Segona jornada del cicle de converses del FET, aquest cop amb el professor de la URV i Cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Jordi Jaria i Manzano. La sala d’actes del departament de Cultura a Tarragona es va omplir per atendre la xerrada sobre el present i el futur de la nostra ciutat, un acte amè i distès amb algunes intervencions al final per part del públic que van demostrar l’interès en les paraules de Jaria.
El professor de la urv és el convidat de la segona conversa del ‘FET’
Fent una diagnosi inicial de la situació actual, Jordi Jaria posa el focus en elements del nostre passat històric que ens han portat on som ara: “Tenim una mentalitat paracolonial i un sentiment d’inferioritat; l’autoestima de la ciutat i del territori és baixa“, admet el professor, apuntant una cultura “provinciana, poruga i poc ambiciosa” de la qual en som hereus i que ha posat en qüestió la capitalitat de Tarragona. És per això, segons Jaria, que ja no és moment d’emmirallar-nos amb el nord -Barcelona i Girona-, sinó que ha arribat l’hora d’establir els nostres propis objectius: “No és una qüestió de mala fe, però nosaltres no som a l’equació [catalana]; intentar reconduir aquest relat no porta cap a res”.
De la mateixa manera, paral·lelament a un procés d’industrialització tardà i d’una desestructuració social de les darreres dècades, s’ha experimentat la construcció d’una identitat territorial molt robusta basada en la cultura i el patrimoni que Jaria veu com un “èxit total”. “No hi ha la voluntat de comercialitzar aquest sentiment a les elits catalanes i això fa que sigui molt integrador“, afirma. En altres paraules, hem après a valdre’ns per nosaltres mateixos amb les coses que tenim i sense esperar l’aprovació externa.
Els reptes de la innovació i la cohesió centren el discurs
És en aquest moment que Jaria es planteja la sortida a l’atzucac, una proposta fonamentada i coherent al repte del futur del territori, i per això es fixa en el personal tècnic qualificat que sosté una indústria tan potent com la química. “Universitat, Port i indústria és una combinació que hem d’aprofitar i innovar; si no ho fem, tota l’estructura industrial quedarà obsoleta”, avisa el professor. Elements com la innovació energètica, el repte de l’obtenció d’aigua per una gran població i les actualitzacions tecnològiques posen el Port, la indústria i la Universitat “al punt de sortida” d’aquest repte.
“cal una estructura metropolitana per planejar el territori”
“Però cal que el coneixement que creem aquí s’hi quedi i reverteixi en el territori, i que es faci en condicions de justícia cap a la població i els municipis”, estableix. Tot plegat, amb una estructura metropolitana de planejament que vagin més enllà dels ajuntaments: la unió d’esforços per començar entre Tarragona i Reus seria una bona eina, així com l’impuls d’una opinió pública metropolitana. “Ara tenim una finestra d’oportunitat de 10-15 anys”, remarca en diferents moments de l’acte.
Jaria parla del turisme com l’assignatura pendent perquè ens fixem massa en l’exterior i massa poc en l’interior: “Falta un vincle real i emocional entre la gent i el territori” que faci que siguem conscients del que tenim, perquè “l’autoestima del territori comença pel propi autoconeixement”. La cultura ha de fer “un pas més enllà de la romanització” i crear, com deia a l’inici, una marca pròpia que ens diferenciï d’altres llocs. Per posar un exemple del mateix professor, si Girona s’ha fet amb la imatge de destinació gastronòmica de les elits i la sofisticació, aquí hem d’explotar la cultura dels àpats com un esdeveniment social en què ens trobem al voltant d’una taula i una conversa.
Universitat, Port i indústria, “una combinació que hem d’aprofitar”, segons Jaria
Un cop amb el torn obert de preguntes del públic, els assistents ofereixen intervencions a l’alçada de la conversa i Jaria aprofita per reclamar un acord polític entre les institucions del territori sense el qual no seria possible assolir aquests objectius, però adverteix que també és una cosa de la gent que hi vivim. Pensar que altres ho faran per nosaltres és un error: “Ningú no queda fora d’aquesta transformació“.
El ponent va dir que els parcs entre barris acabarien sent terrenys de cultiu, bé ja ho eren abans de posar-hi la indústria al damunt, inclosa la refineria. D’altra banda aquesta industria només va portar problemes a Tarragona, cap avantatge, fins i tot el personal va venir de fora, de fet ,aquí, amb uns pocs llocs de treball més dels que hi havien ja haguéssim fet. La institució que sí s’ha vist beneficiada per aquesta “colonització” ha estat el Port.
Pel que fa a la indústria turística val la pena llegir el magnífic llibre de l’economista Miquel Puig “La sortida del Laberint”, crec que hauria de ser de lectura obligatòria per a tots els polítics.