Els tinglados del Moll de Costa acullen aquest estiu dues exposicions molt vinculades a la ciutat de Tarragona i al conjunt de la demarcació. Una de fotografies d’actualitat i una altra de retrospectiva històrica, també amb imatges de gran interès.
fotoperiodisme i el rellotge de fa cent anys, als tinglados del port
Al Tinglado 1, fins al 3 de setembre, s’instal·la l’exposició de fotoperiodisme del Camp de Tarragona amb un recull de les imatges presentades als Premis Mañé i Flaquer. Hi podem veure 44 fotografies presentades per un total de 13 fotoperiodistes: Fabián Acidres, Jordi Borràs, Marc Colilla, Christian Creixell, Ariadna Escoda, Carles Esporrín, Xavi Jurio, Anna Lofi, Alba Mariné, Tjerk van der Meulen, David Oliete, Laia Solanellas i Josep Lluís Sellart.
Com és habitual, les temàtiques són molt variades: la devastació dels temporals, les seqüeles dels llargs episodis de sequera, el drama humà que hi ha darrere qualsevol desnonament, les tràgiques conseqüències del tiroteig perpetrat per un extreballador de Securitas, la bellesa acrobàtica de la Fira del Circ Trapezi o les llums multicolors de les Festes Decennals de Valls, entre d’altres.
al tinglado 1 s’exposen les fotos presentades al premi mañé i flaquer
Entre aquestes imatges hi ha la fotografia guanyadora de l’edició de 2022 del Premi Fotoperiodisme Camp de Tarragona: “Desnonament”, de Josep Lluís Sellart; i les finalistes: “Les filles del pastor”, de Jordi Borràs, i “Canvi climàtic”, de Carles Esporrín.
Després de fer estada a Tarragona, les fotografies s’exhibiran a les ciutats de Reus i Torredembarra.
Al Tinglado 2 podem veure ‘El rellotge del Port. 100 anys’, una mostra visual sobre l’evolució i història d’aquest emblemàtic rellotge. Un itinerari per aquest segle de vida d’un element fonamental en la ruta patrimonial del Port de Tarragona.
el tinglado 2 faun itinerari per la història del rellotge del dic de llevant
L’exposició està dividida en tres àmbits: ‘El temps i el treball’ on es descriu com cap a 1922 no tothom disposava de rellotge, i el control de la jornada laboral era força subjectiu. Per aquesta raó, la classe treballadora reivindicà disposar d’un instrument precís per regularitzar les llargues jornades de feina. I es va decidir construir una torre per al rellotge a l’andana superior del dic de Llevant, perquè pogués ser ben visible des de qualsevol indret de la zona portuària i, també, des del carrer d’Apodaca, eix d’unió entre el port i la ciutat.
El segon àmbit, ‘La torre del rellotge’, descriu el disseny, la construcció i els elements
decoratius com ara una petita estació meteorològica. I en el tercer àmbit titulat ‘La maquinària’ es pot seguir la nissaga de rellotges tarragonins encarregats del seu manteniment fins a la restauració dels darrers anys.
La mostra restarà oberta fins al 24 de setembre. Com a complement a l’exposició, s’han programat rutes guiades fins al rellotge, a càrrec de l’arquitecte Ramon Aloguín. Fins al moment se n’han fet dues, els mesos d’abril i juny i n’hi ha de dues més de previses per a l’octubre i novembre.
