Amb el bon regust que ens deixa haver obtingut el primer premi de periodisme de la nostra curta trajectòria –el Carmel Biarnés d’Ascó–, encarem la recta final del 2014 plens d’optimisme i energia positiva. Per això no ens volíem acomiadar d’aquest any tan ple de simbolismes sense analitzar en profunditat el paper de Tarragona en el procés polític i el moviment social que viu Catalunya a favor del dret a decidir i la creació d’un estat propi.
L’independentisme, una ideologia o concepte que fins fa poc era minoritari i semblava tan allunyat del nostre entorn, pren protagonisme en aquestes pàgines just després d’haver superat una data –la del 9 de novembre– que ja forma part del relat col·lectiu del país. Amb perspectiva històrica i vocació pedagògica, el Fet a Tarragona us proposa trobar respostes a preguntes com ara: És Tarragona una ciutat poc catalana o catalanista? Hi ha hagut independentistes tarragonins al llarg del segle xx? Quina és la petjada actual de l’Estat espanyol a la ciutat i com seria el futur en un estat català? Els experts ens donen algunes claus interessants i nosaltres, a més, fomentem el debat d’idees: el debat dels independentistes amb els federalistes i els unionistes. Una confrontació d’opinions que segur que ens fan reflexionar en aquest moment tan decisiu per a Catalunya.
Tampoc volíem acabar el 2014 sense organitzar una activitat cultural relacionada amb el Tricentenari. Per aquesta raó vam fer una visita amb un grup de subscriptors de la revista a baluards i fortificacions de la Tarragona de fa 300 anys. Un èxit de convocatòria que ens anima a preparar aviat altres propostes culturals.
Ja sabeu que al fet expliquem històries de la ciutat perquè ens agrada conèixer el nostre passat i volem posar en valor persones i col·lectius d’ara que treballen amb una mirada al futur. També en aquest número seguim per aquesta línia, i per això s’entrellacen les històries en plena postguerra del preventori de la Savinosa amb les dels emprenedors que ideen robots i impressores en tres dimensions. I per la mateixa raó, conviuen plàcidament en les pàgines següents la bellesa de les fotografies i pintures de Lluc Queralt amb les paròdies hilarants de Carlos Latre –tots dos, curiosament, tenen 35 anys–, les últimes recerques al teatre romà a base de noves tècniques, la vitalitat de les formacions musicals d’aquí que han guanyat el concurs DO Tarragona, la modèstia dels camps de futbol que són escoles i el dia a dia d’una escola com la Solc, que funciona com a cooperativa per atendre alumnes amb discapacitats. En definitiva, històries de talent, esforç, perseverança, superació i valentia. Com a nosaltres ens agrada.
