Carregant ...

Ja tenim guanyador del concurs de microrelats

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El pa és el protagonista del microrelat guanyador.

Josep Maria Torres Borrellas, alumne del Taller de Poesia, és el guanyador del primer premi de Sant Jordi del concurs de microrelats que organitza l’Escola de Lletres de Tarragona. El FET hi col·labora perquè regala al guanyador del certamen una subscripció anual a la revista.

La decisió l’ha pres el jurat format per Lurdes Malgrat, Adrià Targa, Joan Rioné i Jordi Vinyals. Hi ha actuat com a secretària Maria Roig, coordinadora de l’Escola de Lletres.

L’alumne Josep Maria Torres, del taller de poesia, s’emporta el premi de la subscripció al ‘Fet’

S’han rebut un total de deu treballs de diversos alumnes dels tallers programats per l’escola durant el segon mòdul (febrer-juny 2020). Alguns textos van quedar descartats perquè no pertanyien estrictament al gènere del microrelat, malgrat la seva qualitat literària.

El jurat ha triat finalment com a primer premi el microrelat sense títol de Josep Maria Torres per la seva originalitat, la seva estructura i la seva correcció lingüística, així com per la seva trama interessant i final inesperat.

El jurat fa una menció especial del microrelat escrit per Meritxell Vilella

També el jurat fa una menció especial per al segon classificat, el microrelat “Beneït siguis”, de Meritxell Vilella, ja que en destaquen la crítica, el to, la reflexió i l’originalitat, sobretot a l’inici de l’obra.

En els pròxims dies, quan es publiqui el número 41 de la revista FET a TARRAGONA, es procedirà a lliurar el premi de la subscripció anual al guanyador d’aquest primer concurs de microrelats de l’Escola de Lletres de Tarragona.

Aquest és el microrelat guanyador:

La qüestió s’estava complicant. No pas per la dificultat de dividir un pa rodó entre tres, sinó per la facilitat d’extrapolar el dilema a altres esferes de l’existència. El primer defensava la importància de l’egoisme: qui el parteix ha de ser l’últim en escollir! L’altre estimava que les matemàtiques, que mai no són exactes, eren la millor opció. La sospita del tercer era que la sort, com en la vida, caldria que fos decisiva. Apressava el temps, i continuaren debatent tot menjant-se el pa… que compartiren segons la gana que tenien.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *