Ja fa temps que els periodistes i els mitjans de comunicació relacionem tot el que passa a les places castelleres amb el Concurs de Castells. Llegim les decisions dels caps de colla i les actuacions en funció del Concurs, i al final de cada diada, especialment a les que hi actuen les colles grans, arribem a conclusions en funció del gran espectacle que és el Concurs de Castells. És evident que moltes de les actuacions des de finals d’agost cap aquí, mereixen ser llegides d’aquesta manera. Però sovint se’ns escapa que hi ha diades que tenen vida pròpia, i que impliquen decisions més enllà del que hagi de passar els dies 6 i 7 d’octubre a la TAP.
Tot això ve a tomb de l’actuació del dia de Santa Tecla, especialment de la Colla Jove. En el context de les últimes setmanes de la colla, en clau Santa Tecla la decisió de començar la diada amb el 3de10 tenia tot el sentit del món. Santa Tecla és la Festa Major i mereix que les colles vagin a màxims. Però en el context de concurs, aquest 3de10 era una decisió encertada?
LA JOVE CARREGA EL 3 DE 10 EN UNA DIADA PENSADA MÉS PER LA FESTA MAJOR QUE NO PEL CONCURS
Si mirem les altres agrupacions que aspiren a guanyar el Concurs, observarem que tant la Colla Vella com els Castellers de Vilafranca han descansat aquest cap de setmana, i les actuacions que tenen abans del Concurs seran assajos i proves a plaça. La Joves de Valls, que aquest diumenge tenia una actuació de compromís a la Mercè, no va arriscar gairebé gens, fins al punt que el 2de8sf va ser desmuntat quan el tremolor va anar una mica més enllà del que és tolerable. Caure pocs dies abans del Concurs pot tenir conseqüències irreparables a aquestes alçades. Que li ho preguntin, si no, a la Colla Vella després del segon intent de 4de10 del primer diumenge de Festes, amb un balanç de lesions que li està portant molts maldecaps.
Vull dir amb tot això que les decisions preses avui per la Jove diria que han estat més en clau Santa Tecla que no pas en clau Concurs. Si per al Concurs es necessita confiança, avui la Jove potser n’ha perdut algun grau. Ha carregat el 3de10, sí, però no se n’han sortit amb el 4de9 amb el pilar, i la caiguda del pilar de 8 és de les que no agraden i llimen estats d’ànim.
Deia al final de l’actuació el cap de colla, Aleix Bordas, que se sentia desconcertat per com ha anat el cicle d’actuacions de Santa Tecla: la caiguda del 5de9f, la caiguda del pilar de 8, el que ha passat amb el 4de9 amb el pilar… La Jove és molt autoexigent, i aquest tret de caràcter ha fet que la colla hagi vist que, malgrat l’immens treball d’ampliació de gamma que ha fet, té molta feina pendent i molt de marge de millora.
ELS LILES PODEN GUANYAR EL CONCURS, PERÒ TENEN MOLTA FEINA PENDENT I MARGE DE MILLORA
Quan s’està a aquest nivell, trobar el punt d’excel·lència i mantenir-se es fa especialment difícil, i la colla ho descobreix ara. Tot plegat no ha de treure mèrit a alguns detalls positius evidents, com el fet que els folres i les manilles de la Jove són una roca, i una garantia, que altres colles grans no poden oferir amb tanta qualitat. Ara queden dues setmanes per recuperar bones sensacions en una colla que, objectivament, pot aspirar a guanyar el Concurs de Castells.
El “click” dels Xiquets
Si el 3de10 de la Jove ha estat una de les grans notícies de la diada, una altra ho ha estat el 3de9f dels Xiquets de Tarragona. La Junta Gestora que porta la direcció tècnica dels matalassers després de la dimissió de Sergi Feijoo portava dies dient que es necessitava un “click”, un punt d’inflexió per sortir de la dinàmica negativa que feia que a les places no es veiés reflectit el que es feia als assajos.
El dels Xiquets era un problema més mental que no pas tècnic. I aquest diumenge de Santa Tecla, els crits de ràbia més que no pas d’alegria de la pinya dels Xiquets després de descarregar el 3de9 eren molt indicatius de com estan les coses. Per fi els ha sortit una actuació bona, i sense caure. I sigui feta aquesta afirmació, malgrat l’intent desmuntat de 4de9f de la tercera ronda, i el primer intent, també desmuntat, de 5de8 en obrir actuació, que en un segon intent s’ha aconseguit.
Ha estat sàvia la decisió de tancar el 4de8 al final, deixant de banda el de 9 folrat per a una altra ocasió. Després del 3de9f, no calia arriscar gens, perquè l’objectiu (el “click” que faltava) ja estava assolit. Ahir, més que mai, no es podia caure. I no s’ha caigut. No ha estat una actuació fàcil, gens fàcil, però per fi els castellers dels matalassers han pogut tenir un dinar de Festa Major com cal, amb alegria i festa, que ja tocava.
ELS XIQUETS DE TARRAGONA DESCARREGUEN EL 3 DE 9 I TROBEN UN PUNT D’INFLEXIÓ A LA TEMPORADA
La dels Xiquets sí que era una actuació pensada sense tenir gens ni mica en compte el Concurs. La colla tenia urgències, i això marcava les decisions. Les actuacions futures serviran per veure si la de Santa Tecla ha estat l’actuació del “click”, del punt d’inflexió, o, per contra, ha estat una excepció i els problemes de fons de la colla tornen a sortir.
Solvència
La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets del Serrallo arribaven a Santa Tecla amb un programa menys ambiciós que el que van portar per Sant Magí, que va tenir caràcter d’actuacions històriques per a les dues colles.
Els de Sant Pere i Sant Pau arribaven amb un programa condicionat per les baixes de la caiguda del pilar de 7 de Sant Magí. Això volia dir no poder atacar ni el 2de8 amb folre ni el pilar, però la qualitat dels dos castells de 8 que han portat a la Plaça de la Font diu molt de la feina que fan al pati d’assaig. I el 2de7, que han hagut de canviar de manera significativa des de Sant Magí, ha estat una agradable sorpresa, en positiu. Les colles creixen quan estrenen nous castells, però també creixen quan aconsegueixen superar dificultats amb nota, que és el que aquesta Santa Tecla han fet els de la camisa verda.
Els Xiquets del Serrallo no han pogut repetir el 2de7 que van regalar al públic per Sant Magí, però han aconseguit sortir de la plaça amb tres castells de 7 de molt bona qualitat, especialment el 5de7. El 2de7 s’ha trencat, sí, però la colla manté un molt bon nivell de qualitat dels castells que porta a plaça.
És molt probable que, de cara al Concurs, tant Sant Pere i Sant Pau com els serrallencs vulguin fer algun pas més que els serveixi per tancar una molt bona temporada. Tant de bo ho intentin. Coneixent-los, podem garantir que, si arriben a la TAP amb algun castell que superi el que s’ha vist per Santa Tecla, voldrà dir que l’hauran assajat molt, i bé. I d’això es tracta: d’avançar amb el màxim de garanties possible.
Santa Tecla, doncs, ha estat Santa Tecla, no una diada quinze dies abans del Concurs. Ha pesat més el fet de ser Festa Major que la proximitat del Concurs. No sabem com sortiran les coses els dies 6 i 7 a la TAP, però convindran amb mi que el fet que les colles de Tarragona siguin les que s’encarreguin de posar en valor la Festa Major pròpia, és el millor que li pot passar a la Festa Major. El Concurs serà una altra història.
