Un any més, el Primer Diumenge de Festes trinxa tòpics. El Concurs és a la cantonada però enlloc d’actuar com a fre, aquest diumenge s’ha transformat en un horitzó: les dues colles foranes, abocades en arribar a la TAP a la cresta de l’onada, han apostat per anar a màxims i que això reverteixi en la colla en forma de màxima confiança en les construccions top, aquelles que donaran la victòria al certamen. L’efecte del Concurs s’ha notat a la plaça de la Font, però ho ha fet en positiu. És inevitable no llegir la catarsi d’aquest diumenge amb aquesta òptica, quan els mateixos caps de colla —Bach i Urbano— admetien mirar de reüll cap a la plaça de Braus. Però si la visió en clau Concurs és fonamental per interpretar el paper dels Verds i de la Vella, fixar-nos en la Jove i els Xiquets ens exigeix una lectura molt més interna.
La Jove s’ha entrebancat a l’hora de superar el sostre del 5 de 9 amb folre. La topada no és nova —just fa un any, amb el 3de10fm, en una diada per oblidar dels liles—, però sí que ajuda a posar en valor l’extrema dificultat de la gamma a la qual s’enfronta la formació que dirigeix Aleix Bordas. Sovintejar el 5de9f i el 9de8 són capítols assumits i la Jove es veu abocada a dos reptes paral·lels: per una banda, resoldre la ineficàcia a l’hora de descarregar el pilar emmanillat —ho han fet en dues ocasions, però no troben el desllorigador de la regularitat—; i per l’altra, seguir polint la feina amb el 3de9fa i construccions superiors. Caldria no oblidar que el 3 amb l’agulla només l’han descarregat els Verds i que presenta diversos flancs d’extrema complexitat tècnica que s’han de solucionar en base a hores i hores d’assaig: unes proves que ja es fan, que han rutllat, però que per ara han estat poc fructíferes davant la immensitat del castell. Tot i això, el 23 podria ser una bona revàlida per demostrar que la feina feta és suficient per anar més enllà.
El clima al carrer de Santa Anna ha millorat en les darreres hores. Amb la mirada dels darrers anys, el Primer Diumenge dels Xiquets és tebi. Però llegir aquesta actuació amb les ulleres de les temporades anteriors i sense tenir en compte el relat d’enguany seria una injustícia. La colla s’ha trobat amb dificultats en els castells de nou. Les darreres setmanes, però, el tres els havia respost des d’un punt de vista pragmàtic —descarregat a Sant Magí, a la Torre i a la Diada Nacional— tot i no trobar la comoditat necessària en el cas dels dos darrers. Avui, ni tan plàcid com a les Cols ni tan treballat com el de la Torre, els matalassers l’han unit a un quatre folrat que ha tirat d’èpica a la descarregada. I objectiu acomplert: descarregar els dos castells bàsics de nou, junts, en una mateixa cita. Aquest diumenge, però, també hi ha hagut nota negativa: el 2de8f només s’ha carregat. Amb tot, els matalassers han de veure en el Primer Diumenge el revulsiu que han perseguit tot l’estiu. Al marge de l’accident del dos, divendres caldria repetir la fita a mode de consolidació per optar a un Concurs i un Tots Sants ambiciosos. Si la colla s’ho creu, el moment de reconduir la temporada podria haver arribat.
Però més enllà de Tarragona, els focus se’ls enduen aquest diumenge els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Les seves actuacions, autèntiques bombes impulsades per l’ambició de les dues formacions, han tingut en Tarragona la principal beneficiada, amb el primer castell de 10 descarregat a la ciutat —el tres emmanillat dels Verds— i un dels pocs 4de10fm que ha vist el món casteller —el primer que assoleix una Colla Vella que s’ha quedat a deu segons de descarregar-lo—.
Els vilafranquins havien anunciat a bombo i plateret la seva intenció del castell de 10. Les intencions de la Vella van fer saltar les alarmes a finals de setmana. Avui les circumstàncies han generat joc. Mentre els Verds descarregaven el colós, la Vella “només” el coronava. Mentre els penedesencs descarregaven el 3 de 9 amb folre i l’agulla, els vallencs “només” coronaven el 4 de 9 amb folre i el pilar. Amb els rosats enrere, els Castellers de Vilafranca han optat per ser prudents i guardar la carta de la torre de vuit. Però la Vella ha tret l’orgull i ha apostat per un 4 de 10 emmanillat que els ha sorprès fins i tot a ells mateixos.
Amb el pilar de vuit dels Verds i el de sis dels rosats, el més destacat de tot plegat no ha estat qui ha fet millor paper avui, sinó les conclusions extrapolables al Concurs a quinze dies del certamen. La Vella és capaç de tot: ho intuíem, però avui ho hem confirmat. El seu ventall és més ampli que mai i la seva gran mancança avui ha estat la de no descarregar unes construccions que té quinze dies per polir. Amb un vano de castells molt similar, els Castellers de Vilafranca tenen un segon avantatge: la màxima efectivitat demostrada avui —tot descarregat— i l’experiència d’haver guanyat, consecutivament, els darrers set Concursos.
El Primer Diumenge de Festes ha obert encara més el Concurs i ha marcat el camí de la Jove i els Xiquets. La diada ha estat el preludi d’una Festa Major on les colles tarragonines encara hi tenen molt a dir, i ha esdevingut, també, el pròleg d’un certamen on les formacions foranes tornaran a convertir Tarragona en l’epicentre de la bogeria. I és que avui, la catarsi, només ha estat un aperitiu de l’apoteosi.
