13.9 C
Província de Tarragona
Diumenge, març 24, 2024

El ‘Fet’ i ‘NW’ de Reus obren vies de col·laboració

Estació de l'AVE a La Secuita. Paradigma de la falta d'unitat al Camp de Tarragona. Foto: DAVID OLIETE
Estació de l’AVE a La Secuita. Paradigma de la falta d’unitat al Camp de Tarragona. Foto: DAVID OLIETE

La qüestió de les infraestructures al Camp de Tarragona és ja un assumpte que clama al cel. Vila-seca acollia setmanes enrere una concentració que reclamava un millor servei de trens, davant l’evidència que l’actual servei és indigne i que la causa és la manca d’inversió a les línies de tren convencional. Ara es compleixen deu anys de l’estrena de l’estació de tren d’alta velocitat a Perafort, l’estació del Camp de Tarragona.

 

Aprofitem l’aniversari per fer-ne un balanç, que permet arribar a la conclusió que l’emplaçament de l’estació no ha estat la solució adequada si el que es volia era bastir una alternativa per connectar el Camp de Tarragona amb Barcelona i, per tant, treure pressió d’usuaris als trens regionals convencionals. Tot i això, l’estació és utilitzada per uns 2.000 passatgers diaris, xifra que, com es diu al reportatge d’Esteve Giralt que us convidem a llegir, pot sorprendre “els qui pensen que l’estació és un zombi”.

L’emplaçament de l’estació de l’AVE és un exemple de la falta de relat al territori

 

Potser l’emplaçament de l’estació serveix de paradigma de les coses que s’han fet malament al Camp de Tarragona, territori que en molts aspectes té problemàtiques comuns més enllà dels campanars de cadascú. “No hi ha relat”, diu un dels columnistes d’aquesta revista, Toni Orensanz. Val a dir que l’estació es va construir allà on és per moltes raons. El desacord entre les principals ciutats n’és una, però no l’única. En qualsevol cas, el resultat final fa que el servei de què disposem sigui menys competitiu que el que tenen altres ciutats catalanes per on circula també l’alta velocitat.

 

Publicació conjunta NW – FET a TARRAGONA

El reportatge que publiquem és una feina conjunta de NW – Revista de Reus i la revista “Fet a Tarragona”, publicació bimestral amb la que coincidim força en model i voluntat d’exercir un periodisme reposat i tranquil, que permeti parlar a fons dels temes que tractem, i presidit per la qualitat. És una primera experiència de col·laboració que, amb el temps, tenim voluntat d’aprofundir, cadascú des del seu punt de vista, però posant sobre la taula els problemes que són comuns a les dues ciutats.

I els trens i, en general, la situació de les infraestructures és un dels problemes que Reus i Tarragona comparteixen. Els dos ajuntaments han fet gestos per abordar conjuntament alguns temes, com la creació d’una taula de treball que es reuneix periòdicament i que fa que regidors amb àrees compartides parlin sovint. És probable que calgui alguna cosa més que gestos, sobre tot si tenim en compte que no hi ha un lideratge comú que permeti tenir una veu única quan de qüestions que afecten a tot el territori es tracta.

Les dues revistes volen compartir amb els lectors els reptes de les dues ciutats

Quan es negociava l’estació d’alta velocitat, els alcaldes anaven al Ministeri  per separat demanant coses diferents i al final, el Ministeri va decidir el que més li va convenir. Sovint fa la sensació que la distància psicològica entre Reus i Tarragona és molt més llarga que els escassos dotze quilòmetres que separen els dos nuclis urbans. En els problemes que són comuns, aquesta distància s’hauria d’escurçar. Aquesta és una de les raons que han fet que les dues revistes haguem decidit obrir vies de col·laboració.

Francesc Domènech
Francesc Domènech
Periodista casteller. Director de NW-Revista de Reus
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here