Joan Maragall va ser el seu secretari. El gran poeta modernista deia d’ell que era un liberal davant els carlins i un moderat davant els progressistes. Joan Mañé i Flaquer era, diuen, un home conservador, que es va acabar assentant en les idees burgeses. Però també va ser un transformador. Aquest torrenc, fill d’una família de comerciants de gra, va estar al capdavant del Diari de Barcelona durant prop de 50 anys i, des d’allí, va revolucionar el periodisme de la segona meitat del segle XIX.
Quan només amb 20 anys es va traslladar a Barcelona, va començar a escriure en mitjans de noms tan suggerents com La discusión o El ángel exterminador. Al Diari de Barcelona s’hi va introduir el 1847 com a crític teatral, però ben aviat la seva influència hi seria decisiva. El 1854, arran de la revolució, va convèncer Antoni Brusi, el seu propietari, de donar un caire més polític a la publicació. Així és com s’hi van introduir les seccions de política i d’opinió, una novetat a l’època i part imprescindible de la premsa actual. El 1865, quan ja feia anys que era catedràtic de llatí i castellà a la Universitat de Barcelona, va ser nomenat director del Diari, un càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1901.
Un segle després el nom de Joan Mañe i Flaquer -a diferència del de Maragall, el seu secretari- és desconegut pel gran públic. Evidentment és un personatge il·lustre a la seva vila, Torredembarra, i el seu nom encara sona, a vegades, a les aules de les facultats de periodisme. Però en la memòria col·lectiva el seu record, com el de tants d’altres, s’ha anat diluint. Ara bé, el seu poble, Torredembarra, és d’aquells en què els agrada recuperar la memòria, posar en valor els seus fills il·lustres. I en tenen uns quants! Potser per això a mitjans dels anys 60 el Centre d’Iniciatives Turístiques va decidir que calia retre-li homenatge.
TORREDEMBARRA ACULL EL GUARDÓ DE PERIODISME MÉS ANTIC DE CATALUNYA, RECORDANT JOAN MAÑÉ I FLAQUER
Manuel Crehuet, que era el president de l’entitat i un gran dinamitzador de la vida cultural al poble, va pensar inicialment en fer un congrés anual dedicat a Mañé i Flaquer. La idea va evolucionar i finalment es va decidir convocar un premi nacional de periodisme que portés el seu nom. La primera edició es va convocar el 1970. Hi havia dues categories i els premis eren de 50.000 i 25.000 pessetes. La categoria general era sobre la influència de Mañé i Flaquer a la seva època i la segona sobre Torredembarra i el turisme. Durant els primers anys la reflexió sobre la professió periodística va ser una constant en el certamen que va proposar temes com els grans mestres del periodisme nacional, assajos sobre el periodisme humorístic del XIX o la feina dels corresponsals de guerra. El Mañé i Flaquer atreia autors d’arreu de l’Estat.
Enguany, encara que hagin passat 47 anys, el premi arriba a la 30a edició. Això el converteix en el més antic de Catalunya. A més, és un dels més ben dotats. En la categoria de turisme la dotació és de 6.000 euros i en la de comunicació local, centrada en temes de Torredembarra, de 2.000. Els premis Mañé i Flaquer són, doncs, un referent per a la professió i una rara avis a la demarcació de Tarragona, on no hi ha hagut mai un premi territorial de periodisme.
Els Mañé i Flaquer han passat èpoques de pena i de glòria. Després de la 9a convocatòria, el 1978, hi va haver una aturada de gairebé deu anys. L’empenta d’un altre president del Centre d’Iniciatives Turístiques, Antoni Twose, i el patrocini de Repsol van permetre recuperar-lo el 1988. Des de llavors s’ha celebrat de manera més o menys ininterrompuda, si bé alguns anys, per diverses circumstàncies, no s’ha arribat a convocar.
ELS PREMIS TENEN DUES CATEGORIES: PERIODISME TURÍSTIC I COMUNICACIÓ LOCAL
El 1996 l’Ajuntament de Torredembarra va prendre definitivament el relleu del CIT en l’organització del certamen. També va ser l’any en què es va instaurar formalment el Cartell de Premis Vila de Torredembarra. El Mañé i Flaquer ja no estava sol. L’acompanyaven el premi de poesia Pere Badia, que aquell any arribava a la 3a edició, l’Antoni Roig de narrativa infantil i juvenil i el Pere Romeu d’Arts Plàstiques. Tots ells amb noms de personatges il·lustres de la vila: dos indians i un artista bohemi, conegut per ser el fundador dels Quatre Gats.
Amb els anys aquest cartell de premis ha evolucionat i s’ha ampliat. En les categories d’arts plàstiques també hi ha el premi d’escultura Josep Pujol i Montané i, el més recent de tots, el premi de Gravat Xilogràfic la Torre de l’Encenall. Aquest darrer, tot i que només se n’han fet quatre edicions, és el que té més repercussió internacional, segurament per la seva especificitat. L’any passat els guanyadors eren del Japó i d’Itàlia. En les categories literàries, al Pere Badia de poesia, s’hi ha afegit el de narrativa Isabel de Villena, el de teatre Bambolina, la beca de recerca històrica Manuel Crehuet i el de contes il·lustrats Llegir per créixer.
El 2014, arran de la crisi política provocada per l’esclat del cas Torredembarra, el Cartell de Premis no es va arribar a convocar i es va obrir un període de reflexió, amb la voluntat de replantejar el certamen i donar-li un nou impuls. La decisió va ser mantenir el Mañé i Flaquer, el buc insígnia, com a premi anual i la resta fer-los amb caràcter biennal: els d’arts plàstiques es convocarien els anys parells i els literaris els anys senars, com enguany. A més, l’Ajuntament va buscar, i va aconseguir de nou, la complicitat de Repsol que ja havia patrocinat el Mañé i Flaquer a principis dels 90.
EL GUARDÓ MAÑÉ I FLAQUER PROPICIA LA INNOVACIÓ I L’EXCEL·LÈNCIA EN EL PERIODISME
Els premis es concediran a la tardor i s’està treballant en la preparació d’una gala especial per commemorar les 30 edicions del Mañé i Flaquer. La voluntat és convidar-hi organitzadors, guanyadors i membres del jurat de les edicions passades. De noms il·lustres n’hi ha uns quants, alguns ja desapareguts com Joan Perucho, Avel·lí Artís o Néstor Lujan, tot ells membres del jurat en les primeres edicions.
Entre els guanyadors trobem Josep Maria Casasus, Josep Maria Huertas, Ángel Casas i Antoni Arbonés. L’any passat el va guanyar Angelo Attanasio per un treball sobre la cara fosca dels paradisos turístics. El seu no era un reportatge convencional. Estava plantejat com un joc, que propiciava la interacció del lector. És un nou gènere periodístic conegut com a newsgame. Podem dir que, més de cent anys després de la seva mort, Mañé i Flaquer continua propiciant la innovació i l’excel·lència en el periodisme. Aquí en teniu les bases de la convocatòria d’enguany.
