El Fet a Tarragona compleix deu anys. DEU ANYS! Sembla un miracle! Mai hauria dit fa deu anys que aquell projecte que va néixer com una eina per superar el sotrac d’un acomiadament que encara ara no entenem, s’acabés convertint en una eina indispensable de la vida cultural de la ciutat de Tarragona.
“és una eina indispensable de la vida cultural de tarragona”
Potser pensareu que dir això és molt agosarat o atrevit, o que ho dic perquè m’estimo el projecte i no en sóc objectiu. Però jo ho dic molt convençut, i les dades i els fets crec que em donen la raó. El FET s’ha convertit, més enllà de ser un mitjà de comunicació, en una comunitat. Ser del FET vol dir estimar la ciutat, ser-ne crític quan toca i reivindicar-la sempre.
Primer amb el digital, i després amb la revista, el FET s’ha convertit en un actiu cultural de Tarragona. Cada número que surt al carrer va acompanyat d’un acte públic que, a la vegada, es converteix en una reivindicació dels temes que tracta la revista. Han passat 10 anys i 55 números, i excepte els mesos de la pandèmia (perquè si, en aquests deu anys també hem viscut una pandèmia), cada nou número es presenta amb un acte on vosaltres, els amics i amigues del FET, mai falleu. Quantes revistes presenten cada número amb un acte públic? El FET ho ha fet sempre i ja forma part de la seva manera d’entendre la revista i el periodisme.
PESENTACIONS DE LES REVISTES, VISITES CULTURALS, DEBATS, PREMIS…
Tampoc falleu als actes que s’organitzen des del FET, com a les visites culturals i descobertes de llocs poc coneguts de la ciutat. El FET ha organitzat exposicions, cicles de debat i col·leccionables. I no oblidem els premis del FET, que reconeixen aquelles persones i entitats que treballen de manera incansable per la ciutat. Oi que no era exagerat quan afirmava que és més que un mitjà de comunicació?
Han passat deu anys i el FET, ja ho veieu, és un actiu cultural més de la ciutat. El articles del digital reflexionen, sovint de manera pausada, d’altres amb urgència, sobre tot allò que passa a la ciutat. I la revista posa sobre el paper, amb un disseny i una qualitat difícil de trobar, històries humanes de les persones que mouen la ciutat.
“VAIG COMENÇAR AL ‘FET’ COM A PERIODISTA I ARA ME’L MIRO COM A SUBSCRIPTOR”
Vaig començar escrivint al FET amb l’amic Ricard Lahoz. Junts, al menjador de casa seva, vam crear aquest projecte que ha anat sumant veus i mans, totes de grans professionals del territori. Gràcies a la feina incansable del Ricard i de l’Albert, sobretot d’ells dos, el projecte, deu anys després, està on està. La vida professional ens ha portat per altres camins, i ara em miro el FET com a subscriptor. Però me’n sento igual d’orgullós. Cada número que rebo a casa em connecta amb Tarragona, una ciutat que estimo i que sempre m’ha acollit amb els braços oberts. Quin orgull ser del FET! Quin orgull saber que vam crear una petita joia que hem de cuidar entre tots!
Gràcies per tots aquests anys. Gràcies per fer gran el FET i per formar-ne part. No deixeu d’apostar per aquest periodisme cuinat a foc lent, per aquest periodisme crític però compromès amb la seva ciutat.
