Sec davant d’un full en blanc. D’aquells que no diu res, d’aquells que callen i que acostumen a costar massa cops tan d’omplir.
Segurament és el dia que més en blanc el deixaria, perquè em costa molt saber que dir.
De fet callaria i ficaria dibuixos polonesos, aquells que havien d’entrar i mai entraven si fallava el programa amb un “Koniec” de comiat.
Només tinc imatges, records de fa alguns anys de quan passejàvem per “les espanyes” amunt i avall amb alguna samarreta del Nàstic d’aquelles que tenies amagades ves a saber on i que acabaves intercanviant amb un desconegut per qualsevol “samarretota”.
Tinc un reportatge d’uns guants d’Albacete, un Miki “pete”a Confeti, unes xancles de Klagenfurt, un bon rotllo guardat i podria omplir el maleït full en blanc d’imatges i de frases de “Fantos i Cocacolos” sense acabar.
Encara no m’ho crec que estigui escrivint això, t’he de ser sincer, sé que allí on siguis, que no deu ser molt lluny del Nou Estadi, ens seguiràs. Rajaràs del que creguis que has de rajar i t’emprenyaràs quan perdi el Nàstic o el Madrid.
Però riuràs i trauràs el millor d’aquells somriures perduts per a poder gaudir d’un bon passeig per Gijón amb un bon culín de sidra i amb Antonio Vega de fons.
Mentrestant llegiré alguna de les teves darreres dissertacions desendreçades al Circ o em quedaré amb els adéus del Sergi, l’Octavi, el Pitu o el Jordi.
Sé que no t’agradava gens fer compliments quan algú ja no hi és i sempre has cregut que les coses s’han de dir quan les penses i quant les sents.
Com ara que sento una ràbia immensa, una impotència cega i un malestar general.
Has marxat massa aviat però com els grans saps que sempre hi seràs.
Com deia Ovidi, Bones vacances Rafa.
“…. També veuràs que el que t’escric potser semblarà inconnex i sense un fil argumental aparentment visible. Però és com a tu t’agradava. Pren-te un Jack Daniels amb got de tub. Com a tu t’agradava. Fuma’t un altre Ducados. Com a tu t’agradava. Digues-li “chiqui” a alguna noia maca que et passi per davant. Com a tu t’agradava. I segueix sent feliç a la teva manera i lliure com un ocell. Com a tu t’agradava.”
Sergi Casado. www.elcircdetarragona.com
