Ben pocs Xiquets de Tarragona haguessin dit que no, a principis d’any, a acabar la temporada amb aquests registres. És cert que als de la camisa ratllada encara els queda una actuació, diumenge a Altafulla, però la sensació és que ja no hi veurem els seus millors castells. A manca de l’epíleg, Tots Sants va exercir una funció tragicòmica en el darrer capítol de l’any dels del carrer Santa Anna aquest curs.
Una darrera diada que mereix una menció a part. La primera conclusió és positiva: nova barrera mental superada. Descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles no va ser un miracle fruit de l’embranzida de la primera vegada — Sant Magí de 2014 —. Ahir es van eliminar els fantasmes menys optimistes i els Xiquets van limitar-se a acabar el treball que ja havien mostrat enguany —a Torredembarra, per posar un exemple— i a donar al castell aquell punt de gas que no era un sobreesforç, sinó un clic per mostrar la resta de la feina, també suada i de quina manera al pati d’assaig.
Després del dos, però, va arribar una desinflada que va impedir que els de la camisa ratllada fessin el que saben fer de sobres: intent de 4de9f, intent desmuntat de 4de8a, pde7f carregat. Un seguit de despropòsits derivats de l’alliberament d’haver assolit el gran repte, d’haver-se tret una espina que duien clavada i que s’havien plantejat com a objectiu tòtem per Tots Sants. Això, sumat a l’acumulat de cansament per l’exigència de la temporada, va perpetrar un final agre per a uns matalassers que acabaran quedant-se amb el record del dia que van tornar a completar manilles. L’apartat negatiu del final, però, no ha de passar desaparcebut si es volen afiançar al club de les colles grans.
Un club al qual han entrat de ple aquesta temporada. El 2015 ha estat l’any en què els Xiquets de Tarragona s’han aferrat a la gamma extra. Hi han entrat per més vies que mai i n’han estrenat dues: el 5 de 9 amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles. Pel que fa al cinc, els de Roger Peiró batien el seu gran repte a nivell mental. El castell se’ls havia atravessat en els intents frustrats dels tres anys previs a Vilafranca, però l’aleta del Primer Diumenge de Festes va tenir fins i tot una rèplica tres dies més tard.
La feina en el pilar ja va començar al mes de maig, quan el pilar matalasser, en aquell cas de sis, es va deixar veure a Valls, per Sant Isidre. Un mes i mig més tard ja van coronar el de set i per Sant Magí el completaven. Carta blanca per un espadat amb manilles que van carregar al Primer Diumenge. Tant el pilar com el 5 són, doncs, castells novedosos per a uns Xiquets de Tarragona que han d’anar a consolidar-los dins la seva gamma del tram més àlgid de la temporada. El repte, però, ha de ser descarregar-los, tal com exigeix el seu propi cap de colla.
Opti o no Roger Peiró per seguir al capdavant dels Xiquets per una setena temporada, la feina de l’any vinent al carrer Santa Anna serà, doncs, anar a descarregar el que han assolit enguany i consolidar uns elenc de castells que no fa pas tant era inabastable. De moment, però, cap a Altafulla i a desconnectar amb unes vacances més que necessàries després d’haver arribat més lluny que mai.
