Advertisement Advertisement
Carregant ...

“Tarragona rep el mateix tracte de TV3 que altres zones del país”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Núria Solé, asseguda a la plaça Imperial Tarraco. Foto: David Oliete.

La programació especial de TV3 sorgida arran de la crisi sanitària del coronavirus ha apartat temporalment el Telenotícies Comarques de la graella diària per concentrar els esforços informatius que ha generat la pandèmia. Des de fa gairebé dos mesos no veiem en pantalla a l’editora i presentadora d’aquest informatiu, la tarragonina Núria Solé Pérez. Abans del confinament, Solé entrava a les cases de desenes de milers de persones a l’hora de dinar dirigint l’informatiu més ben valorat de la televisió pública de Catalunya, i un dels primers en els rànquings d’audiència.

Entrevista a la periodista tarragonina Núria Solé, directora del Telenotícies comarques

La periodista de Tarragona (1977) és la protagonista de l’espai de l’entrevista del número 40 de la revista FET a TARRAGONA, que va sortir al carrer just abans de l’esclat de la pandèmia i que ara publiquem en obert per al públic en general. El punt de trobada escollit per la Núria va ser la plaça Imperial Tarraco perquè hi anava a jugar de petita i sempre hi ha viscut a prop. En aquesta conversa parla de televisió i del tractament que la seva ciutat i la Catalunya sud reben als mitjans públics nacionals.

El Telenotícies comarques és líder d’audiència amb pics d’audiència de prop del 30 % i una molt bona valoració per part del públic. On és la clau de l’èxit?

M’agrada molt la nova etapa perquè és la primera vegada que, a més d’estar davant de càmera, edito l’informatiu. Això et permet estar a la gènesi de les notícies que després tractarem al programa i donar-hi un ordre, un sentit i un relat. Se’ns valora molt bé perquè oferim un espai de televisió àgil, tenim un llenguatge molt directe i fem un informatiu amb temes molt propers a la gent i notícies en què les grans protagonistes són les persones del carrer. La política només hi apareix si l’Administració ha de respondre a una determinada problemàtica.

Quan es van acabar les quatre desconnexions territorials, el 2017, hi va haver moltes crítiques. El nou TN comarques s’ha consolidat?

Entenc les prevencions que es van produir en aquell moment, però el temps ens ha donat la raó. Molts professionals que fem el TN comarques no som de Barcelona i tenim molta sensibilitat pel conjunt del país. A més, les delegacions territorials –a Tarragona, la que dirigeix Anna Masip– tenen molt pes en l’edició del programa, aportant-hi un punt de vista descentralitzat. Gràcies a la nova fórmula, els equips de periodistes tenen més temps per treballar els reportatges o per desplaçar-se a llocs més allunyats. Prioritzem la qualitat a la quantitat, i preferim oferir tres bons temes que no sis notícies poc elaborades.

Quins criteris seguiu a l’hora de decidir els continguts d’un informatiu territorial?

Hi ha un criteri d’equilibri territorial molt important. Procurem que sempre hi apareguin un nombre similar de notícies del Camp de Tarragona, Barcelona, Girona, Lleida, Catalunya Central, Pirineu i Terres de l’Ebre. Per a nosaltres, és fonamental tractar temes pròxims, d’àmbit social, i donar a conèixer allò que fa la societat civil, que sovint queda tapat per les qüestions polítiques nacionals. I procurem també combinar les notícies concretes del dia amb reportatges més treballats i extensos.

Creus que la informació del territori té prou pes a TV3?

Tenim molt clar que les expressions comarcal i territorial no són pejoratives. Crec que, globalment, Televisió de Catalunya trepitja molt tot el conjunt del país i ofereix una àmplia visió territorial, no només als informatius sinó també en programes com Els matins, Planta baixa o Tot es mou. En situacions extraordinàries, com la de l’explosió de la petroquímica de Tarragona o els efectes del temporal Gloria, TV3 s’hi aboca amb tots els recursos materials i personals disponibles i al llarg de tota la programació.

Les delegacions territorials haurien de tenir més recursos?

TV3 seria millor si tingués més musculatura, esclar. Vivim un període de retallades, però tot i així som líders i fem un gran esforç per tenir el territori ben cobert. I a més, comptem amb el suport de l’Agència Catalana de Notícies i la XAL [xarxa de televisions locals] allà on no podem arribar.

“Tarragona té molt més potencial del que llueix. No m’agraden les lamentacions ni el discurs victimista”

Tarragona està prou ben tractada als mitjans públics catalans?

Sí, rep el mateix tracte que altres zones del país. A la delegació de Tarragona hi ha els mateixos recursos que a les de Girona i Lleida.

Hi ha una opinió molt estesa a Tarragona sobre el predomini informatiu de les comarques de Girona.

Aquesta cantarella la sento des que vaig néixer. Pel que fa al TN comarques, rebutjo totalment aquesta acusació. Un exemple de fa només dos mesos: arran del temporal Gloria, vam fer tres programes especials i monogràfics. El primer, des del delta de l’Ebre, el segon, des de la Tordera, i el tercer, des de la gola del Ter. Hi ha una queixa permanent i victimista, que en alguns moments potser ha tingut raó de ser, però que no és certa en el cas del programa que jo dirigeixo.

Com valores la cobertura de TV3 en les hores posteriors a l’explosió d’IQOXE?

Quan hi ha un fet de grans proporcions com aquest, tota la redacció es mobilitza. Aquella setmana els equips de TV3 van treballar totes les hores que van caldre i van rebre el suport de molts companys de Barcelona. Ara bé, sempre, i especialment en situacions greus i angoixants com la de la petroquímica, el més important és que la informació que oferim sigui veraç i estigui contrastada. Prioritzem això a ser els primers de donar una notícia, perquè podem cometre errors per voler córrer massa. Ens hi juguem la credibilitat: l’espectador ha de tenir clar que, quan expliquem una notícia, sabem del cert que és verídica.

Al llarg de la teva trajectòria professional, el ritme de la informació ha canviat molt. Com ho gestiones?

Afortunadament, al TN comarques treballem amb un ritme que ens permet contrastar bé les informacions. Quan sortim a antena, estem convençuts de la rigorositat de tots els continguts que oferim a l’audiència. A la redacció de TV3 hi ha companys que s’estan especialitzant en la verificació d’imatges que ens arriben des de qualsevol lloc perquè la urgència i la immediatesa ens poden trair. Tot plegat, ho visc amb una certa contradicció i angoixa, perquè m’agrada apostar per la informació ben treballada.

Amb la Rambla Nova al fons. Foto: David Oliete

Núria Solé ha presentat al llarg de gairebé dues dècades diferents formats de programes televisius. Es va incorporar a TV3 el 2001 amb l’espai informatiu InfoK, que naixia en aquell moment i que ha esdevingut un referent per al públic infantil. Després, va passar pel canal 3/24, va presentar durant més de deu anys el Telenotícies migdia, va estar durant dues temporades al capdavant del magazín Els matins i va fer una incursió en el programa d’entrevistes reposades Savis, del canal 33. Diu que es troba còmoda sempre que sigui en un entorn vinculat a la informació.

Gairebé vint anys davant les càmeres. Com has madurat professionalment?

Soc una persona i una periodista més treballada, compensada i equilibrada en tots els sentits. Vaig començar amb totes les ganes del món, perquè tenia clar que em volia dedicar a aquesta professió. Vaig aprendre molt i m’hi vaig deixar la pell, i ara em sento amb una vida més plena, en parella i amb dos fills petits. Les meves dues grans passions són ells i la feina.

Com ha evolucionat TV3?

És una televisió que sempre ha estat i està al costat de la gent. I crec que evolucionem bé en el sentit que ho fan la societat i els mitjans de comunicació, cada vegada més abocats al món digital sense deixar d’oferir programes de qualitat en l’àmbit de la ficció, l’entreteniment i els documentals, per posar-ne alguns exemples.

En els darrers anys la televisió pública s’ha posat en el punt de mira de les crítiques polítiques.

Els que hi treballem hem après a estar-ne al marge, cosa que no vol dir que no ens afecti o que hi siguem aliens. Però els nostres estàndards de professionalitat són alts, fem molta autocrítica de la nostra feina, procurem buscar sempre l’equilibri, i cal recordar que estem controlats pel Parlament de Catalunya com a mitjà públic que som. Ara bé, TV3 encara seria millor si hi hagués una direcció de la Corporació de Mitjans Audiovisuals cent per cent professional i si no fos sotmesa com a arma política quan s’aprofita la més petita relliscada per carregar contra nosaltres.

“TV3 encara seria millor si hi hagués una direcció de la Corporació de Mitjans cent per cent professional”

TV3 és una eina de l’independentisme?

Els informatius de TV3 no són una eina de les idees independentistes. Només cal analitzar-los a fons i es demostra com es dona cobertura a totes les opcions polítiques.

L’audiència de TV3 és bàsicament independentista?

Som líders, amb una audiència plural i diversa. No som un gueto que només s’adreça a un determinat tipus d’espectador.

Com valores el tractament informatiu dels anys del Procés i, especialment, dels esdeveniments de la tardor del 2017?

Hem sigut allà on havíem de ser i hem donat la dimensió adequada als fets que s’han produït. Moltes hores de programes especials per oferir una bona cobertura perquè eren uns esdeveniments excepcionals. És possible que això no agradés a una part de la ciutadania. Segur que ens hem equivocat alguna vegada i que hi ha alguna cosa a millorar, però t’asseguro que som molt autocrítics i que sempre treballem amb criteris professionals de pluralitat i equilibri. Defenso la feina dels serveis informatius de TV3 al llarg de tots aquests anys.

Vas estar en directe presentant l’especial del matí de l’1 d’octubre. Què recordes d’aquella experiència?

Tota la vida recordaré les imatges de les primeres càrregues de la Guàrdia Civil al col·legi de Sant Julià de Ramis que van transmetre els companys en directe des d’allà amb molta angoixa. Aquell dia vam tornar a estar al costat de la gent i vam anar descobrint què anava passant igual que la resta de ciutadans. Això ens va obligar a mantenir des del plató un to i un relat adequats, sense exageracions i buscant l’equilibri. No va ser gens fàcil. Crec que els periodistes d’un mitjà públic no hem d’opinar perquè ens treu força. És indiferent el que jo pensi de l’1 d’octubre, del Procés o de la sentència; jo aposto per fer la feina amb contenció i serenitat.

Sent alumna de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, el professor Josep Maria Martí la va animar a fer pràctiques a SER Tarragona i Ràdio Reus. Corria l’any 1998 i Núria Solé començava així la seva trajectòria professional. Temps de rodatge participant en informatius del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Combinació d’estudis i feina. “A la ràdio ho vaig aprendre tot”, assegura. “Ara en soc una oient fidel i m’agradaria tornar-hi, si em surt alguna oportunitat”, confessa. Però des del 2001 ja no ha fet més ràdio ni ha tornat a treballar a la seva ciutat.

Observada des d’una certa distància, com veus Tarragona?

Sempre la veig amb molt més potencial del que llueix. Penso que una ciutat necessita una Administració local que es mogui, proposi, tingui idees, executi bé uns pressupostos, i que sigui el motor social i cultural de la gent. Una ciutat es mou quan el seu ajuntament es mou. Tarragona necessita un equip de govern potent, que truqui a les portes necessàries per tirar endavant projectes, que inverteixi bé i que focalitzi correctament els àmbits on cal destinar més recursos. Ara hi ha un nou govern i se li ha de donar un vot de confiança, però em preocupen especialment problemes com el de les connexions ferroviàries, les instal·lacions esportives tancades o la desaparició progressiva del petit comerç al centre de la ciutat. A vegades em dic: “Va, empenyeu una mica…!”.

“A Tarragona li falta autoestima. A Girona tothom s’aboca en qualsevol iniciativa”

Culturalment, sovint es compara l’oferta de Tarragona amb la de Girona.

Hi ha molta gent a Tarragona que promou iniciatives culturals interessants que s’han de valorar. Dit això, em pregunto si a Girona hi ha més inversió, més públic, més inquietud i més interès de l’Administració. Allí s’omple de festivals bona part de l’any, amb molta participació de la gent. La gestió política gironina sembla que ha estat més pensada i planificada.

Barcelona mira molt més al nord que al sud?

La comparació permanent és lesiva. El discurs victimista no ens ajuda. És una realitat que molta gent de Barcelona té tendència a anar cap al nord, però això no vol dir que la gent de Girona no s’hagi mogut ni invertit en iniciatives de tota mena. Ara que la conec més, puc dir que és una societat molt rica i viva, que s’ho creu, amb molta autoestima, que s’aboca en qualsevol iniciativa. Tarragona té aquesta autoestima? Jo diria que ens en falta molta, i per això crec que l’Ajuntament és una peça fonamental perquè els tarragonins se sentin orgullosos de la seva ciutat. Quan el Nàstic va pujar a Primera va sorgir un sentiment de “Som de Tarragona. Quin orgull!”, que es va apagar ben aviat. Doncs aquesta empenta és la que ens mouria com a ciutat per impulsar altres iniciatives. En resum, no m’agrada el discurs victimista de Tarragona, ni les lamentacions. Ens hem de moure, la ciutat necessita acció, acció i més acció.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *