El FET A TARRAGONA continua apostant pels articles d’opinió i anàlisi a l’entorn del món comunicatiu i de la professió periodística. A continuació, us convidem a llegir aquest article de la periodista vallenca i tarragonina, Raquel Sans, arran la presentació d’un estudi sobre possibles noves ocupacions en aquest àmbit professional.
No patiu, periodistes, aquest article no pretén anunciar nous acomiadaments en mitjans de comunicació. N’hi ha més que suficient amb els 6.271 professionals de tot l’Estat que van perdre la feina entre 2008 i 2012.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya presentava aquest dilluns a Tarragona les dades de l’estudi “Nínxols d’ocupació per a periodistes” que ha dirigit Josep Lluís Micó i que ha elaborat el Laboratori Digital Media, Strategy and Regulation de la Universitat Ramon Llull. Els resultats de l’informe, extrets a partir de 50 entrevistes en profunditat a professionals de la comunicació, no descobreix la sopa d’all, però sí que permet fer visible una realitat fins ara només intuïda.
No entrarem a detallar quin és l’estat del Periodisme. No es tracta de deprimir-nos! Però hi ha algunes xifres que val la pena tenir en compte. Cada any les universitats catalanes formen més de 500 periodistes, tot i que segons les dades del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), en l’actualitat hi ha 1.769 periodistes buscant feina al país. D’aquests, 1.510 són a l’atur. El perfil més comú és el d’una dona d’entre 28 i 37 anys que viu a la demarcació de Barcelona i que compta amb experiència al sector.
Possibilitats de futur
Tot i el panorama, l’estudi apunta algunes escletxes per a l’optimisme. Les oportunitats de futur es vertebren sobre tres grans eixos: la hiperespecialització, l’emprenedoria i la comunicació corporativa.
L’experiència d’orientar la nostra activitat professional a una matèria molt concreta ja funciona als Estats Units i sembla que també pot ser una sortida a casa nostra. És més, en dono fe! La meva improvisada i involuntària especialització en matèria castellera és el que actualment em manté en actiu.
L’emprenedoria i la multi ocupació, és a dir treballar per a diferents mitjans, és una altra de les oportunitats de futur que apunta l’informe. Els Mitjans tendiran, encara més si és possible, a aprimar les seves estructures, per subcontractar la majoria de serveis. És aquí on hem d’estar alerta.
Finalment, l’entorn digital no s’ha de veure només com una amenaça sinó com una sortida professional. Són cada cop més les empreses que requeriran de professionals de la comunicació per, per exemple, millorar la seva reputació a la xarxa.
Reivindicacions del sector
Ara bé, a tenor d’aquests resultats, la professió té diverses urgències. Una de les prioritàries, reclamar una nova legislació fiscal. D’entrada, perquè el periodista multi ocupat difícilment generarà un volum de negoci que li permeti afrontar el pagament mensual dels 256,72 euros, corresponents a la quota d’autònoms. No es pot tractar el periodista com una empresa. No ho és!
Però també ja comença a ser hora que la professió disposi d’un epígraf propi per donar-se d’alta a la Seguretat Social. N’existeix un per als toreros, però no per a periodistes. I podríem seguir enumerant, per exemple, la confusa normativa en matèria de facturació, però millor ho deixem per un altre dia!
L’altra prioritat és la reformulació de la carrera periodística a les Universitats. Que segueixi havent-hi demanda no pot implicar que cada any més de 500 llicenciats es vegin abocats a un panorama desolador. Cal replantejar uns estudis que han quedat obsolets i que necessiten, com l’aire que respiren, adaptar-se a una realitat en canvi constant. Potser ja va sent hora de deixar de banda l’any en què es va inventar la ràdio per saber, per exemple, com funciona Pinterest. Si aquest és el futur professional, la Universitat no ho pot obviar.
Raquel Sans, periodista
Molt d’acord amb tot el que s’exposa a l’article. Sobre la qüestió dels epígrafs, hi ha una cosa que sap molt poca gent (perquè no interessa) i pot ser molt útil. Hi ha un epígraf, el 899, que és una mena de calaix de sastre amb un gran avantatge: no cal pagar IVA. Hi ha una certa al·legalitat hi determinades feines es poden fer sota aquest epígraf, com per exemple, articles en revistes. Si voleu més informació, busqueu per Internet, perquè a Hisenda o la Seguretat Social ja us dic jo que no en tenen ni idea.
Adrián Muñoz (periodista autònom)