Carregant ...

Ramon Besa, un periodista pagès a Can Barça

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Ramon Besa en el decurs de la xerrada a Tarragona del cicle Experiència de Periodista (foto: Fundació La Pedrera - Catalunya Caixa)

Ramon Besa en el decurs de la xerrada a Tarragona del cicle Experiència de Periodista (foto: Fundació La Pedrera – Catalunya Caixa)

Honestedat. Paraula clau en el diccionari de Ramon Besa, un periodista que anava a fer de pagès i ha acabat sent una de les firmes més reconegudes en l’univers esportiu. “Crec en l’honestedat, no en l’objectivitat i neutralitat”, afirma Besa en l’última xerrada del cicle Experiència de Periodista a Tarragona.

Redactor en cap d’El País, Ramon Besa ja no se sent tan identificat amb el seu diari com quan va arribar-hi l’any 86: “No puc defensar algunes decisions empresarials, com l’últim ERO, que les prenen únicament gerents sense tenir en compte els professionals del periodisme”. I afegeix que abans “era d’El País i ara hi treballo”.

El producte s’està empobrint, hi ha una crisi del negoci i no s’inverteix en periodisme, alerta Besa. La globalització, les noves tecnologies i la immediatesa estan canviant ràpidament aquest món de la premsa escrita que no sap on va. I abans de la crisi, segons ell, el negoci s’havia inflat amb molta publicitat, moltes promocions i un augment descontrolat de la difusió dels diaris. Tot això, afirma, ha esclatat.

L’aprenentatge del periodisme local

Osonenc i criat en un ambient rural, Ramon Besa inicia la seva trajectòria a El 9 Nou (periodisme de proximitat),  després passa a l’Avui, on ja s’especialitza en esports, i acabarà fitxant per El Pais, on des de fa temps signa algunes de les millors cròniques de la història dels partits del Barça: “Els periodistes esportius necessitem un bon relat, escriure bé”.

Compara l’evolució paral·lela que han viscut periodistes i futbolistes, mitjans de comunicació i clubs de futbol en els últims trenta anys. Ara, l’accés a jugadors, entrenadors i directius és molt difícil; les entrevistes són molt poc freqüents; els entrenaments es fan a porta tancada i els clubs tenen els seus propis mitjans oficials.

Ramon Besa el dia que recull el Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán per la seva trajectòria professional

Ramon Besa el dia que recull el Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán per la seva trajectòria professional

L’ofici està canviant

El públic pregunta a Besa per la feina en un entorn com el del Barça, les relacions Guardiola-Vilanova o per les comparacions entre la premsa esportiva de Barcelona i Madrid. A ell el neguiteja que el diari deixi de viatjar amb l’equip perquè “és més còmode i barat veure el partit per la tele” i que s’imposin unes dinàmiques de feina que no tenen res a veure amb l’ofici que va conéixer quan començava.

Apassionat del periodisme, Ramon Besa també se sent una mica pagès. “Igual que els productes collits de la terra han anat perdent valor, els productes informatius també l’estan perdent”, lamenta. Sort que li queda la universitat i el contacte amb els alumnes, que li ha servit per no estancar-se i escriure altres continguts més enllà de la informació blaugrana.

Entre altres guardons, Besa ha guanyat el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán per la seva “capacitat d’anàlisi i rigor que traspassa el periodisme esportiu”.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *