan més interessants del que ens pensàvem. Després de les dues exposicions, es va generar un llarg debat, on es va veure clara la posició generalitzada dels tarragonins, que no veuen clar el pas de trens de mercaderies per la ciutat. Els veïns es van mostrar preocupats per les molèsties que les obres (que duraran uns 20 mesos) puguin ocasionar als passatgers dels trens.
A la sala no hi va faltar pràcticament ningú. El primer en demanar la paraula va ser el diputat del PP, Alejandro Fernández, que va subscriure les paraules de Carrillo i es va mostrar totalment en contra del tercer fil, tot i ser un projecte que tirarà endavant gràcies al Ministeri de Foment governat pels populars. Fernández es va posar la sala a la butxaca quan va dir que Tarragona serà l’única ciutat del món que porti els passatgers al camp i les mercaderies a la costa. L’auditori el va aplaudir.
També hi va dir la seva el sector químic, en veu d’Antoni Torà de la BASF i Teresa Pallarès de l’AEQT. Tots dos van titllar de tendenciosa l’exposició de Carrillo i van defensar la necessitat urgent d’una solució per portar a Europa les mercaderies en ample de via europeu. Pallarès, de fet, va dir que el sector petroquímic és el motor de l’economia del territori, i que sense aquesta connexió quedarà aïllada i perdrà competitivitat.
Al debat també s’hi van sumar la portaveu de l’equip de Govern de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria i l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, que van assegurar que defensaran el projecte sempre que es garanteixi fermament la seva provisionalitat. La diputada d’ICV, Hortènsia Grau, es va mostrar contrària al tercer fil en la seva intervenció. També hi eren presents representants del sector turístic, com ara Joan Antón dels càmpings, que veuen amb preocupació la durada de les obres i les molèsties que això els pot generar.
Els ciutadans, preocupats pel projecte
L’acte ha estat organitzat per les tres federacions de veïns de Tarragona i moderat per Ricard Lahoz
Però el paper més important va ser pels ciutadans, els autèntics protagonistes de l’acte, que es van mostrar realment preocupats pel projecte del tercer fil. No veuen amb bons ulls que les mercaderies passin pel centre i que això vagi en detriment dels passatgers.
El projecte del tercer fil està ja redactat i apunt per sortir a licitació i començar les obres. Un projecte que tindrà un cost de més de 400 milions d’euros, i on ningú ha pogut garantir encara la seva provisionalitat. Les preguntes que hi ha sobre la taula són moltes. Algú podrà garantir que el projecte no serà definitiu? Això hipotecarà la façana marítima? Afectarà al trànsit de trens de passatgers? Seria una solució convertir tota la via existent en ample europeu?
Molt bona iniciativa la de les federacions de veïns, encapçalades per Antoni Peco, Pedro Sànchez i Carles Pedreño. Els ciutadans han d’estar ben informats de tot allò que afecta al seu territori. Aquest ha estat el primer pas d’un debat que segur generarà més activitats com la d’aquest dijous.
Aplaudiments dels diputats de CiU i ERC, i al fons els escons buits del PP al Parlament (foto: lavanguardia.com)
Dos fets del 23 de gener de 2013 que passaran a la història: la declaració de sobirania aprovada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya i el punt d’inflexió en la trajectòria de 35 anys del PSC com a força central del catalanisme polític.
La decisió de cinc diputats socialistes (el 25% del grup) de negar-se a seguir la consigna del “no” marcada per la direcció del partit obre una etapa de conseqüències imprevisibles per al PSC i el conjunt de la política catalana.
Fixem-nos en els cinc diputats i diputades: Marina Geli, de Girona, única consellera de Salut en els 7 anys dels governs d’esquerres. Àngel Ros, alcalde de Lleida amb majoria absoluta. Joan Ignasi Elena, exalcalde de Vilanova i la Geltrú i impulsor del col·lectiu “Avancem”. Rocío Martínez Sampere, de Barcelona, portaveu d’Economia en l’anterior legislatura. I Núria Ventura, exalcaldessa i regidora d’Ulldecona.
Joan Herrera, Artur Mas i Oriol Junqueras representen els grans partits a favor del dret a decidir (foto: 324.cat)
Cinc veus que representen unes idees, però també uns territoris: des de les Terres de l’Ebre a les comarques de Girona, passant per Barcelona, la Catalunya de la segona coronametropolitana i les comarques de Ponent. Entre els diputats “dissidents” no hi ha, però, cap representant de Tarragona.
Xavier Sabaté, el diputat tarragoní del PSC, un dels “capitans” que aviat farà 20 anys va fer-se amb l’aparell del partit en aquell congrès de Sitges, continua sent el més fidel. Abans a Montilla, ara a Navarro.
Crítiques territorials
El vot negatiu del PSC a la declaració de sobirania ha generat un manifest crític signat per càrrecs d’àmbit local i exdirigents. Montserrat Tura i Joaquim Nadal (exalcaldes de Mollet i Girona, respectivament) són els més coneguts, però també l’han signat el grup municipal del PSC a Girona, el portaveu socialista a l’ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i regidors de l’ajuntament de Lleida.
De Tarragona, no se’n sap res! No hi ha socialistes d’aquí que qüestionin el sentit de la votació al Parlament?
Malauradament, la foto d’aquest dimecres al Parlament, amb els diputats del PSC asseguts i callats amb els de Ciutadans i amb els escons buits del PP, em recorda massa la foto de la passada setmana a l’Ajuntament de Tarragona, amb els socialistes fent seguidisme dels populars en el canvi de nom de la universitat.
S’ensorra el sistema tradicional de mitjans de comunicació de proximitat a les comarques de Tarragona. Aquest dimecres s’ha anunciat el tancament de la ràdio i la televisió públiques de Cambrils. Al llarg de 2012 , com ja hem explicat al FET A TARRAGONA, les retallades han afectat molts altres mitjans: Tarragona Ràdio, Punt 6 Ràdio, Canal Català, Canal Reus, Ona Valls, Diari de Tarragona… i d’altres. En un dia com avui, hem demanat al periodista tarragoní,Joan Castell, de 25 anys, exalumne de la URV, extreballador de TD Camp i en l’actualitat resident a Canadà, que faci una reflexió del panorama comunicatiu local.
FINS QUAN…?
Hem de lamentar un nou tancament d’un mitjà de comunicació. En aquest cas Ràdio Cambrils TD Camp. Una situació que, malauradament, ja no és nova al Camp de Tarragona. S’ha instaurat un efecte dominó en abaixar persianes i enviar gent cap a casa.
Els mitjans públics són els que estan patint més aquesta situació després que la classe política es vegi obligada a “prendre doloroses decisions”, diuen. El patiment i el dolor són dels treballadors i companys que veuen com la seva feina s’ha acabat. O dels milers d’estudiants que estan cursant periodisme en les diferents universitats i que miren amb molta preocupació el seu futur professional.
I mentrestant, seguim barallant-nos per debats tan insípids com el canvi de nom de la nostra Universitat. Què els hi hem als futurs periodistes quan es pregunten si trobaran feina, tot pensant que potser estan malbaratant 4 anys de la seva vida?
El periodisme local i de proximitat, està en estat crític. I per què? Una economia amb molts deutes i que acaba ofegant al malalt. Per exemple, en el cas de les televisions és complicat d’entendre com no s’ha apostat per un gran projecte comarcal. El Baix Camp disposa de Canal Reus i la TDCamp. Potser massa despesa separada per una sola comarca. El mapa televisiu de la TDT va néixer com un gegant, oferint indefinides oportunitats de feina, però s’està empetitint i els que sobreviuen es poden considerar ben afortunats.
Ràdios, diaris i mitjans digitals també han acabat patint el mateix desenllaç que Cambrils. Si comencéssim la llista, no l’acabaríem i n’estic convençut que en vindran moltes més de males notícies. Ja comença a ser una negra tradició veure missatges de suport a les xarxes socials d’altres companys de professió, i molts d’ells amics, cap als nous professionals acomiadats…
Uns missatges que s’envien amb por. Incertesa de no saber el que passarà d’aquí uns dies o mesos i sense saber si tu seràs el següent. Ara toca donar ànims als encara companys de Cambrils. Anna, Àxel, Jordi, Xavi, Eva, Montse, Eli, Carme, Mar i els que ja van deixar formar part d’aquesta casa farà un any i mig, Toni, Javi, Raquel i Álvaro.
N’estic segur que tots ells, i un servidor, a més de tots els col·laboradors que han fet possible la Ràdio i la Televisió a Cambrils estan ben orgullosos d’haver servit al poble durant aquest temps. Molts ànims i una abraçada enorme a tots ells. I com el diu el també company i amic Quim Pons… Guanyarem!
La comunitat universitària en conjunt, des del rector fins al Consell d’Estudiants, rebutja el debat polític sobre el nom de la URV
Per què no proposen canviar el nom a l’Hospital Joan XXIII? Per què no li diem Hospital de Tarragona, si volem presumir de capital en tots els àmbits? O es tracta de no tocar el nom del Sant Pare pel que representa?
A propòsit del debat mediàtic i populista del nom de la universitat dels darrers dies: farien la proposta si la universitat dugués el nom de “Rei Joan Carles” o “Príncep Felip”? O es tracta només de canviar el nom pel que representa Antoni Rovira i Virgili?
I posats a defensar el nom i el territori de la ciutat: per què no exigim que les indicacions de les carreteres estatals deixin clar on comença i acaba Tarragona? Per què els senyals dónen a entendre als conductors que Tarragona és només el nucli central i no inclou els barris, des de Bonavista a La Mora?
Són algunes de les preguntesque m’han plantejat en veu alta aquests dies alguns responsables polítics, professors universitaris i ciutadans quan debatíem a l’entorn de la moció aprovada el 18 de gener pel plenari de l’ajuntament de Tarragona.
Centre Tecnològic de Nutrició i Salut de la URV
Més equipaments de recerca
Sort que el debat, probablement, tindrà poc recorregut. A aquesta maniobra política que busca els altaveus dels mitjans de comunicació, la URV responia aquest dilluns (una casualitat) amb la inauguració del Centre de Recerca + Desenvolupament + Innovació en Nutrició i Salut.
Alguns s’exclamaran que el centre està ubicat a Reus, al Tecnoparc!!! Això invalida l’equipament? No volem tenir una infraestructura de referència científica en un dels cinc àmbits d’especialització que preveu el Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud?
Això significa que el nom no és un obstacle per a la projecció i el prestigi en l’àmbit de la recerca (el risc prové de les retallades).
Fins i tot, el Consell d’Estudiants de la URV ja s’ha pronunciat d’una manera clara sobre la polèmica del nom: “Mentre que la pròpia Universitat Rovira i Virgili i els membres que integren la comunitat universitària lluiten i resten preocupats en relació amb la situació econòmica límit en què es troba, sorgeixen de forma impertinent i innecessària debats identitaris que l’únic que poden arribar a comportar és crispació i mala convivència entre els habitants de les ciutats que acullen seus de la Universitat”.
Aquest modest mitjà de comunicació, anàlisi i opinió porta el nom de la ciutat. Volgudament! Però el FET A TARRAGONA creu que la capitalitat s’exerceix amb un altre estil, integrador, positiu, d’orgull ben entès i amb voluntat d’influència i atracció amb les poblacions i comarques que l’envolten. Només així farem un bon servei i una bona feina com a capital.
En l’esport, i en la vida en general, sempre parlem dels guanyadors, dels campions, dels que queden primers o segons. I gairebé mai ens fixem en els que assoleixen els seus objectius, tot i ser els últims.
Aquest diumenge, al FET A TARRAGONA, ens vam fixar en l’últim corredor de la Marató Costa Daurada Tarragona 2017 quan passava per la meitat de la cursa i vam publicar-ne una fotografia. L’atleta, Biel Grau, ens ha enviat aquest comentari d’agraïment.
La imatge de Biel Grau, l’últim corredor en el quilòmetre 19 de la prova, rebent les mostres de suport del públic
Hola, sóc en Biel Grau, l’últim corredor que surt a la foto seguit de la moto del Policia Local. M’agrada el fet que en una prova d’aquestes, el vostre diari mostri l’esforç que suposa una marató tan pel que fa al guanyador, que felicito des d’aquí com dels corredors/res que anem al final del pilot. Jo no corro per fer marca, sinó tan sols per gaudir de la cursa, encara que en una marató sempre es pateix molt. Per a mi gaudir, és rebre el suport del públic, voluntaris, membres de l’organització i Policies tan Local com Mossos, a tots ells m’agrada sempre agrair-los els ànims saludar-los, tal com queda reflectit en la foto. Moltes gràcies Biel, corredor de fons, de la associació “corredors.cat”
Esforç físic i fortalesa mental
Biel Grau va completar la Marató. Va quedar en la posició 564 amb un temps de 04:56:48. Per darrera d’ell van quedar Jaume Masip Torné, J. Andrés Ayala Arena, i l’última classificada, Regina Hortal Castaño, del Club Km 0 Ponent, que va arribar a meta amb un temps de 05:30:11.
Per fer-nos una idea de la dimensió del repte d’aquests atletes, pensem que la Regina va estar corrent des de les 9 del matí fins a dos quarts de tres de la tarda. Un esforç de superació física i mental, i una lluita contra el fort vent de diumenge que cal aplaudir i remarcar.
Les marques del Biel, la Regina i molts d’altres queden molt lluny del 02:34.38 del guanyador, Hugo Figueras, però encara més mereixen el reconeixement dels organitzadors, el públic i el FET A TARRAGONA.
Amb il·lusió d’entretenir és l’eslògan de l’associació. (foto: La Pipel)
Fa un any que es van constituir com a associació però sembla que ho hagin fet tota la vida. Les ganes de La Pipel Entertainment són incansables. Ganes de treballar, de divertir-se, d’aprendre. En definitiva, ganes de pencar per la ciutat. Ho van fer per Sant Joan, ho van tornar a fer per la Sindriada, i ara hi tornen amb el que més els agrada.
Per segon any consecutiu, aquesta associació serà l’encarregada d’organitzar un dels actes més emblemàtics del carnaval tarragoní, la Baixada del Pajaritu, que enguany arriba carregada de sorpreses. La més destacada, la durada de l’acte, que es farà durant dos dies. ‘Volem convertir la Baixada en un referent i cobrir una oferta inexistent fins ara a la ciutat’, explica Jordi Viñolas, president de l’entitat.
La Baixada del Pajaritu 2013 començarà el 8 de febrer al seu lloc natural, els voltants de l’antic Escorxador. La tarda del divendres estarà totalment dedicada a un públic familiar, que començarà després de la rueta infantil. Serà la cerimònia inaugural de la Baixada. Per primera vegada, es farà un espectacle per a tots els públics que, a més, és de producció pròpia. El tarragoní Joan Rioné ha creat l’espectacle per a l’ocasió, que girarà entorn el Carnaval.
La Pipel també vol portar el que, segons ells, falta al carnaval tarragoní: confeti. Per això, durant la tarda de divendres es repartiran més de 300 quilos de confeti entre els assistents. L’activitat, que començarà al voltant de les 5 de la tarda, s’acabarà sobre les 10 de la nit, amb música i un concurs de disfresses.
Però el gran dia és dissabte, el 9 de febrer, dia de la baixada d’andròmines. Tot plegat començarà a les 10 del matí, amb la ‘Village Pajaritu’, on tothom que vulgui podrà veure exposades les andròmines. I com l’any passat, un jurat present a la Baixada valorarà i premiarà les millors en les diverses categories. Encara no s’han desvetllat els noms del jurat, però ja se sap que hi haurà participació reusenca. També s’ha preparat una rifa amb més de 1.500 productes per regalar.
L’espectacle d’andròmines més gran del món, com l’anomenen enguany fent un símil amb el Concurs de Castells, arriba carregat de bon rotllo i ganes de passar-ho bé. Les inscripcions ja estan obertes. Encara no tens la teva andròmina?
L’any passat hi van participar fins a 23 andròmines (Foto: La Pipel)
Celebració de la Colla Jove durant les festes de Santa Tecla 2012 (foto: lavanguardia.com)
La decisió no és fàcil. Posar-se al capdavant de la Colla Jove de Tarragona té una alta càrrega de responsabilitat i unes altíssimes expectatives a complir. La feina feta per Jordi Sentís i el seu equip tècnic ha estat impecable. Han aconseguit els objectius fixats: s’han consolidat com a colla de nou, han implantat una metodologia de treball amb molt d’assaig, han portat a plaça castells de gamma extra i han descarregat el gran somni de la colla, el 5 de 9 amb folre.
Jordi Sentís ha explicat al Fet a Tarragona que ‘molta gent de la colla no es pensava que plegàvem sense tenir un nou equip format. El repte és molt important’. I és important no només per las aspiracions castelleres. També perquè ser cap de colla de la Jove, amb el nivell que això representa, es tradueix en moltes hores de dedicació i molts sacrificis personals, familiars i laborals.
Però una colla com la Jove no pot mostrar aquesta manca de lideratge. Cal que aviat surti un equip fort de gent amb ganes de tirar endavant. Això també és un repte per la pròpia colla, que ha d’assumir que el seu lideratge té un alt grau de responsabilitat. Prendre la decisió requereix d’un cert temps de meditació, però també d’un equip de gent que vulgui treballar per l’entitat.
El relleu, en marxa
Tot i que a la tercera assemblea celebrada aquest dissabte no es va presentar cap candidatura, un dels castellers més vetarans de la colla va exposar les seves aspiracions a ser el nou cap de colla. Es tracta de Jordi Olivan, que precisament al sopar de final de temporada de la Jove va ser nomenat Casteller de l’Any. Olivan i Colla Jove són pràcticament sinònims.
Un home vinculat als liles des de fa molts anys (és un dels membres fundadors) que ara té la valentia de formar un equip per posar-se’n al capdavant. Tot i que Olivan ja sap què és ser cap de colla. Va assumir aquest paper del 83 al 88. Amb ell la colla va descarregar el primer 4 de 8 l’any 84, el primer 2 de 7 i va carregar el pilar de sis diverses vegades.
‘Ja ha començat a fer contactes i a formar el seu equip’, explica Jordi Sentís, que marxa amb la satisfacció d’haver fet una bona feina. El trident Sentís-Crespo-Bordas ha portat la colla a un alt nivell, i substituir-los no és tasca fàcil. El repte que es presenta és important. Serà per aquest motiu que encara no s’ha consolidat un equip capaç de rellevar-los. Però al cap i a la fi, la colla és la gent que en forma part, i tot i que l’equip tècnic té un paper cabdal, si la gent de la colla no treballa, no serveix de res. Els de la Jove tenen ganes de seguir millorant i necessiten aviat un lideratge fort.
El nou equip tècnic ha de consolidar el nivell assolit, amb els castells de nou i els gamma extra. Però la colla demanarà, segurament, un pas més, que també s’haurà de treballar, i caldrà veure si finalment la Jove participa a la diada de Sant Fèlix a Vilafranca.
El proper 2 de febrer hi haurà una nova assemblea de la Jove de Tarragona. Sembla que serà la definitiva, i on Jordi Olivan presentarà la seva candidatura per dirigir la colla.
El projecte del tercer fil tornarà aquesta setmana al primer pla de l’actualitat. Les tres federacions de veïns de Tarragona han convocat per dijous a les 7 de la tarda un debat obert al públic en general per conèixer els posicionaments a favor i en contra del projecte. És provisional o definitiu? Hipoteca la Façana Marítima? Com afecta el conjunt de la ciutat? Aquestes són algunes de les preguntes que buscaran resposta en l’acte que tindrà lloc a l’aula magna del Campus Catalunya de la URV i del qual ja us donarem més dades.
Aprofitant la revifalla del debat, al FET A TARRAGONA publiquem un article d’opinió d’Àngel Òdena, baríton tarragoní. Llicenciat en Geografia i molt interessat pels temes del territori, Òdena ens ha fet arribar des de Nova York (on està ara actuant) una reflexió sobre la qüestió que podeu llegir tot seguit:
Vies del tren al seu pas per Tarragona, que hauran d’incorporar un tercer fil per a l’ample europeu
PROVISIONALITAT DE LES MERCADERIES, NO DEL TERCER FIL
Fa temps que a Tarragona tenim una llarga discussió sobre el tercer fil i el seu pas per la ciutat. Quan parlem de tercer fil ho lliguem directament als trens de mercaderies (el motiu principal pel qual es fa aquest tercer fil) que puguin sortir en la màxima brevetat de temps del port i les químiques en ample internacional cap a Europa.
Això provocarà instal·lar un tercer carril a cada una de les vies actuals fins a Castellbisbal, en direcció Barcelona, i que pel sud arribarà fins a València. Amb tot això, farà que tinguem ample de via europeu des de València fins a Tarragona (línia convencional) i fins a Perafort (línia AVE). Conclusió: segurament no caldrà el canvi de vies com estava planejat a l’alçada de Vila-seca.
De tot això crec que Tarragona se’n pot aprofitar i tenir així la gran oportunitat de construir aquell “by-pass” demanat des de Tarragona i ara sembla caigut en l’oblit, per motius que encara no acabo d’entendre.
L’estació de Tarragona, pendent d’una segona fase de remodelació per suprimir barreres arquitectòniques
Si posem com a condició al Ministeri de Foment que construeixin l’altra “pota” del “by-pass” en direcció a la Riera de Gaià (no crec que la distància entre les dues línies ferroviàries superi el 1’5 Km), podríem fer que certs tipus de trens d’ample internacional (Avant, Alvia…) entrin a l’estació actual de Tarragona. Sé que en els trams de via actual la velocitat dels trens haurà de ser la màxima (crec que és al voltant de 160Km/h), però seria un tram curt; i de sortida anirien cap a Vila-seca. Si també tenim en compte que encara manca la segona fase d’arranjament de l’estació tot podria servir per aquest fet.
Els trens de passatgers
No hem d’oblidar que quan estigui en funcionament el tram entre Perafort i Vandellòs, fins i tot perdrem els trens en direcció a València, ja que tindran aturada a Perafort o a l’encara incògnita estació Central, al sud de l’aeroport, i Tarragona ho perdrà tot.
Sé que estic obviant la Façana Marítima; tant de bo tot això que dic no servís, perquè ens traurien el tren de la Façana i el passaran soterrat o per l’ interior; però veient com està el pati crec que això potser ni ho veuran els meus fills; intento donar una posició, que si tècnicament és possible, ens podria, aprofitant la PROVISIONALITAT DE LES MERCADERIES (això sí que no ha de tenir discussions) portar els trens de passatgers en ample de via europeu al centre de la ciutat.
Un mar de vies cobreixen la Façana Marítima de la ciutat
Dos apunts finals: és evident que amb aquesta solució crec que l’estació Central no faria falta i els diners es podrien dedicar al projecte de “by-pass” fins a la Riera; i a més a més amb un bon projecte arquitectònic podem fer un “calaix”, o cobriment de vies (cosa que s’ha fet, per exemple a l’entrada de Sants o a Lleida), i poder aproximar el mar a la ciutat.
És una idea d’un no tècnic, però crec que amb sentit comú podem aprofitar l’oportunitat que ens dóna el tercer fil.
El corredor de Cervera, Hugo Figueras, a punt d’entrar el primer a la meta de la Marató Costa Daurada Tarragona 2017
La primera marató que es disputava pels carrers de Tarragona ha tingut en contra la principal adversitat meteorològica per als corredors: el vent. Un vent amb ratxes molt fortes que ha fet estralls en alguns participants i ha deslluït una mica l’ambient a l’entorn de la prova.
Malgrat el vent, el cel tapat i el fred de primera hora del matí, 800 atletes han pres la sortida per afrontar els més de 42 quilòmetres de la prova. L’ha guanyat el cerverí Hugo Figueres després de 2 hores i 34 minuts. I en categoria femenina la primera ha estat la tarragonina Anahí Herrera, amb un temps de 3 hores i 7 minuts.
L’Anahí és una de les habituals del passeig de l’Escullera. El seu cabell ros lligat amb una cua i el seu estil són fàcils de veure entrenant cada dia en diferents recorreguts per la ciutat. Atleta independent (sense club), la seva constància l’ha situat entre les primeres d’altres proves com les últimes mitges maratons de Tarragona i Cambrils.
L’últim corredor en el quilòmetre 19 de la prova rebia les mostres de suport del públic
Com l’Anahí, molts altres dels que veus entrenar habitualment han arribat a meta amb una cara enorme de satisfacció i l’aplaudiment càlid del públic. He vist el director de l’hospital Santa Tecla, Xavier Oliach; el periodista de TV3, Jordi Gil, i corredors procedents d’Altafulla, Reus, Tàrrega, Barcelona, Girona i un llarg etcètera. Altres no han pogut assolir l’objectiu per culpa del vent, però mereixen igualment el reconeixement del públic
A més de la marató, altres 600 atletes han desafiat el mal temps per participar a la prova de 10 quilòmetres. Tot plegat, ha convertit Tarragona en una gran festa esportiva. Els organitzadors, el club Runnersworld Tarragona i Tarragona 2017, se’n poden sentir prou satisfets, a pesar del vendaval que ha provocat molts problemes.
Juanan Fernández, director del Runners, i Ramon Cuadrat, director general de Tarragona 2017, ja poden anar pensant en la pròxima edició. Potser el calendari atlètic està molt atapeït i ho fa inviable, però convindria analitzar la possibilitat de buscar-ne una altra data.
Insatisfets al Nou Estadi
En canvi, poques satisfaccions ha deixat el Nàstic als seus seguidors en el primer partit de la segona volta de la Lliga al Nou Estadi. Empatar a zerocontra el penúltim deixa en res les esperances que havia despertat la victòria de la setmana passada al camp del València B. El Nàstic només pot aspirar a conservar la categoria.
La coincidència amb la Marató i la meteorologia adversa no han afavorit l’assitència al camp en horari de migdia: 2137 espectadors. Acabat el partit i fent cas al bon criteri de periodistes com Quim Pons i Jordi Blanch, que han seguit tots els partits del Nàstic dels darrers 10 anys, treus la conclusió que l’equip ha estat emboirat, sense idees i fatal de cara a porta.
Des de Tribuna i Preferent
Quim Pons, que ha retransmès el partit per Radio Marca, m’ha comentat: “Un drama. Algú els ha d’ensenyar que això del futbol consisteix en ficar la pilota dins una porteria. L’equip ha anat a batzegades. Els canvis de Salamero a la segona part no els ha entès ni ell. Ha tret a Javi Martínez que era el millor”.
Jordi Blanch, des de Tarragona Ràdio, em diu: “Poques idees. Hem tornat a veure l’equip amb pocs recursos per obrir la llauna rival. Amb els canvis, l’equip ha estat encara més nerviós”.
I una última opinió, de les més clarividents que es poden escoltar a la Preferent del Nou Estadi, la de Jordi Crespoexpressada via Twitter i Facebook: “Ruben Pérez rematant els dos darrers corners del Nàstic és la viva imatge de la desestructuració constant en què viu l’entitat“
La majoria de participants han sortit amb l’objectiu d’arribar a meta. I molts ho ha fet en grup i molt abrigats per combatre el fort vent
Més de 2000 persones es van aplegar al Camp de Mart el passat mes de setembre en l’acte més multitudinari organitzat per l’ANC a Tarragona
Tarragona encendrà la flama per la independència. Aquest és un dels principals objectius que es marca per aquest semestre l’Assemblea Nacional Catalana al Tarragonès. Seria a la plaça de la Font, en una data encara per concretar, en funció de la capacitat d’organització i de mobilització de voluntaris.
Els responsables locals de l’ANC volen seguir d’aquesta manera les passes d’altres ciutats com Vic i Reus que han celebrat aquesta festa amb l’encesa d’una gran estelada formada per milers d’espelmes. A la capital del Baix Camp (amb un govern de CiU i PP) es va encendre ara fa una setmana: 5.000 espelmes van formar una estelada de 28 metres de llargada per 19 d’amplada a la plaça del Mercadal.
A Tarragona, l’acte és tot un repte. L’encesa la volen fer a l’abril o el maig, un cop acabada la campanya de recollida de signatures a favor de l’adhesió de l’ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Ara, ja en són uns 600 els ajuntaments que formen part de l’entitat.
Encesa de la flama a Reus, el passat dissabte 12 de gener (foto: ANC)
Suport d’altres entitats
La flama independentista reclama una organització prèvia considerable començant pels permisos municipals. Es creu que la plaça de la Font és el lloc idoni, tot i que la seva forma allargada perjudica l’impacte visual d’una gran estelada amb milers d’espelmes. També és molt important trobar un centenar llarg de voluntaris en altres entitats tarragonines per dur a terme l’encesa.
Amb aquest objectiu, l’ANC al Tarragonès celebra ara el seu primer any de vida. El seu coordinador, Albert Cortés, en fa un balanç molt positiu perquè han reunit unes 700 persones entre simpatitzants i membres de ple dret. Una xifra engrescadora, tenint en compte la composició sociològica de la ciutat.
Després de l’acte al Camp de Mart del 8 de setembre i de la gran manifestació de la Diada, l’ANC local ha seguit treballant amb l’organització de conferències sectorials i la instal·lació de paradetes cada cap de setmana en un recorregut itinerant: recullen signatures per l’adhesió a l’AMI i vénen material.
L’ANC i la Marató de Tarragona
I no desaprofiten cap acte multitudinari: per aquest diumenge 20 de gener preparen una gran pancarta a favor de l’estat propi i l’enlairament de moltes estelades coincidint amb la Marató Costa Daurada – Tarragona, que sortirà i arribarà al Moll de Costa. No hi ha cap intenció de pertorbar els corredors, només fer visible la reivindicació, igual que es va fer a la marató de Nova York.
Els de l’Assemblea volen animar els participants de dues curses de fons: la marató de Tarragona i la independència de Catalunya.
Imatge del rectorat de la Rovira i Virgili, seu central de la universitat.
Què pensaran els ciutadans quan escoltin el que s’ha debatut avui al plenari de l’Ajuntament de Tarragona? Què pensaran dels seus polítics, que enlloc de buscar solucions a la crisi es posen a discutir sobre si la universitat ha de canviar el nom o no?
El plenari d’aquest divendres a l’Ajuntament de Tarragona ha centrat el debat en una moció presentada pel Partit Popular que insta a la Generalitat a canviar el nom de la Rovira i Virgili per anomenar-la Universitat de Tarragona. Un debat obsolet, que no interessa ni als ciutadans ni a la comunitat universitària.
Després de 20 anys, la Rovira i Virgili s’ha consolidat com una universitat de referència en alguns dels seus àmbits, amb un prestigi internacional a nivell de recerca. Creuen que ha estat un impediment que la universitat no es digui de Tarragona? Creuen que els seus investigadors i docents no han portat el nom de Tarragona allà on han anat?
Aquests debats de campanar comencen a ser avorrits, i mentre hi hagi polítics que els alimentin, mai moriran. La moció ha prosperat gràcies als vots del PP i del PSC. La minoria del govern de Ballesteros fa que, sovint, hagi de votar a favor del que proposa l’hàbil Alejandro Fernández, que novament ha sabut dominar l’agenda mediàtica i protagonitzar el debat.
Més difícil d’entendre és l’actitud de Convergència i Unió. La seva portaveu, Victòria Forns, ha sigut molt crítica amb la moció però no ha votat en contra, s’ha abstingut. Després d’acusar Fernández de generar debats nominatius innecessaris, d’instar-lo a aconseguir diners per Tarragona i de titllar-lo de lacai del ministre Wert, la decisió ha estat l’abstenció. Forns fins i tot ha etzibat a Alejandro Fernández que si la universitat portés el nom de Fraga Iribarne, no hagués dit res. Forns també ha acusat Ballesteros de seguidisme, i aquest s’ha defensat dient que faria seguidisme del PP, d’ERC o dels criadors de crancs de la Sibèria oriental si és per defensar el nom de Tarragona.
Però el debat més dur ha estat el de la regidora d’ICV, Arga Sentís, que ha dit que entén que al PP no li agradi el nom d’una persona laica i republicana. La regidora ecosocialista ha repassat la trajectòria de Rovira i Virgili, i ha assegurat que la universitat no amaga el nom de la ciutat, l’honora. Ha acusat Fernánez d’obrir debats de campanar i no preocupar-se pel que realment interessa als ciutadans. Arga Sentís ha acabat dient que ‘tothom balla la música que toca l’Alejandro. Nosaltres no ho farem’. El seu vot ha estat contrari a la moció.
Alejandro Fernández no s’ha cansat de repetir que és l’única capital de província amb una universitat pública que no porta el seu nom. No s’ha cansat de repetir que és una manera de potenciar la marca Tarragona, una manera d’estar ben posicionat. Ha negat que sigui per guanyar vots i ha criticat a aquells que diuen que és un debat oportunista. Finalment, tot i que sense un ampli consens, s’ha sortit amb la seva. L’Ajuntament de Tarragona demana el canvi de nom de la universitat Rovira i Virgili. Ara vol que es digui de Tarragona. Apassionant oi?
La Llibreria de la Generalitat, tancada l’any passat, serà a partir d’ara el punt d’informació turística de la Part Alta (foto: Josep Ardila)
Plànols, mapes, guies, tríptics, pòsters, marxandatge… Tot el material disponible s’ha ficat en capses i estan a punt per a la mudança. Un trasllat curt, de pocs metres. El recorregut va del pati de l’Antic Ajuntament a l’espai que va ocupar la Llibreria de la Generalitat.
En pocs dies, l’oficina d’informació del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona estrenarà ubicació. El material i el personal de l’oficina han començat la mudança i ocuparan una part dels baixos de l’immoble del carrer Major, a la vista de vianants i turistes.
La Llibreria de la Generalitat va tancar portes el 30 de juny de 2012 per les retallades pressupostàries. El local, de propietat municipal, estava buit des d’aleshores i ara s’aprofita el mes de gener per ocupar-lo amb el punt d’informació turística. Una millor ubicació, sense dubte, que ajudarà a oferir un millor servei a les persones que visiten Tarragona.
Altres mudances més endavant
El punt d’informació, però, no ocuparà tot l’espai de l’antiga Llibreria de la Generalitat. La intenció de l’ajuntament és traslladar-hi també el personal d’administració i gestió del patronat de turisme, que ara ocupa la primera planta de l’Antic Ajuntament.
La previsió és que l’Antic Ajuntament es destini completament a la Biblioteca – Hemeroteca Municipal i a la sala d’exposicions (foto: Josep Ardila)
I com si es tractés d’un joc de dòmino, la planta que quedarà lliure (al costat de la sala d’exposicions) serà ocupada per la Biblioteca – Hemeroteca Municipal que ara només disposa de les “golfes” de l’Antic Ajuntament. Per a aquesta segona i tercera mudança no hi ha un calendari concret, però es confia que no s’allargui gaire en el temps.
Resulta coherenti representa una millora disposar de l’antiga Llibreria de la Generalitat com a oficina de turisme i els serveis administratius del patronat. I resulta necessari i representarà una gran millora disposar de pràcticament tot l’Antic Ajuntament com a seu de la Biblioteca – Hemeroteca Municipal. Ara l’espai és reduït i poc funcional per als treballadors i usuaris. L’ampliació de les sales seria el millor regal que podria rebre aquest equipament pel seu 28è aniversari, el pròxim mes de setembre.
Antonio Rodríguez va ser una de les últimes persones que vaig entrevistar a Tarragona Ràdio. No vam parlar de política ni de la seva feina com a regidor d’Espais Públics. El motiu de l’entrevista era una caminada, una simple però desitjada caminada. I és que caminar és una de les coses que més li agraden fer a l’Antonio.
Va venir a la ràdio com a president de l’Associació de Diabètics de les comarques tarragonines i va compatir micròfons amb Ramon Cuadrat, gerent del Patronat Municipal d’Esports. Era dilluns 10 de setembre, s’apropaven les festes de Santa Tecla i la intenció era presentar les activitats que hi organitzaven les entitats.
Així que vaig pensar que era una bona idea aplegar a la ràdio dues activitats que fomenten l’esport i la salut i que se celebraven el mateix dia: la Peonada Popular que organitza el Patronat d’esports des de fa 33 anys i la Caminada Popular que prepara l’Associació de Diabètics des de fa tres edicions. Uns corren i els altres caminen.
L’Antonio és una persona molt agraïda, sempre amable, i recordo com li va complaure compartir el programa de ràdio amb els organitzadors d’una activitat que aplega milers de corredors. L’Antonio, el Siscu Ferré i els altres companys de l’associació de diabètics tenen objectius més modestos: reunir un centenar llarg de persones, caminar des del Passeig de les Palmeres fins al Parc del Francolí i allà gaudir d’un bon i saludable esmorzar.
Una de les caminades populars a la llera del Francolí organitzades pel Patronat d’Esports
El regidor dels carrers
Els diabètics s’han de cuidar molt i l’Antonio n’és conscient. Amb ell he parlat de la diabetis en altres ocasions, però sobretot a la ràdio hem comentat la feina de la Brigada Municipal, aquella que prepara amb entusiasme la Cavalcada de Reis o munta i desmunta els entarimats de les festes dels barris.
I la Brigada d’Intervenció Ràpida ha estat la seva “nineta”. Estrenada en el primer mandat de l’alcalde Ballesteros, ha servit per guanyar molts punts en la millora i conservació de l’espai públic: rajoles, paviment, mobiliari urbà… Sempre ha estat receptiu a les demandes dels veïns i de les associacions i sempre ha parlat amb entusiasme de la feina dels treballadors del seu departament.
Si fem una enquesta i preguntem per un polític a l’ajuntament de Tarragona amb cara de “bon paio” i atent als problemes dels barris i la seva gent, la majoria respondran: Antonio Rodríguez. Una majoria, estic convençut, que avui, malgrat tot, creu en la seva innocència. I jo també.
Ballesteros a la roda de premsa d’aquest dimecres (foto: Mauri)
Ha sigut regidor dues vegades per sorpresa, i ha deixat l’Ajuntament també per sorpresa. Antonio Rodríguez es va quedar a les portes de ser regidor a les eleccions del 2007, però la mort sobtada del conseller Josep Lluís Navarro va propiciar la seva entrada al consistori. El mateix va passar a les darreres eleccions. Els resultats electorals el van deixar novament fora del consistori, però la dimissió de Natàlia Rodríguez com a consellera d’esports va fer que tornès a entrar a l’Ajuntament el març de l’any passat.
Una història curiosa la d’Antonio Rodríguez, que ara ha hagut de deixar l’Ajuntament per la porta del darrere, presentant la seva dimissió després de veure’s implicat per un presumpte delicte relacionat amb la immigració il·legal. La notícia ha agafat a tothom per sorpresa. Qui coneix Antonio Rodríguez sap la feina que havia fet al capdavant de la conselleria d’Espais Públics. Un home sempre atent, apassionat de la seva feina i implicat amb la ciutadania. De fet, també està vinculat a altres entitats més enllà de l’Ajuntament i és president de l’Associació de Diabètics de Tarragona. Massa bon home per veure’s implicat en un cas com aquest.
Antonio Rodríguez era regidor d’espais públics.
‘Presento la meva dimissió per no perjudicar la imatge de l’Ajuntament de Tarragona, de la nostra ciutat, i així tindré més temps per dedicar-me a demostra la meva innocència i preparar la defensa’, ha escrit Rodríguez en el comunicat on anuncia la seva renúncia a l’acta de regidor. Ara caldrà veure què en diu la justícia i si Rodríguez és capaç de demostrar la seva innocència.
Ballesteros, convençut de la seva innocència
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha comparegut davant dels mitjans de comunicació per anunciar la dimissió de Rodríguez. Ha arribat a la sala d’actes acompanyat de pràcticament tot l’equip de govern, que han volgut fer-li costat. Han escoltat Ballesteros a primera fila els regidors Paco Zapater, Victòria Pelegrin, Begoña Floria, Xavier Tarrés, Pau Pérez, Javier Vilamayor i Patricia Antón.
No hi era, però, el protagonista del dia, que ha preferit no comparèixer públicament. ‘La seva feina a l’Ajuntament ha estat impecable. Valoro la seva reacció. És un moment difícil perquè és una persona que aprecio, valoro i estimo’, ha dit Ballesteros, que ha parlat en tot moment amb un to de tristesa a la seva veu.
L’alcalde ha agraït que Rodríguez hagi actuat amb tanta rapidesa. ‘No és habitual que un polític dimiteixi’, ha dit el batlle. Ballesteros ha explicat que quan ha parlat amb el regidor estava molt afectat i ha deixat clar que els fets van tenir lloc abans que Rodríguez fos regidor, tot i que no ha pogut donar més detalls del cas. El que si ha anunciat Ballesteros és que han suspès Antonio Rodríguez de militància del PSC.
Hi haurà canvis al cartipàs municipal
La marxa de Rodríguez farà que la número catorze de la llista del PSC a les eleccions municipals, Ivana Martínez, entri com a regidora a l’Ajuntament. Tot i això, encara no se sap quina cartera ocuparà. Ballesteros ha anunciat que es farà un canvi de cartipàs que es donarà a conèixer ben aviat. Ivana Martínez té 29 anys, és diplomada en Relacions Laborals per la URV i treballa a la Generalitat de Catalunya. Al plenari d’aquest divendres ja es donarà compte de la dimissió del conseller.
