Conversa distesa a l’hora del vermut. Enraonem de la marca Tarragona i de la marca periodisme. Fa anys va marxar de la ciutat per fer de periodista, però no ha deixat mai d’estar-hi present: per raons familiars i per inquietuds personals. Lluís Amiguet, fill de Tarragona i de periodista, un dels tres autors de ‘La Contra’ (les entrevistes de l’última pàgina del diari La Vanguardia), és el pregoner de les festes de Santa Tecla 2017.
Mirem de fer ‘La Contra’ a Lluís Amiguet.
Una definició de Tarragona
Una ciutat mil·lenària amb un gran potencial que li costa assumir.
Li falta orgull?
Te una autoestima massa baixa
On és el seu potencial?
És la capital d’un empori territorial que combina indústria amb turisme. Un turisme familiar en un ambient que em recorda el sud de Califòrnia
En quina ciutat ens podem emmirallar?
En San Francisco, que és ellà en relació a Los Angeles el que aquí pot ser Tarragona en relació a Barcelona.
Creus que tenim aquesta perspectiva?
Ens hem d’oblidar d’una visió comarcalista, a Tarragona això li va molt petit.
De què ha de ser capital, doncs?
Ha de ser una ciutat que no tingui intermediaris al món. Si vol, és la marca que identifica tota aquesta àrea del sud de Catalunya.
I quin seria el millor camí?
Primer, cal guanyar-se ser el referent simbòlic d’aquesta conurbació i no entrar en el joc comarcalista. Després, el repte serà oferir cultura. Cal prestigiar Tarragona en l’oferta cultural del país.
Per on comencem?
Si ens veiem dins d’una comarca, serem capital comarcal i tindrem un teatret. Si ens veiem com una capital universal, tindrem bons equipaments i una àmplia oferta de qualitat.
Sona pretenciós.
Si no som pretenciosos, ens quedarem com a capital del Tarragonès i poc més. Tenim una marca molt més potent que la comarca.
Cal invertir en cultura.
Sí, cal tenir una oferta cultural molt potent i treballar sense complexes.
Ha canviat molt ciutat des que anaves a l’escola?
Tarragona ha aconseguit integrar bé àmplies capes de població immigrant. No hi ha hagut fractura social important. Cal treballar més i millor la identitat tarragonina.
La societat civil ha de tirar més del carro.
Cal aspirar a ser una capital de creativitat i coneixement. Aquí fem coses molt importants. La URV és una aposta estratègica que no pot dependre de decisions administratives.
Tenim prou qualitat de vida.
És clar, i ara cal afegir-hi cultura. Som molt deficitaris en aquest àmbit. No recordo cap gran esdeveniment cultural de projecció nacional a Tarragona, a banda del Concurs de Castells, que està molt bé.
A més de l’exemple de Sant Francisco, una ciutat europea a seguir?
Munic. Ells tenen la indústria de l’automòbil i nosaltres la petroquímica. Ara bé, tenim un repte pendent pel que fa a la millora de la qualitat ambiental.
Com es veu Tarragona des de Barcelona?
Insisteixo: el perill de Tarragona és comarcalitzar-se. El voler imposar l’espai simbòlic de la comarca és una victòria dels enemics de la ciutat.
Com s’acaba amb aquest perill?
Si Tarragona no reacciona i no té l’orgull de ser una capital mil·lènaria i imperial (potser sona fatal, però jo reivindico els imperis), no jugarà la lliga de les grans ciutats. Ha de jugar en la lliga de Barcelona i no en la dels pobles petits. Si caiem en el parany, estem morts.
Abordaràs aquests aspectes al pregó?
Sí, anirà per aquí, però ja adverteixo que no soc ni divertit ni graciós.
Fent periodisme, de jove vas canviar Tarragona per Nova York.
I t’adones que la gent acaba sent el que es creu. Tot comença per la pròpia autoestima. I això es pot aplicar a les ciutats. Avui no hi ha fronteres i hem de tenir una visió universal.
Després de vint anys fent entrevistes a La Vanguardia, com definiries ‘La Contra’?
Una fórmula tan senzilla que és infalible. Una persona parla amb una altra, com fem ara tu i jo. Després, la feina està en la postproducció.
Com us repartiu les entrevistes amb Ima Sanchís i Víctor Amela?
Ens barallem molt, competim i cooperem alhora. Publiquem sis dels set dies de la setmana, sempre, sense descans.
Abans de ‘La Contra’ què vas fer?
Sobretot informació internacional. Vaig anar d’enviat especial als països bàltics. Tinc el primer visat concedit per la república d’Estònia independent. Llavors La Vanguardia era un montre periodístic.
Parles en passat: ja no ho és?
Com tots els diaris i tots els mitjans, s’ha de resituar al mapa. La societat digital ha canviat la manera de fer.
El periodisme està en crisi.
Sí, la clau ara està en pagar o no. El futur passa pel pagament. Hi haurà moltes fórmules mixtes a partir del micro-pagament per continguts informatius. És qüestió de temps.
Hem d’aguantar, doncs?
Sí, els mitjans acabaran cobrant una mica pel bon periodisme. I a partir de petites quantitats, totes sumades, podran ser viables.
Per acabar, l’entrevista més fliplant que has fet a ‘La Contra’.
Woody Allen.
A qui voldries entrevistar?
A Jesucrist.
I un personatge de Tarragona per entrevistar a ‘La Contra’?
Òscar Cadiach.
100% d’acord, els que l’han impulsat a sentir-se comarca, els que han impulsat la “política petita” i això no ho han fet majoritàriament els polítics, si no un mal entès Tarragonisme que sempre a malfiat de Barcelona per que en el fons, saben-to o sense saber-ho, han seguit el joc al centralisme. Han provocat baralles de campanar. En definitiva han preferit ser cap de sardina que cua de lluç i aquí rau el gran error que en el fons, que apart d’altres coses, amaga una falta de valentia i projecte.