Carregant ...

Carta d’agraïment a Joan Miquel Carrillo

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Participants  a la Via Lliure a la República catalana del passat 11 de setembre. (Fotografia: Òmnium Cultural)

Participants a la Via Lliure a la República catalana del passat 11 de setembre. (Fotografia: Òmnium Cultural)

Benvolgut Joan Miquel;

T’escric des de la meva doble ànima de periodista i coordinador del Fet a Tarragona i, alhora, militant d’ERC i simpatizant de l’ANC, per agraïr-te la teva voluntat de diàleg raonat i argumentat expressada en l’article d’opinió que has publicat en aquest digital.

Celebro especialment que algú en nom de Societat Civil Catalana s’adreçi sense insults, menyspreus i odi identitari als que defensem la independència de forma democràtica, pacífica i lliure. Seria una gran notícia per a la convivència que la teva no sigui una veu en el desert i que aquesta nova estratègia sigui adoptada per la direcció de l’entitat que representes i obri un marc diferent de relacions cordials i de respecte, des de la legítima discrepància, entre els defensors i els detractors de la constitució de Catalunya com a nou estat d’Europa.

Si fins ara no hi hagut gaire debat sobre els àmbits que proposes al teu article, i que els sobiranistes considerem, com tu, de cabdal importància, és perquè la majoria del defensors de l’unionisme no hi han volgut. L’ús constant de l’expressió monosil·làbica del “no” a tot per part de l’actual president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, sintetitza perfectament aquesta actitud, que no beneficia ningú.

El Fet a Tarragona, i parlo ara més des de l’altre ànima, ha promogut sempre un diàleg obert, plural i transversal sobre aquest tema i tu mateix hi has participat a debats del cicle Diàlegs i a reportatges de la revista com el que vam dedicar al dèficit de les infraestructures ferroviàries (número 9).

Ningú pot mirar als ulls d’un català i assegurar-li que TV3 té més audiència i poder d’opinió que TVE, Antena 3, Telecinco, La Sexta i Cuatro juntes

Tenim una línia editorial pròpia, com la resta de mitjans de comunicació, però tothom hi pot dir la seva i discrepar, com fas tu en aquest interessant bitllet d’opinió. Tot el contrari del que està esdevenint als mitjans de comunicació espanyols i als que defensen des d’aquí l’unionisme (t’ho dic, creu-me, amb coneixement personal de la causa).

És en aquest punt a on volia arribar. Amb el permís del director, ja t’avanço, i també a la resta de lectors, que des del Fet a Tarragona seguirem organizant debats per parlar de la independència i esperem comptar, si vols, amb la teva qualificada presència. I tornarem a parlar, com tu demanes, del futur de Catalunya com a nou estat d’Europa, i dels aspectes jurídics i econòmics derivats de l’acord de secessió que es negociarà amb Espanya.

Com a periodista no et puc respondre sobre aquestes matèries específiques, però sí crec tenir els coneixements i l’experiència professional per debatre l’afirmació que fas dient textualment que “un moviment que sembla que pot mobilitzar al voltant del 45% dels vots domina de forma absoluta els espais de creació d’opinió i de representació social, entre ells, els mitjans de comunicació”.

Parafrasejan-te, si em permets, ningú pot mirar als ulls d’un català i assegurar-li que TV3 té més audiència que TVE, Antena 3, Telecinco, La Sexta i Cuatro (amb tots els seus canals vinculats) juntes. O que l’Ara i el Punt Avui tenen més lectors a Catalunya que La Vanguardia i El Periódico (alineats clarament amb l’unionisme), i els diaris de matriu espanyola (El País, El Mundo, Abc, La Razón…), obertament bel·ligerants contra el moviment independentista, i gens plurals en aquesta qüestió.

Els espais de creació d’opinió mediàtica del sobiranisme són encara minoritaris dins l’anomenada “premsa tradicional” catalana i espanyola. Com explica el nostre company Enric Garcia Jardí, el portal mèdia.cat ha publicat un estudi força rigurós i aclaridor sobre la pluralitat d’opinadors a diversos mitjans de comunicació generalistes espanyols. I és evident, com demostra Saül Gordillo al llibre Sobirania.cat, que de no haver existit la nova llibertat d’expressió generada per internet i les xarxes socials, el procés no hauria arribat fins on ho està fent.

El mateix es pot dir, dissortadament, de l’escenari mediàtic tarragoní, dominat de forma gairebé monopolista pel Diari de Tarragona. Un mitjà que, com ha publicat aquesta setmana Jaume Renyer al seu bloc de vilaweb.cat, és “l’altaveu privilegiat” i un “aparell d’agitació i propaganda”  dels “clans locals que dominen la vida pública de la ciutat i que en aqueixa campanya del 27-S s’estàn implicant a fons en contra de les candidatures pro-independentistes”.

La gent que fem el FET, un projecte del que tu formes part destacada com a subscriptor, ens sentim orgullosament alternatius a l’anomenada “Tarragona oficial”, la de “l’excés de caspa i casta” que ens deia Lluís Gavaldà a l’entrevista que vam publicar al número 12. I, per aquest motiu, els nostres espais de creació d’opinió encara són minoritaris.

Les urnes decidiran si Tarragona i la resta de Catalunya volen canviar aquest paradigma o seguir com estem. Mentretant, abans, durant i després, les nostres portes sempre estaran obertes a veus i opinions enriquidores com la teva.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

3 respostes a “Carta d’agraïment a Joan Miquel Carrillo”

  1. JOAN MIQUEL CARRILLO ha dit:

    Benvolgut Albert, he llegit atentament la teva carta que t’agraeixo. Només vull insistir en el meu respecte absolut a la línia editorial del Fet, construïda des de la llibertat i el vostre criteri professional.

    Tens raó, no puc mirar-te als ulls i dir-te que TV3 es veu més que tota la resta junts. Potser hauríem de filar més prim i calcular quins són els vehicles de generació d’opinió més consumits (telenotícies, matinals de ràdio,…) però el que dius és cert.

    Respecte al que comentes del Diari de Tarragona, jo no seria tan taxatiu. A mi, per exemple, m’ha resultat molt més senzill publicar al Fet que al Diari sobre aquest tema. El DT em sembla que és un “ecosistema” molt complex que no admet una sola definició.

    Finalment, una cosa que sempre em sobta. No ser independentista no significa voler que tot segueixi igual, principalment, perquè les coses mai segueixen igual, tot es mou, tot canvia. Fins i tot una derrota de l’independentisme però amb un suport del 40% canviaria moltes coses. No veig cap escenari postelectoral (em refereixo post 20 de Desembre) on les coses segueixin tal i com estan ara.

    Moltes gràcies i seguim parlant.

  2. ESCIPION ha dit:

    En respuesta al Sr. Albert Ollés.

    Hola:

    Yo si que me atrevo a mirar a un catalán, yo tambien lo soy, y afirmar que :

    “Ningú pot mirar als ulls d’un català i assegurar-li que TV3 té més audiència i poder d’opinió que TVE, Antena 3, Telecinco, La Sexta i Cuatro juntes”

    ya que hay una sustancial diferencia que usted, como periodista no debería, malitencionadamente como hace en su artículo obviar.
    Mientras las cadenas de TV y otros medios de comunicación que cita son PRIVADAS, la ” nuestra” TV3 es PÚBLICA y como tal no debe posicionarse tan claramente en favor del independentismo

    Un saludo

  3. Albert Ollés ha dit:

    Lamento no poder adreçar-me a vostè pel seu nom real. Ja veu que el Sr. Carrillo i un servidor no ens amaguem.

    No veig en el seu comentari cap mala intenció. Tampoc la tenia jo. La frase “Ningú pot mirar als ulls d’un català i assegurar-li que TV3 té més audiència i poder d’opinió que TVE, Antena 3, Telecinco, La Sexta i Cuatro juntes” és empíricament certa ja que així ho diuen els diferents mesuradors d’audiència.

    És una frase escrita per debatre sobre l’afirmació del Sr. Carrillo que el sobiranisme “domina de forma absoluta els espais de creació d’opinió i de representació social, entre ells, els mitjans de comunicació”, no pas per debatre exclusivament sobre TV3 i TVE, com fa vostè.

    En tot cas, aquest és també un debat interessant que no defugeixo. Les dues són públiques i les paguem tots els catalans, a banda de la nostra ideologia. TV3 té més audiència a Catalunya que TVE, tot i que en aquest cas el que, crec, ha de preocupar més als contribuents és la pluralitat informativa i ideològica de totes dues. Estic d’acord que TV3 hauria de ser més objectiva quan parla de la independència, però com estem fent una comparació vostè m’haurà de reconèixer llavors que és molt més plural que TVE en el tractament d’aquest tema.

    Només li recordaré que TVE ha estat denunciada pels seus mateixos treballadors en diferents ocasions durant els darreres quatre anys per censurar continguts periodístics i que el seu actual director a Catalunya, Eladio Jareño, era el coordinador de presidència i comunicació del PP català fins el dia abans del seu nomenament. Una dada, aquesta última, també empíricament certa.

    Gràcies pel seu comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *