En una diada castellera entren molts factors en joc. Un n’és la plaça, per exemple. En el cas que ens ocupa, la de les Cols. Es tracta d’una plaça inclinada, impregnada d’un misticisme que fa respecte. Abans de la diada de Sant Magí, alguns com els Xiquets de Tarragona confiaven en l’espai; d’altres, com els de Sant Pere i Sant Pau, el miraven de reüll recordant la mala caiguda del pilar de 7 amb folre de l’any passat. Però la plaça no és l’únic condicionant.
Si he après alguna cosa amb els anys, anant de plaça en plaça, és que els castells són sensacions, cap i confiança, sobretot confiança. I aquest Sant Magí, aquest factor ha sigut clau per a les quatre colles de la ciutat: una Jove de Tarragona que ha obert amb èxit una segona quinzena d’agost ambiciosa, una Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau que ha sabut aixecar-se d’un inici regular, uns Xiquets del Serrallo que s’han reivindicat i uns Xiquets de Tarragona que han tocat fons.
LA JOVE ENSENYA LES PRIMERES CARTES D’UN AGOST TREPIDANT
La Jove de Tarragona, amb cap de colla nou aquesta temporada, havia de demostrar que seguia sent una colla puntera. Per evadir qualsevol dubte, els del Cós del Bou van descarregar d’entrada el 9 de 8, una estructura que fa pinya pel gran nombre de castellers que pugen al tronc. Van seguir amb el seu castell bandera, el 5 de 9 amb folre, i van acabar amb el 3 de 9 amb folre i el pilar de 7 folrat. La catedral i l’espadat van patir revinclades –quina sort comptar amb el Jordi Sentís al pilar!–, però arribaven a les Cols amb els deures fets. Un plus de confiança que els hi va permetre poder treballar alguns errors que en un altre moment –el Sant Magí passat, per exemple–, no haguessin salvat.
D’aquesta manera, la Jove encara un mes d’agost trepidant amb el Catllar i l’Arboç el cap de setmana vinent i Sant Fèlix el 30 d’agost. Els liles tornaran a estar a Vilafranca i saben que han de fer un bon paper perquè ningú els hi qüestioni la seva plaça. Després del 3 de 9 amb folre, la colla ja cridava “un pis més”, igual que amb el pilar. Veurem quines cartes juguen les pròximes diades perquè saben que, tot i aplaudir l’actuació d’aquest dilluns, no es poden conformar amb només aquests cromos. Amb tot però, un Sant Magí lila per treure’s el barret.
ELS DE SANT PERE I SANT PAU, A UNS SEGONS DE LA GLÒRIA
“El minut” era l’eslògan de la campanya promocional de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau per aquesta festa major, i al final, als de la camisa verda els hi va anar d’uns segons. El 2 de 8 amb folre es va ensorrar quan començaven a baixar quarts, després d’enfonsar-se una rengla. Continuaven amb un intent desmuntat de 3 de 8, fent aparèixer aquells fantasmes del Sant Magí del 2018.
Però amb ambició, van aconseguir recuperar-se i van cloure l’actuació amb el 3 i el 4 de 8. Aquest últim amb una defensa d’aquelles que fan afició quan un dels terços, Jordi Gaya, va acabar el castell completament doblegat. Tornava a ser una qüestió de confiança i el Jordi ho va voler donar tot, demostrant que són una colla gran, amb una capacitat de recuperació instantània. Què lluny queda aquella colla “de barri” a qui, desafortunadament, han col·locat tantes i tantes etiquetes al llarg dels anys i quanta fam de castells tenen els de Sant Pere i Sant Pau.
ELS XIQUETS DEL SERRALLO BRILLEN AMB EL 2 DE 7
Si els de Sant Pere i Sant Pau van obrir la diada amb el 2 de 8 amb folre, els Xiquets del Serrallo van deixar l’estrena per a la tercera ronda. Si se’m permet la futbolització, enlloc de “partit a partit” van fer un “ronda a ronda”. Els del barri mariner van mostrar molta solvència amb el 5 de 7 i el 4 de 7 amb agulla i van atacar el 2 de 7 amb la confiança d’haver completat ja dos castells. Durant la descarregada van demostrar “raça serrallenca” amb uns terços obertíssims que van tirar d’èpica i de veterania.
I un últim apunt sobre els de la camisa blau marí. Fa unes setmanes que fan bones proves del 3 de 8 i del pilar de 6, però la tècnica va decidir no portar-los a plaça, conscients que després d’un pas, ve l’altre. És un gest humil i sincer que explica la colla que volen ser i albira un canvi de mentalitat dels del Serrallo. De ben segur que el castell de 8 i l’espadat els veurem per Santa Tecla.
ELS XIQUETS DE TARRAGOONA TOQUEN FONS
Qui no va sortir content de plaça van ser els Xiquets de Tarragona. Per analitzar què els hi passa, segurament caldria escriure’n un article a banda. És un peix que es mossega la cua. Al pati del Pou –on assagen provisionalment des que es van quedar sense local– i a plaça entre les camises ratllades, no es respira bon ambient. Els resultats tampoc acompanyen. A les Cols van començar amb un intent desmuntat de 3 de 9 amb folre per seguir amb dos intents desmuntats de 5 de 8 i acabar amb un 4 i un 3 de 8 de tràmit.
Cap dels tres castells inicials tenien males mides, però van pujar nerviosos. Falta de confiança? Segurament. Caldria preguntar quants castellers dels ratllats, en entrar a plaça, confiaven que descarregarien aquestes dues estructures. També dubto, humilment, de si l’estratègia d’anunciar tres estrenes per a una diada de festa major, amb la pressió que comporta per a una colla, era l’adequada. Cal anar pas a pas, com els del Serrallo. Amb tot, cal reconèixer el bon gest de fer baixar els castells. Segurament els haguessin carregat, però avui en dia, poques colles es conformen amb això.
Sigui com sigui, els Xiquets necessiten una cosa tant bàsica com necessària que és fer pinya. Després, els castells sortiran sols. L’any passat van trobar el punt d’inflexió per Santa Tecla, veurem què passa enguany, però és evident que ara, ja han tocat fons.
A LES COLS, NOMÉS CASTELLERS
I un apunt final, acabaré l’article com he començat, parlant de la plaça. Cada any, les Cols és menys transitable. És una plaça complicada per a les colles: per la inclinació, per la mida estreta i per la necessitat d’actuar totes al mateix punt, on és més pla i la consegüent rotació constant de les colles. El petit espai per actuar s’omple d’estrangers encuriosits que no aguanten més de dos castells al mateix lloc, un fet que dificulta la mobilitat de castellers i, en definitiva, l’agilitat (amb tot el que comporta fer o no una diada àgil).
“Per millorar la mobilitat a la plaça de les Cols es podria tancar una part del recinte per reservar-la a les colles”
Dissabte passat, a Gràcia, la diada es va haver de suspendre després de dues caigudes i les colles van carregar contra la massificació de persones a l’espai d’actuació i el retard en l’inici. A Tarragona hem de treballar per no arribar a aquest punt. Malgrat no ser-ne partidari en general, potser caldria estudiar la mesura de tancar el rectangle de la plaça a només castellers, com l’arena del Concurs.
Fa uns anys, en alguns trams del recorregut del Seguici s’hi van col·locar tanques per facilitar el pas dels elements. Per què no es podria fer en una diada castellera? Els puristes diran que és una mesura dràstica i que trencaria amb l’essència de les diades, amb el misticisme de les Cols, però crec que cal estudiar-ho, o si més no, obrir-ne el debat.
