“Els periodistes no volem molestar ni tenir problemes amb ningú. Se’n diu autocensura.” Amb aquesta sentència i amb l’afany de contrariar-la, ara fa cinc anys el periodista Rafa Marrasé va posar en marxa Porta Enrere, un mitjà digital que publica periòdicament casos de corrupció, males praxis i, en definitiva, conductes immorals de la classe política tarragonina. Tot i la seva joventut, segur que tothom ha sentit a parlar més d’un cop d’algun dels seus extensos reportatges; especialment llegits van ser el de les entrades de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis o, més recentment, el de l’atemptat al relleu mil·lenari de la torre de Minerva.
Rafa Marrasé va crear ‘porta enrere’ per seguir publicant investigacions dels Jocs Mediterranis
“Els periodistes tenim una responsabilitat, no només es tracta de reproduir declaracions sinó també de contrastar-les“, fa Marrasé, convençut. Llicenciat en Història i havent passat per El Punt, el Diari Més, el Diari de Tarragona i l’Agència EFE, entre d’altres mitjans, el 2016 es va veure obligat a crear Porta Enrere per donar sortida als reportatges d’investigació que, al seu entendre, s’havien de seguir publicant. Des de llavors, el mitjà s’ha convertit en un punt de peregrinació per aquells que volem saber què passa a la ciutat més enllà del dia a dia i que busquem continguts elaborats i valents per tenir una radiografia completa del què s’hi cou.
No hi ha cap altre mitjà a Tarragona com Porta Enrere. I probablement aquest és el problema: “Si tothom fes la feina que ha de fer, nosaltres no seríem necessaris; l’existència de Porta Enrere demostra el fracàs del periodisme”, fa ell, sense pèls a la llengua. I, abandonant una posició corporativista que manca de sentit, Marrasé denuncia certa “soledat” tant des de la professió com des de les institucions: “T’ignoren i t’aïllen, fer aquest periodisme és molt difícil”.
El contrapunt és la satisfacció de rebre dos premis Ramon Barnils de periodisme d’investigació: un de l’any 2017 per denunciar l’opacitat a l’empresa Aparcaments Municipals de Tarragona, i l’altre del 2020 per un article que analitza l’accident de la química Iqoxe, ara fa dos anys.
El mitjà depèn només de les aportacions voluntàries per mantenir la seva independència
El gran valor de Porta Enrere és la seva independència: no rep diners públics ni privats (com podrien ser les subvencions o la publicitat) i la seva font d’ingressos han estat, fins fa poc, les subscripcions dels usuaris. Des de passat mes de maig depèn només de les aportacions voluntàries dels lectors. Això, traduït, vol dir que el mitjà només es deu als seus usuaris i té llibertat total per parlar de qualsevol tema sense por de rebre una trucada amenaçadora, ras i curt. I deure’s als usuaris vol dir deure’ls la veritat: “No ens podem omplir la boca de llibertat de premsa si no comencem per aquí”, sentencia Marrasé.
El periodista diu que no té por, que si en tingués, no faria el que fa. Se sent segur perquè no el poden acusar de mentides, calúmnies, injúries ni plagi perquè part de la seva tasca passa per assegurar-se que allò que publica és cert. Però si algun procediment judicial han iniciat els seus articles, aquests són els que han arribat a mans de la Fiscalia per estudiar els casos que denuncia Porta Enrere, com les irregularitats detectades a Tarragona Ràdio. “Jo no vull que ningú vagi a la presó, només espero que els polítics s’ho pensin dos cops abans de seguir amb la corrupció; la impunitat és això“, fa Rafa Marrasé.
Marrasé ha publicat un recull dels articles més importants d’aquests cinc anys
Casos més o menys sonats que tenen un denominador comú: estan perpetrats des de Tarragona i tenen com a protagonistes les administracions d’aquí. Per celebrar el cinquè aniversari, Porta Enrere ha publicat fa poc el seu primer llibre, ‘Tarragona, el rastre del sutge’ (Lo Diable Gros, 2021), un conjunt dels reportatges més importants, un reflex retrospectiu del mitjà. Dividit en cinc grans blocs (corrupció econòmica i política, medi ambient, patrimoni, procés d’independència i Jocs Mediterranis), el llibre vol ser una eina essencial “per si mai algú vol parlar de la història de la ciutat i per tenir temes en profunditat“.
Marrasé s’ha convertit, en realitat, en el periodista de referència si es vol tractar la vessant amagada –la cara B– dels Jocs Mediterranis, i n’ha publicat tants reportatges i tan elaborats que no descarta treure’n un llibre algun dia. El seu tractament de l’esdeveniment resulta digne d’estudi i d’atenció per a qualsevol professional que en vulgui parlar i, malauradament, són temes que no han tingut mai el ressò que mereixien. “Estem documentant la història de la ciutat”, afegeix Marrasé.
reivindica un periodisme independent com la clau d’una societat informada i democràtica
Amb tot, el fundador i responsable de Porta Enrere reconeix que sovint se sent frustrat per la manca d’una reacció ciutadana que qualifica d'”indignació de sofà”. Si bé creu que la sola presència de les investigacions ja han provocat alguns canvis dins l’Ajuntament perquè “s’ha posat en alerta molta gent i la corrupció disminueix“, Marrasé interpel·la directament la ciutadania perquè reaccioni amb contundència davant d’actituds tan poc ètiques. I, evidentment, perquè segueixi donant suport al periodisme d’investigació i independent com la clau de volta d’una societat informada i democràtica: “S’ha d’entendre que la veritat és un bé essencial que cal mantenir; el periodisme serà independent o no serà”, conclou.
