La història castellera no s’entendria sense la plaça de les Cols. Indret incomparable, va ser un dels escenaris de les grans fites del segle XIX. Ara, cada 19 d’agost, viu les alegries i les penes de les colles tarragonines. Un mes després, el 24 de setembre, hi comença la màgia dels pilars caminant. De la mà d’experts i de quatre castellers de la ciutat, desgranem els secrets d’un dels llocs on és més complicat aixecar-hi castells.
LA PLAÇA VA CONTEMPLAR L’EVOLUCIÓ DEL BALL DE VALENCIANS ALS GRANS CASTELLS DE LA PRIMERA ÈPOCA D’OR
“Aquí hi ha ADN”. Ens ho diu en Jordi Bertran al Carles Cortés i a mi. Tots tres seiem a les escales de la Catedral mentre mirem la plaça de les Cols. El veritable rovell de l’ou. Aquest privilegiat indret, als peus de la Seu Metropolitana, ha estat, és i serà l’epicentre de la vida tarragonina. La vida social, la cultural i la tradicional de la ciutat impregnen tots els racons d’aquest lloc únic.
I, precisament, la singularitat de l’espai ha fet que recurrentment se l’hagi escollit com a escenari ideal per gravar records a la retina. Així, poques places expliquen tan bé la història castellera com la de les Cols. I és que el castells -sigui a Tarragona, o bé arreu- no s’entendrien sense ella. “Tinc la sensació que aquí sovint tornem a lligar el passat amb el present”, indica Cortés, periodista especialitzat en castells. Hi ha qui diu que la història és cíclica, i la plaça de Santiago Rusiñol n’és el millor exemple.
Al final, tot torna o ho acabarà fent en algun moment en aquest espai. “És aquí, és el lloc, és el moment… No sé si això passa en cap altra plaça”, reflexiona en Carles sobre què fa que les Cols tingui aquest encant que tothom percep, però que pocs saben explicar. Al cap i a la fi, “això és com un teatre i els castells van anar fent cap aquí”, exposa Jordi Bertran, gestor cultural i professor de Patrimoni del màster en Innovació Enoturística de la URV.
entrevista al gestor cultural jordi bertran i el periodista carles cortès
Bertran afegeix: “Això ja era un recinte teatral a l’edat mitjana i el Seguici Popular hi ha passat sempre des que es té constància, el 1370”. En aquest sentit, els orígens castellers a la ciutat cal buscar-los a les processons i, per tant, indissociablement es pot deduir que la plaça de les Cols va ser-ne un bressol.
“Tenim constància que els balls de valencians ja van actuar aquí el 1687 o el 1692”, apunta Bertran sobre l’avantpassat casteller. En aquest cas, la primera de les dues dates correspon a l’agrupació de Bràfim -la referència més antiga a Tarragona i al Principat- i la segona a una formació del regne de València.
recollim el testimoni de 4 castellers que han actuat a les cols
I, a partir d’aquí, l’embrió va anar evolucionant. El 1746, “els dos balls de valencians de Tarragona ja no fan figures, sinó torres altas”. Al cap de pocs anys, entre el 1753 i el 1770, el viatger Baró de Maldà parla “d’un noi que corona sostres de gent”, una figura inexistent fins aleshores. Anys més tard, el 1841, ja apareix la nomenclatura que coneixem avui dia: ‘tres de vuit’.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 60 de la revista FET a TARRAGONA i que podem elaborar gràcies als nostres 700 subscriptors.
Si et fas ara subscriptor/a del FET, et regalem aquest número de la revista i els propers els rebràs còmodament a casa.
El periodisme de qualitat i proximitat necessita el teu suport. Ens hi ajudes?
EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’
I vine a celebrar la gran Festa dels 10 anys de la revista el proper dimecres 13 de setembre a les 19h al Tinglado 1 del Port de Tarragona.
