Primer dels debats organitzats pel FET dins del cicle ‘Fet de converses’, amb la filòloga i sociolingüista tarragonina Marina Massaguer. Una quasi plena Sala d’actes del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona, al carrer Major, va ser l’escenari d’un col·loqui de l’experta en polítiques lingüístiques al voltant d’una pregunta bàsica i categòrica: El català es troba en un estat d’emergència? Al llarg d’una hora i escaig de debat, la conversa es va desenvolupar amb l’atenció i la participació activa dels assistents a l’acte, entre els quals, molts subscriptors de la revista.
La filòloga Marina Massaguer protagonitza la primera conversa d’actualitat del ‘fet’
En primer lloc, i marcats per l’actutalitat, calia parlar de la importància de la immersió lingüística a les escoles i els recents atacs que ha rebut l’escola catalana per part de la justícia espanyola, un fet que, per a Massaguer, ve donat per la falta de defensa del català que hi ha a la Generalitat: “Hem de garantir que els infants surten de l’escola sabent català i castellà, però Catalunya no té la capacitat legal, política ni jurídica per decidir la nostra pròpia política lingüística”. Segons la filòloga, caldria actuar a diversos nivells: evitar la segregació, avaluar l’adequació de les polítiques als centres educatius i potenciar el pensament crític, entre d’altres mesures.
En aquest sentit, però també abandonant l’escola i centrant-se en el dia a dia i la vida quotidiana, hi ha casos en què l’ús del català no està garantit: Massaguer reivindica el terme “desigualtat lingüística” en aquests casos: “El català ha perdut valor i prestigi entre els joves, i per revertir-ho cal que hi hagi coses que només es puguin fer en català”, com per exemple col·laborar a la televisió pública, donar i rebre classes a la universitat i exercir de metge. “Les coses no s’han fet bé, i sovint hi ha ha una falta d’idees i certa desídia per part de l’administració a l’hora de renovar les polítiques lingüítistiques” que, segons l’experta, han quedat obsoletes amb la globalització.
“Cal que hi hagi coses que només es puguin fer en català”, reclama la sociolingüista
Els joves, les xarxes i la televisió també van ser una part important de la conversa amb la sociolingüista, que lamentava la pèrdua -per raons econòmiques- del mític ‘Canal 3xl’ ara fa deu anys, tot i la renovació que havia marcat. “Es va perdre una bona oportunitat per crear referents catalanoparlants i enfocar-los a les xarxes socials”, fa Massaguer, que reivindica el retorn d’un canal en català però que, a més, tingui en compte les noves maneres de comunicar-se.
En aquest sentit, la filòloga aplaudeix l’aparició d’un mercat musical en català que pren força i remarca que el repte del català a les xarxes “és crear un nínxol de mercat i fer-lo rendible“. Aquesta és una qüestió de l’administració i dels poders fàctics, que haurien de saber aprofitar “la saturació del mercat del contingut en castellà per destacar amb el contingut en català”, rebla Massaguer.
Després d’una interessant conversa es va obrir un torn d’intervencions dels assistents que va ser especialment fruït i en què el públic va fer arribar les seves reflexions i preguntes a la sociolingüista. Intervencions creuades i a vegades contràries que van donar pas al debat que buscàvem des del FET i que, en aquest sentit, demostra la conveniència de la proposta.
Queda així encetat aquest cicle de xerrades que organitzem des de la revista amb la intenció de promoure el debat al voltant de diverses qüestions d’actualitat. Al llarg dels propers mesos, així mateix, anirem anunciant els temes que tractarem en aquests col·loquis amb experts en la matèria i oberts a tothom que hi estigui interessat. Perquè el FET és molt més que una revista.
