Carregant ...

“No ens rendirem”. Reflexions d’un estudiant de Periodisme de la URV

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El FET A TARRAGONA obre una nova secció dedicada al periodisme i la comunicació. Aquí podeu trobar agrupats els articles publicats fins ara. A més, convidem a companys periodistes o estudiants de periodisme a participar-hi amb les seves reflexions perquè volem fer d’aquest bloc un punt de trobada d’opinions i anàlisis dels professionals de la demarcació en un context de crisi aguda i profunda transformació com l’actual.

A continuació, publiquem un article d’Enric Garcia, de Tarragona, estudiant de Tercer curs de Periodisme a la URV.

El Campus Catalunya acull els estudis de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili

El Campus Catalunya acull els estudis de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili

El passat 2012 va esdevenir un autèntic annus horribilis per al periodisme tarragoní. Segons les dades facilitades pel Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), a la demarcació es van quantificar 192 acomiadaments de professionals de la comunicació (periodistes, locutors, presentadors, càmeres, etc.).

Com comprendran, els tancaments i les reduccions brusques de plantilla s’acaben traduint en un empitjorament de la qualitat i el rigor del nostre sistema mediàtic. El volum de feina dels qui conserven el seu lloc de treball augmenta exponencialment, fins al punt que no disposen de temps suficient per contrastar fonts i notes de premsa, per redactar correctament i, en definitiva, per cuinar les notícies de la manera com els manuals teòrics de la professió recomanen.

Aquest conflicte, però, no és tan sols d’abast local, ja que segons la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), durant l’any 2012 es van destruir més de 3.000 llocs de treball al sector. Ens hem d’esforçar perquè la societat civil prengui consciència que aquest problema afecta tota la ciutadania, ja que el periodisme és -o hauria de ser- un servei públic bàsic per defensar valors com la transparència, el control sobre la gestió política o la pluralitat d’opinions.

Potser és per aquests motius que alguns indecents aprofiten l’avinentesa per debilitar-lo. I, en aquest sentit, cada vegada hi ha més rodes de premsa de polítics en què no s’admeten preguntes, cada vegada hi ha més periodistes en gabinets de grans empreses i institucions i menys en el periodisme de mitjans, etc.

Una aula de periodisme de la URV amb la professora Marta Montagut i el periodista Josep Baiges

Una aula de periodisme de la URV amb la professora Marta Montagut i el periodista Josep Baiges

Cada curs, 20 nous titulats a Tarragona

Enguany una vintena de joves  sortiran titulats en periodisme a la Universitat Rovira i Virgili (URV), i l’any vinent en vindrem una vintena més. No podem negar que hi ha hagut una bombolla en aquests estudis – actualment hi ha 33 facultats de periodisme a l’Estat-, així com també hem de reconèixer determinats dèficits en la nostra formació, que ja es mostraren l’any 2012 en un estudi sobre la professió del Col·legi de Periodistes, dirigit per Josep Lluís Micó, professor de la Universitat Ramon Llull.

En aquest sentit, per exemple, s’observa que els joves periodistes preguntem poc i tenim poc bagatge intel·lectual. Certament, doncs, en l’anàlisi de la situació tampoc no ens pot faltar autocrítica, especialment als joves, i potser s’ha de replantejar l’oferta formativa.

Malgrat tot, no ens rendirem, i segurament trobarem algun lloc de treball en mitjans tradicionals, o potser en d’altres vies que la reconversió digital ofereix, i que s’estan explorant, també darrerament a la ciutat, per poder continuar investigant, denunciant, informant. Han de saber que ens hi deixarem la pell, però també que, en general, no ens ho estan posant gens fàcil.

Aquesta crua frase sobre els redactors del periodista Agustí Calvet “Gaziel”, recollida al llibre Tots els camins duen a Roma, després d’uns temps d’oasi, ja no sembla pas un anacronisme: “[Els redactors] Eren una gent pobra i atribolada que per poder lligar caps feia dos, o tres, o més oficis alhora, senyal que no en tenien cap de bo, i tots, especialment els carregats amb dona i mainada, vivien molt estretament i se la campaven com podien”.

Sembla que ens l’haurem de tornar a campar com puguem. Retrocedim, doncs, en condicions laborals i en garanties democràtiques, en aquests temps de tecnocràcies, retallades i corruptela generalitzada. Esperem que aquest 2013 sigui menys dramàtic per a la professió, tot i que de moment, per exemple, en aquest primer trimestre els tancaments i els acomiadaments a la demarcació no han cessat. Tan sols els vull demanar que mentre llegeixin notícies d’aquest tipus, que em temo que continuaran apareixent,  recordin que ens hi estem jugant la salut democràtica, si és que encara en queda alguna molla.

Enric Garcia, estudiant 3r curs Periodisme URV 


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *