Tarragona va tornar a ser l’epicentre del món casteller aquest dissabte amb la celebració de les jornades de prevenció de lesions, un matí ple d’activitats. La periodista Raquel Sans no hi va faltar i ens ho explica en una crònica al FET A TARRAGONA.
Més de 350 persones de prop d’una seixantena de colles castelleres d’arreu del país van omplir aquest dissabte l’Aula Magna de la Facultat de Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, per assistir a les XVII Jornades de Prevenció de Lesions del Món casteller, que aquest any han organitzat conjuntament la @JoveDeTarragona, els @PataquersURV, el Grup de Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller i la @Coordinadoraccc.
Quan vaig arribar a l’Aula Magna de la URV només passaven 10 minuts de l’hora prevista per a l’inici de les Jornades de Prevenció de Lesions i la feina va ser meva per trobar un lloc buit. La sala, amb capacitat per 354 persones, era plena de gent vinguda d’arreu del país. Em va sorprendre gratament el perfil dels assistents: en la seva majoria gent força jove i amb moltes ganes de participar.
Deixant de banda el públic tarragoní, que jugava a casa i va guanyar per golejada, cal destacar les nodrides representacions de Capgrossos de Mataró i Minyons de Terrassa, en contraposició amb l’escassa presència de membres dels Castellers de Vilafranca i les colles de Valls, menys avesats a aquest tipus d’activitats. Però més enllà dels de sempre, a Tarragona hi van desembarcar representants d’una seixantena d’agrupacions, algunes d’elles encara en formació, com els Brivalls de Cornudella o els Llunàtics de la UPC de Vilanova.
Un matí de tallers pràctics
Tothom tenia ganes d’aprendre i de participar i això es va posar de manifest en el transcurs dels tallers pràctics. Així, el taller sobre l’estructura de cinc que anava a càrrec de la @JoveDeTarragona es va acabar convertint en un intercanvi d’impressions amb nombrosos membres de @Xiquetstgn, que van preguntar, sense complexes, per la fórmula màgica dels seus rivals.
Juntament amb els matalassers, el cap de colla dels @CdeLleida, @samudlfo, va ser un dels que es va mostrar més interessat per l’estructura de cinc. Va aprofitar per exposar els seus dubtes sobre una construcció que, pel que vam poder intuir, deu entrar en els seus plans més immediats. Com també deu formar part dels objectius dels @Xiquets, a jutjar pel gruix de reusencs presents a la xerrada que, per cert, va anar a càrrec de l’excap de pinyes de la @JoveDeTarragona, @CARLESTECLA.
La @JovesValls també va compartir els seus secrets sobre els folres en un taller al qual hi van assistir membre de moltes colles, fins i tot de la @collavella. Va ser interessant veure com els castellers posaven en comú experiències i evidenciaven que, a l’hora de lligar un castell, cada casa és un món. Els @saballuts, els @xiquets -de Reus- i, altre cop @CdeLleida, van ser dels ‘alumnes’ més atents. L’activitat va servir, per exemple, per explicar com les crosses col·loquen els peus en un tres; i per debatre com es distribueixen les alçades en una pinya. El que va quedar clar, però, és que l’art de les pinyes i els folres no és una ciència exacta i que la manera de trobar la clau de l’èxit, com demostra la història, és a través de l’assaig-error.
La prevenció de lesions, a debat
Pel que fa a les ponències de caràcter més científic, que es poden trobar a la web de la @Coordinadoraccc –www.cccc.cat-, destacar un parell de consideracions: el debat plantejat sobre la necessitat que els castellers hagin de sotmetre’s regularment a revisions mèdiques i els resultats de l’estudi psicològic de la canalla castellera. Amb dades tan interessants com que la canalla que puja als castells ho decideix de forma autònoma i que el grau de diversió que experimenta és superior al que s’aconsegueix en activitats com el bàsquet o el futbol. I que, a diferència del que es pugui intuir des de fora, l’ansietat que tenen els infants abans de pujar a un castell no dista gaire de l’estrès que pateixen abans d’un partit de futbol o abans d’una competició de gimnàstica rítmica.
La novetat de les jornades d’aquest any ha estat la ponència sobre la prevenció de lesions a les colles universitàries que, curiosament, va ser on es va generar el debat més intens. La implantació del casc als poms de dalt de les formacions universitàries, en fase d’estudi fins el 2014, és un aspecte que, com es va posar de manifest, encara caldrà treballar.
Després de jornades com les d’aquest dissabte és fàcil d’entendre per què, malgrat que el nombre de colles no para de créixer, cada vegada cauen menys castells: la XVII universitat d’hivern del fet casteller va ser un èxit rotund. Potser no hauria estat de més que algun representant polític de la que s’autoanomena “capital dels castells” s’hi hagués deixat caure.
Raquel Sans, periodista
