Advertisement Advertisement Advertisement
17.7 C
Província de Tarragona
Dimecres, maig 25, 2022

Dia de la Ràdio: 30 anys davant d’un micròfon

Permeteu-me que avui faci una reflexió molt personal. El 13 de febrer es commemora el Dia Mundial de la Ràdio i avui justament fa cinc mesos que em van acomiadar com a director de Tarragona Ràdio. Després de gairebé trenta anys, aquesta és la primera vegada que no puc celebrar la data davant d’un micròfon.

Als 17 anys

En un dia com avui, recordo el meus inicis a l’emissora il·legal de Ràdio Guinardó, el meu barri de naixement i residència a Barcelona. L’estudi s’ubicava en un dormitori i des d’allà explicava les notícies que publicaven els diaris.

Julia Otero va començar la seva etapa professional a Ràdio Miramar de Barcelona
Julia Otero va començar la seva etapa professional a Ràdio Miramar de Barcelona

Coincidint amb els estudis a la universitat, vaig tenir el primer sou treballant a Ràdio Miramar al costat d’una encara poc coneguda Júlia Otero i compartint programació amb famosos com José Antonio Parada, Àngel Pawloski i Odette Pinto. L’emissora estava a la plaça Catalunya amb unes vistes fantàstiques. Eren temps en que tothom feia de tot.

La ràdio líder a Espanya

Gràcies a una beca (missatge per als meus alumnes) vaig fer una estada de quatre mesos a Ràdio Barcelona. Allà vaig aprendre molt del tarragoní Xavier Bas. I la condició de becari es va transformar en la qualificació professional de redactor. Va ser una època fascinant i molt intensa amb professionals de la talla de Joan Barril, Manel Borrell, Pere Cullell, Marga Blanch (informatius), Xavier Saisó i Manolo Oliveros (esports), Jordi González (programes). Allà vaig conéixer la jove Griselda Pastor que arribava de Tarragona, i molts altres companys, amb els que editava el Matinal SER Catalunya i l’Hora 14.

Iñaki Gabilondo va dirigir el programa "Hoy por Hoy" a la SER, líder d'audiència a Espanya
Iñaki Gabilondo va dirigir el programa “Hoy por Hoy” a la SER, líder d’audiència a Espanya

Durant una temporada vaig treballar des de Barcelona amb l’equip d’Iñaki Gabilondo, un “mostre” de la ràdio que et feia anar cada dia amunt i avall buscant temes d’interès per a una audiència milionària. Era una època en què sonava el despertador a les quatre de la matinada, es feien titulars a les sis i la ronda de temperatures a quarts de set.

Van ser quatre anys trepidants a la SER. Després vindrien altres projectes radiofònics per al grup EMUC (Emissores Municipals de Catalunya) amb Ramon Mateu, que havia treballat a principis dels 80 a l’ajuntament de Tarragona com a periodista.

La ràdio local líder de Catalunya

I el 1994 vaig venir a Tarragona, una ciutat que ja és la meva després de divuit anys dirigint l’emissora municipal. Ha estat una llarga època en què Tarragona Ràdio ha assolit uns nivells de qualitat i professionalitat dels quals me’n sento molt orgullós. He viscut les etapes dels alcaldes Nadal i Ballesteros i he tingut a la presidència del consell d’administració de l’Empresa de Mitjans de Comunicació persones de diferents signes polítics: Josep Mª Musté, Gabriel Mas, Josep Fèlix Ballesteros, Maria Mercè Martorell, Xavier Tarrés, Sandra Coloma i Pere Valls.

Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat

En aquests divuit anys he donat la primera oportunitat a periodistes de la talla de Carles Cortès i Jordi Suriñach, i he compartit gran moments informatius de la ciutat amb els companys (especialment,  la Tere Ortega al capdavant de la redacció de l’emissora i Yolanda Garcia al magazine del matí).

Perdoneu que publiqui avui una reflexió tan en primera persona, però és el Dia Mundial de la Ràdio i reconec molta enyorança. Fa cinc mesos, el 13 de setembre de 2012, em vaig acomiadar del mitjà des del vestíbul del teatre Tarragona, fent “la ràdio de les festes”, un dels millors moments de l’any. En un dia com avui, el meu reconeixement als companys i amics Josep Ardila, Quim Pons i Anna Plaza, que també van deixar la ràdio de manera sobtada.

Sempre la ràdio

No sé si tornaré a fer ràdio algun dia, però aquest 13 de febrer de 2013, que visc només com a oient i no com a locutor, em serveix per reivindicar la feina dels professionals i col·alboradors de totes les emissores locals i nacionals, i per convidar-vos a seguir el mitjà de comunicació més meravellós del món.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

9 COMMENTS

  1. Benvolgut Ricard,
    Mai no podré oblidar el què han estat aquests anys de col·laboració diguem-ne institucional, la qual ha acabat en una bona amistat personal. Hi ha moltes coses que t’hem d’agrair, però en voldria esmentar només dues: gràcies a tu, la Processó del Divendres Sant a Tarragona o el solemne Ofici de Santa Tecla ha arribat a moltes llars, amb la qual cosa moltes persones grans, malaltes o impossibilitades han pogut seguir aquest esdeveniment sociorreligiós tan important per a la nostra ciutat i que durant anys i panys ha estat l’única emissora en radiar-ho. La segona és que, gràcies a tu, també els catòlics d’aquesta Arxidiòcesi han tingut —i tenen— un altaveu.
    Per altra banda, voldria remarcar la finesa i la professionalitat amb que has tractat sempre els temes d’Església o has interviuat els arquebisbes Dr. Lluís Martínez Sistach –per cert, ara l’únic “papable” català— i Dr. Jaume Pujol Balcells.
    I una observació personal: entenc el teu “mono” de ràdio. Em va costar molt de temps superar la meva addicció radiofònica quan —salvant les distàncies—, com el Sant Pare, vaig decidir “plegar” perquè ja no podia més. No ho vaig decidir el Dia Mundial de la Ràdio, sinó un 14 d’abril de 1991… Recordeu quin sexanté aniversari es va celebrar aleshores? Sort he tingut d’aterrar en una “casa” on he pogut fer moltes coses… i entre elles la ràdio.
    Amb afecte,
    Didac Bertran,
    cap del Departament Diocesà per als Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona

  2. Apreciat Ricard. He llegit amb molta comprensió el teu escrit que surt de la rabia i la impotència d’aquell que no pot fer allò que sap fer millor.
    Admiro, no obstant, la teva tossuderia diaria i et prego que no defalleixis. Ja se que es fàcil dir-ho, però estic segur que a no tardar trobaràs un camí millor
    Molt afectuosament

    Àngel Conesa

  3. Jo també sé el que es això. De totes maneres, a mi em van agafar vell, però tu encara tenies (tens) anys de volada. S’estan carregant la Ràdio i nosaltres, des de la impotencia, sols podem observar i denunciar.
    Una abraçada company!
    Enric Tricaz

  4. La ràdio és un món fascinant, entranyable, màgic. I tu has contribuit de manera determinant a fer de Tarragona Ràdio una emissora de referència que ha prestigiat la ciutat. Una tasca que has desenvolupat amb un altíssim nivell de professionalitat i d’honredesa. Perquè -i això és el més important- a més d’un gran comunicador ets una bona persona.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here