Carregant ...

La imminent desaparició dels diaris de paper

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge del sopar col·loqui de Lluís Bassets amb un grup de periodistes tarragonins convocat pel grup @lacanallesca (foto: Ivet Batet)

Imatge del sopar col·loqui de Lluís Bassets amb un grup de periodistes tarragonins convocat pel grup @lacanallesca (foto: Ivet Batet)

“Hi ha un fet indiscutible, i amb freqüència escassament acceptat: el diari imprès desapareixerà i ho farà aviat (…) L’ofici de periodista, tal com l’hem conegut, ja no dóna més de sí (…) No es pot viure d’això. Que ningú s’enganyi. És el final. The End”.

Aquestes afirmacions són del periodista Lluís Bassets a la introducció del seu llibre “El último que apague la luz”, publicat per Taurus. Reflexions com aquestes les ha compartides Bassets aquesta setmana amb un grup de periodistes tarragonins en un sopar convocat pel col·lectiu @lacanallesca.

Director adjunt d’El Pais, columnista a la secció d’Internacional, excorresponsal a París i Brussel·les i autor de diferents llibres de política, Bassets afirma que s’ha acabat una època i que ens hem d’organitzar i preparar per a la següent etapa. No parla només de periodisme: el canvi d’època és un canvi social, polític, econòmic, tecnològic…

La bombolla periodística

“El último que apague la luz” és un títol efectista, reconeix el propi autor. Pretén fer de revulsiu per constatar que han esclatat moltes bombolles, també la periodística, i que ara cal buscar altres models de negoci per als professionals de la informació.

Lluís Bassets és director adjunt del diari "El Pais" i autor del llibre "El último que apague la luz"

Lluís Bassets és director adjunt del diari “El Pais” i autor del llibre “El último que apague la luz”

“Com elaborar continguts periodístics de qualitat que creïn un públic disposat a pagar?”, és una de les moltes preguntes en veu alta que es fa Bassets. “Vivim en una cultura del consum lliure i gratuït a la xarxa” i això fa molt difícil recuperar lectors i mantenir-se o sobreviure en el nou escenari.

I a més, la publicitat s’ha enfonsat i ja no es recuperarà. Els grans anunciants en premsa escrita, segons Bassets, no ho fan per vendre més, sinó per aconseguir la fidelitat dels mitjans a les seves empreses.

Comunicació de proximitat? 

En el col·loqui amb els periodistes tarragonins, el director adjunt d’El Pais es mostra preocupat pel futur dels mitjans de comunicació en català (els diaris, però també la ràdio i la televisió públiques) i pels mitjans locals. Creu que el paper es mantindrà en format de llibres i publicacions periòdiques de qualitat (setmanaris, mensuals, trimestrals…) i que davant la pèrdua de credibilitat de l’ofici en general, el més important és i serà la marca personal de cada periodista.

Bassets, que va començar la seva trajectòria professional el 1972, ofereix una mirada valenta del moment actual. Analitzant els currículums dels que l’han convidat a sopar, afirma que estem ja més a prop dels nous temps que del vell escenari. De fet, dels 22 periodistes que compartiexen taula amb ell,  només quatre treballen en diaris de paper. Una altra dada per reflexionar.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “La imminent desaparició dels diaris de paper”

  1. Olga Xirinacs Díaz ha dit:

    Gràcies, doncs, per tota la feina feta.
    Els escriptors també treballem en paper.
    Germans en l’agonia, farem els últims articles i novel·les rebentant el que ens quedi al cul del sac.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *