Ara fa vuitanta anys, els militars espanyols es van aixecar contra les institucions legítimes i democràtiques i van estroncar una curta etapa reformista i ambiciosa en matèria social, educativa, cultural i de laïcitat i pluralitat territorial. Fa quaranta anys, després de la mort del dictador, Espanya no va voler debatre quina era la millor forma d’estat -monarquia o república- per encarar una nova etapa. Però els temps i els processos avancen ara a gran velocitat fins al punt que en pocs anys sectors majoritaris de la societat catalana han passat a qüestionar el paper i la raó de ser de la Corona i han proclamat la necessitat de construir un país millor, amb un estat propi i sobirà en forma de república.
En aquest context actual d’efervescència política i social i aprofitant els vuitanta-cinc anys de l’arrencada de la Segona República, el FET a TARRAGONA es planteja analitzar des del Dossier com va ser aquell període convuls i quina empremta va deixar a la ciutat. Els historiadors -quatre experts- són els nostres aliats principals, però també l’arxiu, l’hemeroteca i, sobretot, les persones que van viure aquella etapa tan fascinant i que encara ens ho poden explicar de pròpia veu. La trobada dels quatre testimonis -tenen entre 93 i 99 anys- davant l’edifici que acollia llavors el Govern Civil a la ‘rambla del 14 d’abril’ és una de les perles del número que teniu a les mans. Amb tot, l’objectiu del FET és posar en valor aquells temps d’esperança, il·lusions, canvis i transformacions en una Tarragona liderada per una burgesia mitjana i professionals liberals que trencaven amb el domini de les elits tradicionals. Al cap de vuit dècades, les classes mitjanes i populars de la ciutat i el país tornen a encapçalar el principal moviment de ruptura amb l’statu quo.
No són aliens a aquest procés els fills i néts d’aquelles famílies humils i sense formació que la dècada dels 50 van començar a arribar a Tarragona procedents de diverses zones d’Espanya i que van accedir als primers habitatges del primer barri obrer: Torreforta. Avui, les Cases Baixes continuen sent un testimoni clau de la profunda transformació de la ciutat en tots els àmbits i, per això, formen part de la sèrie de reportatges sobre paisatges urbans que estem publicant des de fa mesos.
Al costat de les incursions en el passat -necessàries per construir un nou futur- la revista projecta nombroses mirades al present protagonitzades per gent activa i dinàmica de la ciutat: les parelles lingüístiques i les formades per universitaris i nens en un entorn social complicat en són un bon exemple. Però també els que organitzen el festival Minipop, els cronistes gràfics de l’actualitat i els que decideixen muntar negocis per atendre nous perfils de turistes. I deixeu-me destacar un nom propi, el d’una tarragonina amb projecció internacional, però molt poc coneguda: Puri Canals, activista, consultora mediambiental i directora d’un organisme que ajuda a gestionar els fons marins de tota la Mediterrània. El titular de l’entrevista al FET ens convida ja a preparar el dossier de l’estiu.
