Parem un moment a reflexionar què vol dir que en aquesta ciutat nostra hi hagi una revista de l’estil del ‘FET a Tarragona’. Siguem sincers: publicar el cinquantè número és una fita que semblava inassolible per un projecte jove nascut fa més de vuit anys, i per això hem de treure l’orgull i fer gala del nostre perfil propi.
Aquest és el missatge després de veure i escoltar la colla d’amics i amigues -ben bé un centenar– que ens hem trobat aquest dissabte per estrenar la cinquantena portada. Serveixi aquesta crònica d’agraïment i d’homenatge als subscriptors més resistents que ens segueixen des del principi i als valents que s’han sumat al projecte al llarg d’aquests vuit anys i a tots aquells que han col·laborat amb la revista.
L’acte s’ha celebrat aquest dissabte al jardí del Metropol, allà on va començar tot
Amb la il·lusió d’una antiga normalitat i les mateixes ganes de sempre, el jardí del Teatre Metropol ha estat l’escenari de la presentació de la revista número 50 del ‘Fet a Tarragona’, una manera de tancar el cercle allà on el vam iniciar, ja fa més de vuit anys, aquell llunyà 9 de setembre del 2013. Un acte emotiu i il·lusionant, amb la nostra gent i, sobretot, que llença un missatge clar: aquestes cinquanta revistes només són les primeres; seguim i seguirem!
Com no podia ser d’una altra manera, pel micròfon han passat els testimonis d’aquest número. L’Esbart Santa Tecla i els seus cinquanta anys reivindicant la dansa popular i tradicional s’han convertit en protagonistes d’un dels reportatges: Pilar Rius i Lluís Gómez n’han destacat “el recorregut, la petjada i el camí que queda per recórrer” de l’Esbart acompanyats d’altres dansaires. També es compleixen cinc dècades de l’Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària més important de l’antifranquisme, que cinc anys després del seu naixement va organitzar a Tarragona el primer míting multitudinari.
A la festa també hi ha estat present la tradició del Mercat de Torreforta, l’empenta dels equips infantils del Nàstic i la importància de la ciència i la recerca per la nostra societat. Apostant per un periodisme de confiança, Marta Montagut, doctora en Comunicació per la URV, ha explicat que “ja no funcionen les fórmules senzilles del clickbait: ara si volem futur hem de tenir continguts de qualitat”.
UN CENTENAR DE PERSONES COMMEMOREN LA FITA AMB PROTAGONISTES DE L’ÚLTIM NÚMERO
Al llarg de l’acte han anat passant tot de personatges que han agraït i felicitat la revista pel número rodó: des de col·laboradors permanents com Jordi Piqué, director de l’Arxiu de la Ciutat de Tarragona, i Montse Cartañà i Cristina Mallo, de la Unitat de Comunicació de la Ciència de la URV, fins a més recents, com M. Elena Virgili, directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal. “Des del principi vaig pensar que si la revista arribava al desè número ja seria un èxit, estic content d’equivocar-me”, ha dit l’arxiver en cap.
A ningú se li escapava l’excepcionalitat del moment: precisament la portada havia estat encarregada a un il·lustrador jove i de proximitat, Pepe Serra. Ell ha publicat en mitjans internacionals, havia estat l’autor del primer logotip del ‘FET’ i ara signa aquesta cinquantena portada amb el seu estil personal: “És una gran sort poder publicar arreu del món des de Tarragona, això demostra que tenim molt de contingut i no ho semblava pas”, ha dit l’il·lustrador.
Traslladant tot el protagonisme als subscriptors, també n’han pres part cinc dels més fidels: Núria Loras i Àlex Alonso, subscrits des del primer dia, creuen que el ‘FET’ és “un producte cada cop més estimat i de militància tarragonina”.
La subscripció al ‘FET’ és “un acte de militància tarragonina”, segons el periodista Àlex Alonso
L’entrevista, aquest cop, no podia ser a un altre que al nostre fotògraf de confiança, David Oliete, que avui ha pogut aparcar la càmera i gaudir de l’acte com un protagonista més. Autor de 48 de les 50 portades, reconeix que es quedaria amb la primera de totes “pel què significa” i que agraeix haver pogut tractar amb gent i llocs que no hauria conegut mai.
També des de la fundació del ‘FET’, Pep Ardila ha volgut ser optimista reivindicant “un actiu cultural i únic de la ciutat” al costat d’altres professionals amants de les utopies com Quim Pons i Anna Plaza. Albert Ollés (des de les bambolines), Laia Poblado, Jesús Jordi Pinatella i un servidor, aquestes tres inclusions més recents, al costat de tants professionals del periodisme i la fotografia, i capitanejats per Ricard Lahoz ens sentim enormement orgullosos d’aquest èxit col·lectiu que marca un punt i seguit.
I només això, com si fos poc, és el que ens porta a seguir aquest camí i fer-ho, si us ve de gust, amb l’ajuda de gent com vosaltres: lectors, subscriptors i curiosos en general. Tenim idees, tenim ganes, tenim l’empenta necessària i ja ens hem posat en marxa per seguir sumant portades. Aquí no s’atura ningú. Ens hi acompanyes?
Com a complement a aquesta crònica, mireu aquí el reportatge fotogràfic de l’acte, obra de Marc Colilla.
