Advertisement Advertisement
Carregant ...

Una finestra inèdita a l’Àfrica que vindrà

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Xavier Aldekoa, a la presentació de l’exposició a Tarragona. Foto: Toni Cabanillas.

El Xavi no dubta i ajuda a penjar una de les darreres imatges de l’exposició. Li queda torta, però se n’adonarà ràpid. Sembla perfeccionista. Al seu costat, l’Alfons fa una ullada general i no dissimula la satisfacció: el Tinglado 1 del Moll de Costa és, ja, l’oasi que volien crear. Un oasi de reflexió, d’humanitat, d’empatia. I ho serà fins al pròxim 29 d’agost. No som aquí per alliçonar ningú, només faltaria, però el lector em permetrà avisar que perdre-s’ho seria un error.

EL TINGLADO 1 ACULL L’EXPOSICIÓ ‘INDESTRUCTIBLES’, DE XAVI ALDEKOA I ALFONS RODRÍGUEZ

Potser amb el nom de pila passa tot plegat una mica desapercebut, però si matisem que estem parlant del Xavi Aldekoa i de l’Alfons Rodríguez, dos dels grans reporters catalans dels nostres dies, és probable que la cosa canviï. L’exposició ‘Indestructibles’ és la suma de prop d’una cinquantena d’imatges colpidores, una desena d’històries úniques i un bocí de l’ànima de l’Àfrica més intensa i complexa. Fa parada per primera vegada a Tarragona i es pot visitar de forma gratuïta a tocar de la mar del Serrallo.

L’exposició es pot veure al Tinglado 1 fins al 29 d’agost. Foto: Toni Cabanillas.

“L’exposició que volem oferir és una mirada, tan honesta com hem sabut, a la infantesa i a la generació del futur de l’Àfrica”, explica l’Alfons al FET. Més de dues dècades d’experiència sobre el terreny l’avalen com un dels fotògrafs de referència al continent. “Tenim la sensació i el convenciment que aquesta infància africana és i serà una força imparable“, hi afegeix Aldekoa, “cridada a canviar les coses i a reivindicar un nou futur d’oportunitats“. Ell tampoc necessita massa presentacions.

Encara no hi ha gaire moviment perquè ens hem avançat a l’hora de la presentació de la mostra. No trigaran a anar arribant els curiosos fins exhaurir l’aforament limitat i algun tarragoní (malauradament) queda fora del primer tastet. “Que ningú esperi una exposició ni victimista ni edulcorant”, avisa el Xavi, “perquè les guerres i les desgràcies s’han d’explicar i s’han de denunciar de cara”. Certament, la selecció final és una mirada deliberadament adulta. Descaradament madura.

LA MOSTRA COMBINA PROP DE 50 FOTOGRAFIES BRILLANTS I S’ADREÇA A TOTS ELS PÚBLICS

Els autors presenten la seva exposició, fruit de quatre anys de feina i cuinada abans de la pandèmia, com “una finestra oberta a la realitat d’una generació que, al cap i a la fi, també aspira a complir els seus somnis“, detalla l’Alfons. “No aspirem a l’impossible d’explicar l’Àfrica en quaranta fotos, sinó a reivindicar la història de petits herois anònims, tots ells indestructibles per diferents motius, on les dificultats formen part de la seva vida quotidiana”, s’hi suma el Xavi. Sobta el contrast d’una veu tan dolça amb un missatge tan cru i profund.

Margaret Ayo i Joseph Okot, Uganda.

Fam, pobresa, canvi climàtic, matrimonis a la força, nens soldat, escoles amb peus de fang o un feminisme emergent que es va obrint pas a poc a poc, però decidit. Les onze històries que es presenten a l’exposició tenen nom, cognom i uns ulls que parlen com un llibre obert. “Hem escollit unes petites històries capaces d’explicar grans realitats”, comenta el Xavi, “que argumenten molt bé que tothom és molt més que la seva etiqueta o que la ferida que arrossega”. Una sacsejada imprescindible.

ALDEKOA: “TOTHOM ÉS MOLT MÉS QUE LA FERIDA QUE ARROSSEGA”

La mostra és itinerant i també contempla altres complements com una bateria de material adaptat per a les escoles, el fotollibre del projecte o una obra de teatre que aspira a veure la llum a mitjà termini. “No renunciem a fer pedagogia“, insisteix Aldekoa, “ni a l’oportunitat d’explicar als nostres joves que hi ha una generació com ells que també intenta canviar el seu món”. Recomana endinsar-se al Tinglado 1 en família, si és possible. “Tothom és benvingut a creuar el pont que estem proposant durant tot l’agost”, conviden els autors.

Quan els primers visitants comencen a descobrir la mostra, regna el silenci. No sempre és fàcil trobar paraules per a tot. “Què pretenem?”, repeteix la pregunta l’Alfons. “Pretenem fer un esforç col·lectiu per recuperar l’empatia en un moment on els discursos d’odi cap al diferent s’estan disparant”, argumenta, visiblement alarmat. “Exposem històries d’una generació de persones que son com nosaltres: amb la seva dignitat, amb els seus somnis i amb els seus problemes”, hi afegeix. Persones que son, per anar resumint, persones. Com tu, com jo. Un dels millors fotògrafs i un dels millors reporters del país són els pares d’una criatura potentíssima que no decep. L’oasi durarà tanta estona com necessitis per pair-lo: una delícia per a la vista i una bufetada per a l’ànima.

LA PROPOSTA ÉS UN CANT A L’EMPATIA I ES PODRÀ VISITAR GRATIS FINS AL 29 D’AGOST

Segurament, ningú de nosaltres sigui indestructible. Ells, tampoc. Però els que en saben de periodisme acostumen a definir l’ofici com una artesania que fa obrir els ulls, que fa bullir la sang, que ens fa més conscients del món on vivim i que, malgrat tot, pot ser capaç de fer-nos uns ciutadans qui sap si una mica millors. Si us encaixa a l’agenda, marqueu-vos com a imprescindible deixar-vos caure pel Moll de Costa aquest agost. No per l’Àfrica, sinó per vosaltres mateixos. Havíeu pensat mai que el més valuós de les finestres no és cap a on miren, sinó quanta llum deixen passar a l’interior?

Aquí teniu més imatges de les obres de l’exposició captades per Ricard Lahoz:


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *