20.8 C
Província de Tarragona
Dissabte, març 23, 2024

Per un periodisme jove, de proximitat i valent

Festa de les Petxines 2021 al Teatret del Serrallo. Foto: David Oliete.

Divendres passat la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya va celebrar la XXIX edició de la festa de les Petxines de la Informació al Teatret del Serrallo, després d’un any 2020 on no s’havia pogut fer per la pandèmia. El company Jan Magarolas i jo, que escrivim a quatre mans aquest article, vam tenir la sort de presentar l’acte, i és que, després de tot, la defensa de la professió periodística segueix sent de vital importància per la nostra supervivència. Responsabilitat i reivindicació en un moment en què el nostre ofici necessita abandonar els complexes, carregar-se de valentia i iniciar una profunda reflexió.

“Veiem que l’empenta que neix a la facultat no va acompanyada d’unes condicions dignes de la professió”

A ningú se li escapava que els presentadors, graduats fa tot just un any, estàvem escollits a consciència i seguint la línia d’apostar per un Col·legi rejovenit com a projecte de futur. Per part nostra, és un goig reconèixer l’heterogeneïtat que omple les aules de la Universitat de joves amb interès i curiositat per conèixer la professió, de perfils diversos i sovint contraposats. El que malauradament veiem és que aquesta empenta no va acompanyada d’unes condicions dignes. No parlem de regals ni de mèrits si la feina feta no ho requereix, però sí que creiem que cal tindre en compte quina mena d’actes es cobreixen i quin esforç comporta cada tipus d’informació.

De la màxima que “el periodisme és vocacional” a la precarització hi ha només un pas. Si res no trontollés, els joves també ho reconeixeríem i aplaudiríem el bon estat de salut de la nostra professió; però malauradament, avui en dia, encara podem seguir dient que el periodisme és un ofici precari pels joves. Poc després d’obtenir la carrera, és complicat prendre consciència que no hi ha espai per a tu, que les úniques alternatives que tens són les d’acceptar un sou irrisori per passar-te tot el dia treballant o deixar la professió.

“L’ofici necessita abandonar els complexes i carregar-se de valentia”

Per això són tan importants actes com el de les Petxines, que reconeixen el valor de la informació, de la nostra professió i que aposten pel periodisme local. El periodisme no té sentit si no és proper, si no és ciutadà: uns mitjans de comunicació i uns professionals que coneguin el territori i que se’l creguin, que sigui seu. És l’única manera d’explicar cada informació amb el rigor que es mereix.

Periodisme jove, periodisme de proximitat i periodisme de qualitat, per sobre de tot. I aquesta és la profunda i urgent reflexió que reclamem: la nostra obligació no passa -només- per verificar una informació abans de publicar-la i de donar veu a tothom, que també. Revisem-nos. No ho hem de compartir tot només “perquè passa”. Sovint el periodisme és una arma de doble fil, perquè la podem utilitzar com una eina per denunciar situacions d’injustícia però també com un amplificador d’aquells discursos d’odi tan perillosos. Compte amb això.

Els premiats de 2020 i 2021. D’esquerra a dreta: Roser Marquès (TAC 12), David Ortega (departament de Salut); la presidenta del col·legi, Coia Ballesté; la Petxina Daurada, Danaa Boronat; Oriol Grau (Sala Trono) i Eduard Virgili (Carrer Major). Foto: David Oliete.

Els premiats d’aquella nit (i els finalistes també) donen una pista sobre la direcció que hauria de prendre el periodisme. La periodista Danae Boronat, flamant Petxina Daurada, se’ns apareix a molts com un model que ha trencat motlles i que segueix fent-ho, tot reclamant un periodisme esportiu que també s’escrigui en femení i un “periodisme valent”.

La Petxina Oberta va recaure en la Sala Trono, però hauria pogut ser perfectament per la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme o per la Creu Roja Tarragona, com un reconeixement a les dificultats que han viscut els sectors de la cultura, el turisme i l’atenció a les persones.

“Revisem-nos: el periodisme se’ns pot tornar un amplificador d’aquells discursos d’odi tan perillosos”

La Petxina Km 0 va ser pel programa ‘Carrer Major’, que inclou vuit emissores de proximitat, però els 10 anys de NW La revista de Reus i els 35 anys de Tarragona Ràdio van quedar prop d’aconseguir-ho.

I la Confraria de Pescadors va guanyar la Petxina Tancada que es disputava amb el Ministeri de Transports i l’empresa ferroviària OUIGO. Una empresa, aquesta darrera, que mereix el reconeixement d’haver vingut a Tarragona des de Madrid a donar la cara per un premi que, en realitat, era una estirada d’orelles. Potser sí que, com diu la presidenta de la Demarcació de Tarragona, Coia Ballesté, les Petxines sempre aconsegueixen canviar les coses.

JAN MAGAROLAS I RUT QUERALT 

Rut Queralt
Rut Queralt
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. Les petxines serveixen per donar una mica d’autobombo, una mica d’autofelacions i que el Colegi de Periodistes tingui el seu ratet de glòria. Per res més.

    Els 364 dies restants de l’any des del Colegi no fan gairebé res per la professió. Enviar notes de premsa lamentant acomiadaments no sembla ser gaire efectiu.

    I que els dos joves periodistes q signen larticle reconeguin que van presentar lacte pq els van escollir per donat imatge de periodisme jove es, com a minim, lamentable.

    Els culpables de la situació del periodisme en aquesta ciitat som els periodistes i els propietaris dels mitjans. Uns per explotar i altres per deixar-se explotar.

    La professió es bonica fins que no pots pagar les factures ni tenir futur en ella.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here