12 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 26, 2024

Toni Orensanz: “Hem de defugir del periodisme simplificador”

Toni Orensanz és periodista i escriptor, però rebutja el qualificatiu d’historiador. Foto: Jan Magarolas.

El presenten com a periodista, guionista i escriptor, però jo hi afegiria investigador i aventurer. Historiador, en canvi, no s’ho considera, encara que tots els seus llibres transcendeixen la pàtina del present i se situen en una realitat passada però no tan llunyana. Toni Orensanz (Falset, 1970) acaba de treure el seu quart llibre, ‘Com vas perdre el braç, Balchowsky?’ (Grup62, 2022), la història d’un pianista nord-americà que va ser brigadista durant la Guerra Civil. 

Orensanz obre la 13ª edició de l’experiència de periodista a l’antiga audiència

Aquest dilluns ha inaugurat la tretzena edició del cicle de xerrades Experiència de Periodista a l’Antiga Audiència, davant d’un auditori amb professionals locals i aprenents de l’ofici. Amb aquesta excusa l’hem anat a trobar per una conversa ràpida sobre la nostra professió, plagada de consells i idees per aprendre. Pocs companys podran guiar-nos més que ell en el nostre ofici. 

Toni, tu ets periodista o escriptor?  

A mi m’agrada explorar la relació entre el periodisme i la literatura, és una línia molt fina i en el fons jo sempre dic que faig periodisme narratiu. Els meus llibres han acabat sent el refugi del periodista frustrat, perquè fa divuit anys que sóc autònom i sempre acabo fent malabars. El periodisme que m’agrada és un periodisme que no havia pogut practicar de més jove, perquè quan feia actualitat era un insatisfet permanent. Aquella sensació que no acabar de fer bé la feina no me la treia de sobre, que sempre em quedava alguna cosa pendent, que en podia saber més… M’hauria agradat guanyar-me la vida escrivint els llibres que publico ara.

“per parlar del passat és important el context per entendre les decisions i els moments històrics”

Acabes de publicar ‘Com vas perdre el braç, Balchowsky?’. M’interessa especialment la part d’investigació, que és on deus aplicar els teus coneixements de periodista… 

Fer de periodista no és difícil si compleixes unes normes bàsiques i mínimes: si pots parlar amb tres persones millor que no siguin dues; si hi ha un document, busca’l abans de parlar amb molta gent; agafa distància amb les coses. En els mitjans d’actualitat, si no pots cobrir informativament una reunió, la teva responsabilitat com a periodista és contactar amb algú que hi hagi estat, i com més gent millor. En el fons, el que faig jo és això. Parlar de coses que tenen un peu al passat requereixen un context important per entendre el per què d’una decisió o d’un moment històric. El periodisme excessivament simplificador és un dels mals del nostre ofici i l’hem de defugir, hem de prestar atenció als contextos de cada moment per saber explicar cada cosa. És el que intento transmetre als meus llibres.

Orensanz durant la seva xerrada a l’Experiència de Periodista, presentat per Esteve Giralt. Foto: Jan Magarolas.

I oferir context és més complicat en l’època de la Guerra Civil, la que tractes als teus llibres d’investigació? 

Sí, cada llibre és un màster. Perquè les històries, sense el seu context, no s’entenen. Tot el que passa és fruit d’un context, d’un moment i d’una manera d’entendre la vida que no té per què ser com l’entenem ara. Hi ha canvis culturals i socials que condicionen la manera com funcionava la societat i a vegades no en som prou conscients. Tampoc pretenc fer d’historiador, he arribat a la conclusió que la visió d’un periodista posant-se en terrenys que no són estrictament els seus també són enriquidors de la mirada. Cada gremi acaba sent captiu d’una manera d’enfocar la realitat, i un periodista pot aportar una mirada externa diferent amb un altre punt de vista (com els no periodistes ho fan en el nostre ofici).

“Fotut és explicar una cosa que ningú vol que expliquis; el passat és delicat”

Amb Eddie Balchowsky te n’has anat a investigar a Chicago i Nova York, molt més lluny que amb les altres dues investigacions. Aquesta ha estat una recerca diferent? 

Sí i no. Molts cops no ens imaginem la quantitat de gent d’altres països que han passat per un lloc, encara que sigui un poble petit. Fent periodisme local a Tarragona, per exemple, pots acabar explicant la història de Roma, perquè trobaries un personatge o un detall en una cantonada que explicaria millor l’Imperi Romà que una cosa que trobaries a Roma. Sempre començo d’un fet puntual de la meva comarça i acabo anant lluny: Madrid, Salamanca, Bèlgica… i ara els Estats Units. En aquest sentit no ha estat una sorpresa. Però la diferència entre aquesta recerca i les altres és que la vida de Balchowsky ha estat la història més fàcil d’explorar. 

Això sobta. La història més fàcil?  

I tant, lo fotut en periodisme és quan vols explicar una cosa que ningú no vol que expliquis. Amb ‘L’òmnibus de la mort’ i ‘El nazi de Siurana’ no va agradar que posés el nas en problemes del passat, això és delicat i aixeca suspicàcies. Amb Balchowsky, el personatge és tan entranyable que tothom se l’estimava molt. És la recerca més agradable que he fet, en aquest home li he agafat carinyo, me l’estimo. I un altre factor: el sistema d’arxius i biblioteques dels Estats Units és una meravella, res a veure amb els europeus. Si l’hagués fet des d’aquí la recerca se m’hauria allargat moltíssim. 

“Si els periodistes no ens creiem que la veritat importa i que val temps i mitjans, no hem entès res”

Al principi has mencionat la “fina línia” entre el periodisme i la narració. Tu vius a sobre d’aquesta línia..

La història de Balchowski és molt cinematogràfica i m’interessava forçar el ritme narratiu, volia que la gent s’ho llegís com una novel·la. Però gràcies als documents i les entrevistes, el nivell de detall que he trobat és molt alt. He buscat l’equilibri entre una narració atractiva i l’origen dels detalls, per això he posat tantes notes al final del llibre. Sempre defenso que és possible apropar-se a la realitat rigorosa a partir de les ciències socials. En un moment en què tot són sobredosis de ficcions i relats que es construeixen en gabinets de comunicació, sembla que no sigui possible arribar a la realitat, que la veritat és inassolible. La veritat perfecta potser ho és, però des de les ciències socials podem fer aproximacions gairebé perfectes. Si no podem fer-ho, tanquem el periodisme. 

El periodisme que fas tu és important per enriquir el coneixement sobre el nostre passat. Oi?  

El periodimse s’agraeix quan t’ajuda a entendre la realitat, i sovint això ho perdem de vista perquè no tenim temps de fer bé les coses o per la precarització de la professió. Però si els periodistes no ens creiem que la veritat importa, que la realitat és complexa i que això requereix temps, mitjans i esforç, en el fons, no hem entès res. Posats a ser corporativistes, fer tuits dient què diuen en una roda de premsa ho pot fer tothom, no? Doncs els periodistes hem de ser capaços d’oferir una aproximació pausada i honesta dels fets. Temps, dedicació i entendre’ls. Però en aquest món on tot va tan ràpid sembla que això perd importància. 

Més experiències de periodistes

Les xerrades que organitza la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya continuaran dilluns vinent, 28 de febrer, amb Anna Punsí, periodista de successos i tribunals, que ara és la directora de continguts de la productora que realitza el programa ‘Crims’.

Dilluns 7 de març a les 19h. estarà a Tarragona, si l’actualitat ho permet, Manel Alías, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia. I dilluns 14 tancarà el cicle de xerrades la fotoperiodista Sandra Balcells.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here