Jo estic a casa amb el mans lliures activat. Ell està assegut en un banc d’un parc a més de sis mil quilòmetres d’aquí. Per mi són les sis de la tarda, però per a ell són les dotze del matí. Gustau Alegret (Tarragona, 1975) va marxar a Washington ara fa tretze anys per anar a estudiar un postgrau a la Universitat de Georgetown, després de llicenciar-se en Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Allà treballa en la cadena de televisió llatinoamericana NTN24, però també va ser corresponsal de RAC1 als Estats Units des del 2007 fins al 2016. La distància li ha fet veure Tarragona d’una altra manera.
El periodista tarragoní analitza des de Washington el resultat de les eleccions nord-americanes
Tot just passen tres setmanes de les eleccions presidencials als Estats Units i qui millor per analitzar-ne els resultats que algú que els ha hagut d’explicar. Joe Biden es convertirà en el proper president nord-americà amb la major quantitat de vots que ha rebut mai un candidat, un fet que Alegret atribueix al creixement del “vot anti-Trump i a voler recuperar el sentit de la presidència”. No és habitual que un president en exercici perdi la reelecció, i aquesta és una de les sorpreses que destaca Alegret, però una de les explicacions es pot trobar en l’electorat llatí, precisament.
Alegret creu que el comportament del vot llatí ha estat decisiu en la victòria de Joe Biden
El comportament del vot llatí ha estat un dels factors per decantar el resultat de les eleccions: representen 50 milions de persones als Estats Units. El periodista Gustau Alegret, però, insisteix que “no es pot tractar els llatins com un grup monolític”, el propi vot ho ha demostrat: mentre que la majoria de nacionalitats s’han decantat per Biden i en contra de la política migratòria de Trump, els ciutadans de països com Cuba, Veneçuela i Nicaragua han preferit la “mà dura” del republicà, tenint en compte que havien marxat dels governants populistes i autocràtics dels seus països. Això explica, per exemple, que Trump es quedés amb el preuat estat de Florida, amb una gran presència de cubans.
També parlem inevitablement de periodisme. Alegret en diu del català que ha quedat molt més afectat per la crisi econòmica que el nord-americà, però que el problema de fons és el paper que juguen els polítics i la seva relació amb els mitjans: “Als Estats Units tenen molt més assumida la crítica al govern; les pressions del poder als mitjans existeixen com a tot arreu, però els mitjans tenen tallafocs per evitar les ingerències polítiques”, diu. Potser això explica algunes situacions que hem vist a casa nostra on els periodistes estan al punt de mira. En el periodisme català, a diferència de l’estaunidenc, és molt habitual que els interessos econòmics i polítics influeixin en la línia editorial d’un mitjà, fet que va en detriment de la qualitat democràtica del país.
El periodista enyora de Tarragona la qualitat de vida, però critica debats estèrils que fan perdre oportunitats
Des de l’altre costat del món estant, Gustau Alegret convé que Tarragona és un bon lloc per viure i que “tenim un país fantàstic” tot i que creu que els catalans tenim el defecte de caure massa sovint en la crítica: “Sovint veiem l’ampolla mig buida, tenim uns debats de curta volada que ens empetiteixen”. Un exemple, diu Alegret, són els Jocs del Mediterrani, “una oportunitat perduda per debats polítics estèrils”. I encara recorda un article de The New York Times que parlava de la ciutat com “un diamant per descobrir”.
Pel que a Catalunya, Alegret assegura que els nord-americans veuen la qüestió catalana com un tema llunyà. “La diplomàcia espanyola és molt forta; tant a Espanya com als Estats Units els interessa una bona relació, per això Catalunya no forma part de l’agenda pública internacional”, explica el periodista. Assegura que l’octubre del 2017, els americans “eren molt conscients del què passava, però el govern havia de jugar amb els interessos polítics”.
“M’agradaria tornar a Catalunya tot allò que he après als Estats Units”
Preguntat per la seva tornada a Tarragona, no amaga la seva voluntat de fer-ho algun dia, però assegura que treballar-hi no està entre els seus objectius. A Alegret el motivaria un espai periodístic engrescador a nivell català, “un projecte atractiu i amb influència on fer periodisme”. Conclou amb un pensament que denota l’èxit de la seva aventura americana: “M’agradaria tornar-li al país tot el que he après fora.”
