Vull començar aquest article amb unes paraules d’agraïment a tot l’equip del FET a Tarragona i al seu director Ricard Lahoz per donar-me l’oportunitat de col·laborar-hi i per aquests 10 anys de periodisme a foc lent. El FET ja és història de la ciutat i del periodisme local amb un llegat de més de 4000 continguts, 62 números, una àmplia comunitat de subscriptors i subscriptores, i nombroses activitats socials i culturals. Estic molt content d’haver format part de la família com a redactor i subscriptor, i sobretot, que la ciutat hagi gaudit d’un mitjà que aposta per la qualitat, el rigor i el context.
l’autor guanya un premi per a joves periodistes amb un recull d’articles al ‘fet’
Escriure al FET m’ha permès veure Tarragona amb uns altres ulls. Ha suposat defugir del periodisme més immediat i conèixer històries i vivències amb deteniment. Temes com el naixement singular dels Xiquets del Serrallo, que aquest 2023 han complert 35 anys (Castells per aixecar un barri), o l’emblemàtic quiosc Romeu que ha arribat al mig segle de vida (50 anys entre flors a la plaça Verdaguer). Els treballs periodístics són una bona manera perquè un tros d’història de la ciutat quedi escrit com és el cas del llibre ‘Senyor Boada’ (‘Senyor Boada’: un savi amb mil anècdotes) o un documental que rememora els inicis del moviment veïnal (Homenatge a la Tarragona més humil dels anys 60 i 70). Les biblioteques són un pilar fonamental per conservar la història de casa nostra. A Tarragona, gaudim d’una Biblioteca Pública que ja ha arribat als 175 anys (Llarga vida a la Biblioteca Pública!) a l’espera d’una possible nova ubicació en un futur… Amb aquest recull d’articles titulat ‘Històries’, Premi Òmnium Baix Camp del 7è Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat, vull posar en valor la memòria col·lectiva per saber d’on venim i cap a on anem.
“ens cal més periodisme per descobrir històries de la ciutat”
El periodisme a foc lent és necessari. Que ningú ho dubti. Perquè, en temps accelerats, ens brinda l’oportunitat de descobrir històries que tenim al nostre entorn i que mereixen ser explicades. Moltes vegades l’ofici peca de voler ser els primers a informar, però la immediatesa no pot ser el criteri central d’un mitjà per exercir un periodisme amb valor. Per això, sempre convé aturar, reflexionar, fer segones, terceres o quartes lectures, analitzar, aprofundir o buscar noves perspectives a l’hora de tractar un tema. A Tarragona cal aquest periodisme que s’endinsa en la vida de la ciutat i la seva gent.
No és tan sols una qüestió que hi hagi algú que ens informi del que passa a la nostra ciutat, sinó també de connectar-nos. El periodisme local reflexiu ajuda a entendre millor els problemes, els reptes i els privilegis que tenim com a ciutat des de tots els vessants. Per això, aquí tant subscriptors com periodistes juguem un paper clau.
El tancament del FET és una trista notícia. Admeto que trobaré a faltar redactar-hi cròniques i reportatges. Gràcies a la revista tinc clar que el periodisme a foc lent és el terreny per on m’agradaria moure’m. Com molts altres, he sigut un dels estudiants (potser el darrer) que hem iniciat les nostres primeres passes a la meravellosa ‘escola’ del FET. Malauradament, les dificultats econòmiques han impedit mantenir el projecte, sense oblidar de la precarietat generalitzada que pateix el sector.
“trobaré a faltar les col·laboracions al ‘fet’, un meravellosa escola”
M’acomiado del meu curt pas al FET, com a estudiant de periodisme, amb temes pendents a la butxaca i que tard o d’hora espero poder treure’ls i compartir-los. Estic segur que queden moltes històries per descobrir sobre la nostra ciutat i és en el periodisme a foc lent el millor espai per explicar-les. Els periodistes també ens hem d’encarregar d’agafar-les i fer-les lluir.
Aquest periodisme és necessari i espero que la qualitat i la profunditat siguin tant o més importants que la velocitat. Córrer és bo, però hem de saber com, cap a on i que no sempre estarem corrent.
Gràcies i ens seguirem veient!
