16.6 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Lliçons de periodisme amb Rosa Maria Calaf

És la una de la matinada i no sembla cansada. Acompanyada d’una vintena de periodistes, Rosa Maria Calaf se sent agust parlant, sense pauses, de la seva passió: explicar què passa al món i per què passa. Calaf ha estat la convidada de #la canallesca i ha compartit taula i experiències viscudes amb periodistes de perfils tan diferents com Jordi Salvat i Raquel Sans (la tarragonina, no la del Telenotícies de TV-3) passant per Ivan Rodón, Guillem Ramos-Salvat, Núria Valls, Josep Escaño, Ivet Batet o Enric Pujol.

Calaf, jubilada a la força, reconeix que ara no podria treballar a TVE per l’estil i el criteri que s’ha imposat als informatius. Acusa els amos dels mitjans de banalitzar la informació, guanyar audiència a qualsevol preu i promoure un pensament únic en una societat cada cop més acrítica.  “La tecnologia ha acabat amb les distàncies, però no amb les diferències”, afirma.

La periodista més viatgera i amb vocació de diplomàtica acaba així una jornada intensa a Tarragona que l’ha portat al matí a fer una xerrada amb escolars, i a la tarda, a una entrevista davant un públic heterogeni al CaixaForum.

Tot seguit, l’alumne de Periodisme de la URV, Enric Garcia, explica aquesta trobada de la tarda en la següent crònica:

Rosa Maria Calaf en un sopar amb periodistes tarragonins convocat pel col·lectiu #canallesca (foto: Raquel Sans)
Rosa Maria Calaf en un sopar amb periodistes tarragonins convocat pel col·lectiu #canallesca (foto: Raquel Sans)

Entre el públic de l’Auditori del Caixa Fòrum Tarragona s’intueixen prop d’una cinquantena de persones, d’entre les quals es distingeixen poques cares joves. La majoria dels assistents, doncs,  de ben segur que han seguit, des de fa dècades, la sòlida trajectòria professional de la convidada. L’acte comença amb uns breus minuts de retard perquè tothom pugui accedir-hi.

La periodista Mireia Segú, que actualment treballa a TV3, assumeix el repte de presentar a una professional que no necessita presentació. Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1947) ha treballat, entre d’altres, com a corresponsal de Televisión Española a Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Pequín, així com també fou directora de programació de TV3 quan la televisió pública catalana estava encara en les seves beceroles. Entre d’altres reconeixements, ha rebut el premi Ondas a la millor tasca professional (2001), i l’any 2008 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Actualment està jubilada, però el cert és que no para quieta.

“El periodisme hauria de fer visible allò que no es veu” 

Feta la introducció, s’inicia una llarga però alhora amena conversa entre Segú i Calaf.  L’ex de TVE acompanya sempre el seu discurs de paraules concises, d’arguments convincents i d’una naturalitat en la forma de parlar que encisa. Ha visitat 176 països, i per tant, ha pogut conèixer una gran diversitat de cultures, però afirma, convençuda:  “La constant és sempre la mateixa: la gent vol viure dignament i deixar un món millor als seus fills”. Diu que ara vol visitar la resta de països que li queden pendents.

Durant l’acte, Calaf mostra algunes parts del darrer reportatge que va fer a Televisión Española, en què parlava de la situació social, política, religiosa, cultural i econòmica de Filipines. Insisteix, sobretot, en les dificultats que va tenir per poder desenvolupar aquesta peça televisiva, ja que des de direcció li asseguraven que no era d’interès. En aquest sentit, recorda, amb fermesa i convenciment, que “el periodisme hauria de fer visible allò que no es veu”, i lamenta que moltes vegades la feina d’un mitjà estigui excessivament condicionada per l’agenda mediàtica, o per interessos econòmics i/o polítics. La periodista assegura que la forma de silenciar veus, actualment, es basa en la selecció dels temes a tractar.

 Sobre els mitjans digitals

En aquests temps en què el periodisme està immers en una reconversió digital que genera, encara, moltes incerteses, Calaf assegura que no li preocupa el suport amb el qual es tracti la informació, “sempre que mantinguem la qualitat del contingut”.  I pel que fa als models de finançament dels mitjans a internet,  creu que la informació “de qualitat” no pot ser gratuïta.

Calaf va compartir les seves experiències i opinions sobre la realiatat actual del periodisme durant gairebé quatre hores (foto: Laia Poblado)
Calaf va compartir les seves experiències i opinions sobre la realiatat actual del periodisme durant gairebé quatre hores (foto: Laia Poblado)

Rodes de premsa sense preguntes

El públic interactua al final de l’acte, i una de les qüestions que li plantegen a Calaf fa referència a les rodes de premsa sense preguntes, un tipus de convocatòries que  s’han començat a generalitzar. Li plantegen per què els periodistes no es neguen a cobrir aquest tipus d’actes. Calaf reconeix que, certament, molt poques vegades es fa, i es mostra preocupada per aquesta deriva, ja que considera que ens estan convertint a tots en simples “lectors de comunicats”.

 

“No deixar saber és una forma de dominar”

Calaf lamenta que darrerament també s’hagi normalitzat, pràcticament com a rutina periodística, el fet de no dir les coses pel seu nom. Posa diversos exemples sobre aquest fenòmen  que provoquen grans rialles entre els assistents: mesures d’estalvi (retallades), reorganització dels serveis públics (privatització), rescat (intervenció), impacte asimètric de la crisi (que afecta més als pobres) i taxa de creixement negatiu (recessió), entre d’altres. En aquest sentit, Calaf assegura que les elits pretenen “construir i destruir el llenguatge”.

Li preocupa especialment l’avenç cap a una elitització de la societat, que hi hagi uns pocs ciutadans molt ben informats i una massa totalment desinformada, ja que considera que “no deixar saber és una forma de dominar”. I és per això que considera que “la ciutadania ha d’exigir un periodisme de rigor i, sobretot, plural”.

Després dels aplaudiments d’un públic que sembla no haver-ne tingut prou amb pràcticament dues hores de col·loqui, Calaf encén el micròfon per darrera vegada i dóna les gràcies a Segú i a tots els assistents.  La sessió ha estat, sens dubte, una autèntica classe magistral  sobre la professió periodística.

Enric Garcia, estudiant 3r. curs Periodisme URV 

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

Respon a jonatansorianoaltamirano Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here