Carregant ...

Amb ulls ganxets: De Reus a Ítaca

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Moment de la votació a favor de la inclusió de Reus a l'AMI.

Moment de la votació del plenari de l’Ajuntament a favor de l’adhesió de Reus a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el passat 13 de juliol. Fotografia: Reus Digital / Fabián Acidres.

Benvolgut director,

Quins dies més sobiranistes que hi estem vivint, a Reus. A Tarragona no ho sé pas, com ho porteu daixò d’anar fent camí a Ítaca, però aquí a la capital del Baix Camp estem d’un independentista que enamora, tu. Ja a la festa major de Sant Pere, a l’última tronada, la plaça del Mercadal va ser un clam. Tothom cridant que ja n’hi ha prou, que volem l’Estat propi, i la CUP que per poc guanya les eleccions, i ara això del ple en què tot Déu s’ha apuntat a la festa de l’estelada. Deu ser per la calor, potser, tot plegat.

Em deus veure un xic sorprès amb els darrers esdeveniments, amic meu. I per què, et preguntaràs. Home, doncs perquè d’entrada Reus sempre havia estat una fortalesa socialista, i els amics federalistes de la independència en saben poc. A més, els pobres tenen una crisi existencial que riu-te’n tu d’en Hamlet, així que estan per altres històries. L’Iceta? La Chacón? Quina mandra, de debò. I en segon lloc, perquè el nostre batlle tampoc és que s’hagués mullat, en aquest tema. Ell és més de pujar al parlament a fer-se fotos amb en Mas, ja ho saps.

Repassem això de l’últim ple municipal. S’hi ha aprovat per majoria (que es diu aviat) que Reus se sumi a l’AMI, l’associació de municipis per la independència, gràcies als vots dels convergents, els d’Esquerra, els de la CUP i, atenció, els d’Ara Reus. Després de Girona, Reus és la població amb més població que s’afegeix al selecte grup d’indrets indepes. Als carrers s’hi respira un no sé què, estimat, ho has de venir a veure. A tot arreu hi ha estelades, i la rosa de Reus encara penja en molts balcons. Jo, al meu, també hi tinc la portuguesa en honor als senyors Mendes i Oliver, que fan i desfan com volen al Reus Deportiu. Però d’això en parlem un altre dia, que del contrari vindran els Mossos a buscar-me.

Suposo que tot plegat s’ha accelerat, en part, per l’interès d’alguns. Que la CUP i ERC hagin votat el que han votat al ple em sembla lògic, coherent i, a més, hi estic a favor. Que els convergents ganxets hagin abraçat de sobte la bandera estelada ja em genera més dubtes. Aquesta deriva sobiranista em fa sospitar. De ben segur que a la militància n’hi ha una bona colla que volen construir un nou país, però trobo que és força curiós que tot això s’estigui donant ara que la senyora Gomis, imputada, no ho oblidem pas, ha ocupat el seu escó al Congrés. Ai, calla, ho sé, és que sóc un malpensat. A tot arreu hi veig cortines de fum.

I van passant les setmanes, i s’acosta el 27 de setembre, i entre les estelades al balcó i els plens sobiranistes l’agost ja és aquí, benvolgut director, i tothom marxarà de vacances i Reus seguirà fent goig, plena de botigues i russos vermells pel sol. Però mentrestant, el senyor Pellicer encara no ha fet brot per la seva ciutat, i no se sap què farà, ni com ni quan. I què. El que compta és que anem llençats cap a la victòria final, oi?

Ben cordialment,


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *