D’uns anys ençà, metafòricament es compara la Diada de Sant Fèlix amb la “Champions dels castells”. Més enllà del símil futbolístic poc o molt encertat, evidencia que el 30 d’agost, a la plaça castellera de Vilafranca, hi actuen les quatre millors colles del país. O si més no, les quatre millors que consideren els administradors, els encarregats d’organitzar la festa.
Aquest divendres, la Jove de Tarragona sortia amb un regust agredolç de la plaça de la Vila. Els liles portaven un programa de màxims i de les quatre cartes que volien jugar, només en van completar una. Van ser els encarregats d’obrir l’actuació amb el 4 de 9 amb folre i pilar. Amb quints col·locats ja pujava molt nerviós, era insalvable i al fer l’aleta del quatre, el pom de dalt es va despenjar.
Aquest inici denotava un canvi d’estratègia respecte al Catllar. Cal tenir en compte que dissabte passat, van carregar el 5 de 9 amb folre a primera ronda, una caiguda lletja físicament i psicològicament, ja que és el seu castell insígnia. Aquesta caiguda els hi va fer canviar de plans i ajornar l’intent de 3 de 10 amb folre i manilles. Per Sant Fèlix, doncs, la tècnica va optar per començar amb una estrena, tot i que tampoc van gaudir de millor sort.
EL CASTELL DE 10 DELS LILES ENCARA ESTÀ VERD
A segona ronda, van asserenar els ànims amb un 9 de 8 amb tres enxanetes. Després, mentre les altres colles continuaven la diada, diversos castellers de la Jove, entre els quals el cap de colla, Gorka Bertran –sorprenent si més no– buscaven persones del públic perquè es possessin a la pinya del següent castell lila, el 3 de 10 amb folre i manilles.
A Vilafranca, els tarragonins eren moltes camises, però no les suficients per atacar aquesta construcció, segurament. Es tracta d’una estructura que necessita tenir ben tancat el nucli i que potser, hauria d’haver esperat. Es va veure molt verd, si més no és la impressió que es va endur la plaça. Amb quarts a lloc, folre i manilles ja recol·locaven peus i van decidir desmuntar-lo.
Finalment, els del Cós del Bou van tancar la diada amb el 3 i el 4 de 9 amb folre, dos castells que no entraven a les travesses de la Jove. La diada, fins aquí, hagués estat mediocre si tenim en compte que parlem de Sant Fèlix. Però a la ronda de pilars, va arribar l’espadat de 8. Llavors sí, la Jove de Tarragona va donar aquell cop de puny sobre la taula que tant anhelaven. Sort en tenen dels pilaners perquè sinó, el titular seria “la Jove punxa a Sant Fèlix”.
ELS TARRAGONINS NECESSITEN UN PLUS PER RECUPERAR-SE D’UNA CAIGUDA
Amb tot, és molt lloable la capacitat de recuperació dels de la camisa lila després d’una caiguda, però quan juguen en aquest podi, se’ls hi ha d’exigir un punt més. A tall d’exemple, la Vella de Valls va obrir la diada amb el 4 de 9 sense folre carregat i després va ser capaç de descarregar el 2 de 8 sense folre i el 5 de 9 folrat.
I al costat de la Jove de Tarragona i de la Vella, la Joves de Valls s’havia de conformar amb un únic castell, el 2 de 8 sense folre i els Castellers de Vilafranca responien a casa amb el 3 de 10 emmanillat que els hi va quedar carregat, un recuperat 3 de 9 amb folre i agulla, el 2 de 9 i el pilar de 8 emmanillats.
ENGUANY LA JOVE HAVIA DE SER A SANT FÈLIX
En acabar la diada ja hi havia veus qüestionant la presència de la Jove a Sant Fèlix enlloc dels Minyons de Terrassa. I és que els del Cós del Bou han actuat només quatre vegades el 30 d’agost a Vilafranca. El que sí que cal recordar és que el 2014, els liles van signar una millor actuació amb el 5 de 9 amb folre, el 3 de 9 folrat, el 9 de 8 i el pilar de 8. Caldrà veure què passa l’any vinent, però no en tinc cap dubte que enguany la Jove hi havia de ser. I deixeu-me afegir que l’any passat, també.
Sigui com sigui, Sant Fèlix ens va demostrar que aquests castells són molt i molt difícils i que no estan a l’abast de totes les colles. I que sí, que ens hem malacostumat els últims anys. Per Sant Magí ja ho vam comentar, la Jove de Tarragona no es pot conformar amb el 5 de 9 amb folre i amb el 9 de 8, ha d’anar més enllà. És evident que tenen fam de castells i, per sort, en quinze dies ja tenim el Primer diumenge de Santa Tecla.
