Tot i que els ingredients no eren, ni de bon tros, els millors, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va descarregar, dissabte, el 4de9f a Milà. Un castell de nou molt significatiu i molt necessari per la trajectòria dels de la camisa morada en el (poc) que portem de temporada castellera. Des de fora la sensació és que es tracta d’un bàlsam. Un remei per asserenar els ànims i, alhora, donar a la colla el punt de nervi que sembla que li mancava.
Fins fa unes setmanes, es percebia una Jove diferent. Acostumats al gas de la colla, a un Cós del Bou ple i a una agrupació eficaç, impecable i autoexigent, semblava que les ganes s’haguessin desgastat. És cert: és molt aviat, sí, i potser tendim, encara que sigui involuntàriament, a comparar massa les nostres colles amb les de més amunt del Penedès. Però eren més sensacions que resultats les que ens feien detectar una Jove endormiscada i potser no prou mordaç com altres inicis de temporada. Canvis a un dos ja de per si poc freqüentat, la jubilació d’alguna peça destacada del tronc, i potser també una arrencada magnífica dels Xiquets, provocaven que alguns preveiessin una destrempada que a aquestes altures ja hauria d’haver perdut bona part dels arguments.
Una de les interpretacions que farà la Colla Jove del seu viatge a Milà serà la d’un exercici d’autoafirmació. Els del Cós del Bou no han deixat de ser el que eren: la colla de 10 que, en els darrers anys, ha aguantat – i de quina manera – el ritme de les colles capdavanteres. El 4de9f es va fer a 1.000 quilòmetres de casa i amb 320 castellers que venien de passar la nit del lloro. Alguns, després d’una matinada en vetlla per agafar el vol. D’altres, arribant 10 minuts abans de la diada i amb 15 hores d’autobús a les esquenes. I pam, un castell de 9 pràcticament impecable. Però no és només això: no oblidem que, sense gairebé descansar, al vespre van exhibir tot un 3de8 i un 4de8, castells que tants cops infravalorem injustament. I el 5 de 8 del matí! Tot això, malgrat les cames, el cansament mental i físic i l’alliberament de saber que són l’única colla que ha tret el 4 folrat dels Països Catalans.
Arguments sobrats perquè la Jove acabi d’arrencar. Per tornar a treballar de valent, a omplir el Cós del Bou i a fer aquelles proves ingents en temps ínfims. És evident que un 4de9f resol, de per si, poques coses. Al capdavall, el castell de 9 només arriba una setmana més tard que l’any passat. Però el bàlsam és, com dèiem, més de sensacions que de resultats. Un remei per aportar a la colla la gasolina mental necessària a les portes de l’estiu. L’interruptor que ara ens faci veure el 3de9f, més cincs de 8, el 4 de 8 amb l’agulla i les bèsties que hagin de venir amb la camisa morada. Quan això passi, tots ho subscriurem: tots els inicis siguin com el d’enguany!
