Advertisement Advertisement
Carregant ...

Cap a la Tarragona resilient

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Un grup de 40 persones, prèvia inscripció, van assistir a l’acte.

Una quarantena de subscriptors i lectors del FET a TARRAGONA, prèvia inscripció per garantir les mesures de seguretat, van assistir aquest divendres al vespre al primer acte públic organitzat per la revista després del confinament, dedicat justament a reflexionar sobre la Tarragona post Covid. L’acte va aplegar dos experts en diferents àmbits però que en les darreres setmanes havien coincidit a publicar articles molt comentats al FET: el professor de Dret Constitucional i Ambiental de la URV Jordi Jaria i Manzano i l’enginyer agrònom Eduardo Soler, director de l’empresa Limonium. Precisament la xerrada es va fer a la terrassa de la Casa del Guarda del Parc Ecohistòric del Pont del Diable, que gestiona Limonium.

El Parc del Pont del Diable acull una xerrada sobres les oportunitats de la ciutat post covid

Els dos ponents van compartir en bona mesura diagnòstic i també algunes propostes. Jordi Jaria va arrencar amb una elaborada exposició sobre la tesi que hem entrat en una nova era geològica, l’antropocè, de la qual la Covid-19 només ha estat un primer símptoma per la majoria dels humans, però que respon a dinàmiques de canvi que els científics detecten des de fa 70 anys. “L’època en la que entrem és inestable i es caracteritzarà pels episodis disruptius no lineals –pandèmies, crisis climatològiques extremes-, és a dir, que no podem preveure“.

Els assistents, amb mascareta, van seguir amb interès les intervencions dels ponents.

“La nostra vida està construïda sobre la seguretat, sobre la previsibilitat -va explicar el professor de la URV- però en aquesta nova era no serà possible garantir la seguretat i per tant el valor a treballar és la resiliència”, és a dir, la capacitat d’adaptar-se a situacions adverses o de risc. Jaria també va contraposar la competència i la igualtat que han caracteritzat els darrers temps a la cooperació i la diferència que hauran de caracteritzar les respostes en el futur. En aquest marc global, “Tarragona d’entrada no pot fer un discurs optimista” ja que és una ciutat “poc resilient, amb una societat desestructurada i molt dependent”.

Jordi Jaria i Eduardo Soler reclamen una societat més activa i menys conformista

En aquest punt va prendre el relleu Eduardo Soler, que va arrencar preguntant als assistents quants d’ells produïen aliments: “Fins no fa tant Tarragona era una ciutat que produïa aliments, que té uns sols de molta qualitat que no es fan servir.” L’expert en medi ambient va continuar llençant preguntes provocadores: “Què farem quan es cremi el Pont del Diable?” En aquest sentit, va parlar d’un escenari de crisis superposades a molts nivells i com, malauradament, hi ha una “confusió entre allò que és urgent i allò que és important”, de manera que allò realment important no s’arriba mai a abordar.

D’esquerra a dreta, Eduardo Soler, Ricard Lahoz i Jordi Jaria.

Soler també va assenyalar que Tarragona disposa d’un importantíssim patrimoni cultural i natural, però que en bona mesura està en risc de perdre’s. “A Tarragona tenim els recursos, però no hem volgut esforçar-nos per treure’n tot el profit.” Per la seva banda, Jordi Jaria va coincidir en què “som una societat que està acostumada a queixar-se i no a fer”.

“A Tarragona tenim els recursos, però no ens hem esforçat per treure’n tot el profit”

Les exposicions dels dos experts van donar peu a un animat debat amb intervencions dels assistents, en què van aparèixer des de qüestions molt concretes com la necessitat de dignificar la parada d’autobús del Pont del Diable –segons sembla, en vies de solució- a reflexions més generals sobre el tarannà dels tarragonins i grans projectes pendents des de fa anys com Tabacalera i la Savinosa. I una conclusió final força compartida: el canvi és inevitable, les solucions màgiques no existeixen i, de tota manera, no s’ha d’esperar que vinguin des de dalt. Només amb una acció col·lectiva a partir de la conscienciació individual s’aconseguirà aquesta resiliència.

L’acte vas ser conduït pel director del FET, Ricard Lahoz.

Després de gairebé dues hores, la xerrada i el col·loqui es van acabar amb el compromís del FET de seguir promovent el debat d’idees i reflexions al voltant de la Tarragona del futur amb altres actes públics i experts, conscients que l’impacte de la pandèmia obre un munt d’oportunitats.

Jordi Jaria va ser el primer ponent amb una exposició més global.

Els assistents van participar en el debat posterior amb diverses intervencions.

En el col·loqui es van plantejar qüestions molt concretes i altres de més globals.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *