“Tots necessitem que ens escoltin perquè tenim coses a dir”. Amb aquesta sentència el periodista Carles Porta comença la seva exposició al cinquè pis de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Tot just havent rebut el premi Ondas i a punt de recollir el Premi Nacional de Comunicació, el periodista lleidatà ha trobat un moment per visitar Tarragona i parlar amb una trentena d’estudiants de 3r de Periodisme. La xerrada havia d’anar sobre el seu llibre ‘Li deien pare‘ (Ed. Grup62) però ha acabat tractant, com no podia ser d’una altra manera, de rigor, respecte i honestedat en la professió del comunicador.
el director de ‘Crims’ visita les aules de periodisme de la urv
Davant d’un auditori interessat i expectant, Porta ha anat desgranant alguns dels secrets de la professió als aprenents. “Els acusats amb qui parlem han patit molt, nosaltres els hem d’escoltar sense jutjar-los“, explica el periodista sobre els testimonis i implicats dels seus reportatges. I per fer-los parlar, per teixir confiança i aconseguir la informació cal prestar-los atenció: “Sovint, la millor pregunta és un silenci; callar i escoltar.”
L’exitós programa ‘Crims‘, tant la versió radiofònica com televisiva, n’és un bon exemple. Porta explica sense embuts alguns secrets de casos tan interessants com el de la Guàrdia Urbana de Barcelona o el pederasta David Donet, amb qui Carles Porta ha parlat per escriure’n el llibre. “Toca mantenir el nivell d’empatia amb el testimoni per entendre com algú pot abusar de menors sense que se’n sàpiga res”, afirma el periodista, sense fulls amb anotacions ni cap suport informàtic. Carles Porta parla amb la credibilitat que el precedeix i es fa escoltar per alumnes i professors.
Assegura que, a vegades, desenvolupa una relació de proximitat tan important amb els protagonistes d’un cas que fins i tot hi manté la relació temps després. I és que el procés d’aconseguir les fonts és el que té més intrigats als estudiants de Periodisme, que pregunten i repregunten per aquest tema. La clau està en la confiança de l’investigador, en aquest cas, el periodista: “Aconseguir que algú confiï en tu té una part de sort i d’habilitat, és seducció, empatia i honestedat.” Potser per això, i per la fama que li ha donat ‘Crims’, Porta rep trucades de desconeguts que li confessen casos d’allò més interessants.
“La millor pregunta és el silenci: callar i escoltar” afirma el periodista
A Carles Porta li agrada “ser útil” amb els seus reportatges criminalístics encara que aquesta no sigui la principal inspiració, com va passar amb el cas inconclús d’Helena Jubany, reobert fa uns mesos gràcies a l’emissió del programa a TV3. El cas prescriurà el proper 1 de desembre sense cap resposta clara. Però trobar testimonis que s’atreveixin a sortir amb cara, veu i nom no és gens fàcil, perquè el reportatge no ha de servir per excusar els presumptes assassins: “No ens interessa la justificació de l’acusat, sinó el seu relat; cal que hagi confessat perquè a nosaltres no ens toca jutjar res”, sentencia ell.
Tot això, amanit amb uns formats innovadors tant a la ràdio i la televisió com als mateixos llibres. Part de l’èxit de tot plegat es troba en saber conservar l’interès al llarg de la narració: “Si parlem d’un llibre, la història ha de transmetre ànima, mentre que a la televisió calen girs de guió per mantenir l’atenció de l’espectador”. I és igualment important que els testimonis siguin els mateixos protagonistes, i no pas actors secundaris que seguissin més o menys el cas. “Amb experts en la matèria fas reportatges, però amb els implicats aconsegueixes històries“, rebla Porta.
Porta ha guanyat recentment el premi ondas i el nacional de comunicació
Amb tot, una xerrada d’allò més interessant i fructífera pels aprenents de periodisme, que s’hauran de gravar a foc els consells de Carles Porta si volen dedicar-s’hi algun dia. Ell, veient-los venir, els ha augurat que agafaven gent “per l’actitud, i no per la nota”. Una xerrada acadèmica que un gaudeix com si encara estigués aprenent -i de fet, és així- i que demostra, de retruc, el poder de la Universitat a l’hora d’atraure professionals de la comunicació d’abast català per orientar els futurs professionals.
