Si aquest dimecres vau ser al Cafè La Cantonada, durant la presentació del número 21 del FET a TARRAGONA, probablement tingueu encara la mandíbula desencaixada per la brillant actuació que va oferir-hi el Mag Gerard. L’il·lusionista tarragoní va provocar el públic en una actuació ràpida i contundent: tallant, unint, allargant i escurçant una corda i fent desaparèixer de l’escenari una carta trencada de cinc de trèbols negres i fent-la aparèixer en un dels exemplars del FET precintat amb plàstic.
La presentació de la revista va ser, justament, això: una mena de joc que anava sorprenent a mesura que avançava i anaven apareixent uns altres asos. Una petita mostra del talent tarragoní que s’exporta arreu i que va passar ahir per l’acollidor escenari de La Cantonada per recordar, un cop més, que “no sabem el que tenim a casa”, tal com assentia Jaume Marí —director general de La Muntanyeta i un dels protagonistes del número 21—, davant les paraules de Ricard Lahoz, que conduïa l’acte.
Marí també és el president de la Confederació ASPACE, que aplega totes les associacions d’atenció a la paràlisi cerebral arreu de l’Estat. L’entrevista central del primer número de 2017 la protagonitza ell: un tarragoní amb projecció més, dins d’una llista inacabable. “Quan viatjo arreu de l’Estat em trobo tarragonins il·lustres que passen desapercebuts”, assenyalava Marí, apuntant que “falten espais com aquest —la presentació de la revista— per vincular-nos entre nosaltres”. L’ànima de La Muntanyeta no dubta a insistir en la carpeta que vol tancar abans no plegui, tants anys després, de la seva ocupació: millorar l’atenció als discapacitats més menuts, els menors de sis anys.
La Muntanyeta celebra enguany quatre dècades, però una altra entitat dedicada a atendre grans discapacitats —a nivell de voluntariat— compleix mig segle: el Club Vaixell. Núria Loras, representant d’aquest espai, agraïa el reconeixement de la ciutat i avançava algunes activitats per celebrar el sonat aniversari: des d’un llibre fins a una activitat esportiva o la creació d’un gegant. “El Club Vaixell ha fet moltes coses per la ciutat i sentim que som una institució dins de Tarragona: ens agrada notar que se’ns té en compte”. Loras destacava la feina feta, sobretot des que van rebre en donació anònima el local del carrer del Taquígraf Martí, i mostrava especial orgull del grup de teatre Ganyotes, gran motor de la institució, que ja ha fet vint anys.
Però mirant cap a altres direccions, un altre nom propi, aquest del món de la interpretació, es presentava en l’acte. L’actor tarragoní Hèctor de la Salud dirigirà aquest 2017 l’Arribo del Carnaval de Sitges, un dels més prestigiosos del país. De la Salud va explicar que, a escassos trenta-cinc dies per a l’espectacle del 23 de febrer, ja es troba de ple en la dinàmica d’assajos. Tot i dedicar-se al Carnaval sitgetà, no va dubtar a aplaudir el de Tarragona, que també ajuda a organitzar. “El nivell a Tarragona és molt alt, i tot i que la sàtira ha donat pas als lluentons, potser hem de començar a pensar una manera de combinar tots dos models de Carnaval perquè l’èxit podria ser total”, s’aventurava a dir.
El talent, les ganes de treballar per la ciutat en diversos flancs, són intangibles que s’han de crear. La formació és clau i aquest àmbit, la preparació per al futur, també va tenir cabuda en la presentació de la revista. El tema del dossier central del FET -la química, una indústria en procés de transformació- analitza els vincles d’aquest sector amb la ciutat (economia, món laboral, seguretat, medi ambient) i una de les seves aportacions: la relació amb els centres educatius per la via de l’FP dual, amb pràctiques al complex químic. Oriol Vernet, coordinador d’FP de l’Institut Comte de Rius, i Xavier Molina, responsable dels alumnes en pràctiques a Repsol, coincidien que la simbiosi entre educació i empresa encaixa a la perfecció. “La base del treballador és la formació acadèmica i l’experiència laboral aporta valors que no poden adquirir a les aules”, apuntava Molina. La col·laboració està consolidada i els resultats parlen per si sols, tal com explicava Vernet: “Tenim un índex d’ocupació altíssim entre els alumnes, d’un 90%”.
L’acte també va servir per presentar la nova secció de l’historiadora Pineda Vaquer, que amb una foto antiga, de l’Arxiu de la ciutat, i una d’actual, de David Oliete, explicarà què hi ha ara en espais que havien acollit edificis i espais emblemàtics de la ciutat: entre el talent present i l’esperança de futur, cal no oblidar allò que deixem enrere, la Tarragona desapareguda.
La revista, amb el fascicle de l’Amfiteatre de regal, es pot trobar a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ i CAL MATIAS (SERRALLO).
