11.8 C
Província de Tarragona
Dimarts, febrer 27, 2024

FET 10 ANYS: El reportatge més valorat per Jordi Suriñach

Mosaic de colors a la TAP. Fotografia: @dete_71

L’article seleccionat de tots els publicats al FET a TARRAGONA és titula ‘Encantats (si ens troben)’ i va sortir a la llum al número 12 (juliol 2015).

El reportatge analitzava les opinions a les xarxes dels professionals i turistes que visitaven la ciutat. Hi havia coincidència en el fet que Tarragona era agradable i interessant, tot i que en moltes ocasions s’hi acabava arribant per casualitat, fruit d’una gran desconeixença. Curiosament, la campanya ‘Tarragona, un secret al Mediterrani’ impulsada pel Patronat Municipal de Turisme l’any 2018 intentava revertir aquesta situació. Aquí teniu aquell reportatge:

‘encantats (si ens troben)’ és un article publicat l’estiu de 2015

Internet i les xarxes socials són eines cada cop més importants en la promoció turística i Tarragona hi ha apostat amb força en els darrers temps. Les opinions virtuals dels visitants són positives, però la ciutat encara té dificultats per fer-se conèixer amb força a l’exterior.

Els pilons del carrer del Comte són dels més fotografiats a la ciutat. Fotografia: @schutss

A hores d’ara deu ser impossible trobar algú que no sàpiga que l’emperador August va romandre una llarga temporada a Tarragona. La llarga celebració del bimil·lenari de la seva mort ha permès divulgar fins a l’extenuació la seva estada a la ciutat per guarir-se d’unes febres agafades al nord de la península Ibèrica. Tot i que no ens ha arribat la seva opinió sobre Tarragona, és de suposar que va quedar-ne satisfet. No en va, l’hereu de Juli Cèsar va acabar quedant-s’hi prop de dos anys i va promoure’n el creixement.

Si August va ser el primer turista de negocis famós que va visitar la ciutat, podem afirmar que l’emperador Adrià va ser-ne el primer influencer. Malgrat que la va visitar l’hivern del 123 dC, la seva descripció de Tarragona com “la ciutat de l’eterna primavera” va fer fortuna, fins al punt que s’ha utilitzat en diverses ocasions en vídeos i materials promocionals.

Hi ha una certa controvèrsia sobre l’autoria de la frase, ja que alguns autors l’atribueixen en veritat al poeta i historiador romà Luci Anneu Florus, coetani d’Adrià. Amb el permís dels experts, poca importància té qui va dir què. El que és realment rellevant és generar una opinió creïble, amb influència i capacitat de difusió. Els grafits, pergamins i poemes dels nostres avantpassats han estat substituïts per articles a blogs i fotos a Instagram. I en aquest nou camp de recomanacions turístiques, Tarragona cada cop hi té una presència més important.

tarragona CONVIDA BLOGUERS DE REFERÈNCIA PER TENIR RESSÒ A LA XARXA

Rafa Ruiz és una de les cares visibles d’El Asombrario, una revista cultural digital amb una significativa acceptació a les xarxes socials. Periodista amb una llarga trajectòria escrivint sobre viatges, entre altres mitjans, al diari El País, reconeix que no havia visitat mai Tarragona fins al 2014, quan va conèixer de prop Tarraco Viva gràcies a haver estat convidat a un dels viatges de premsa organitzats pel Patronat Municipal de Turisme.

“Fins l’any passat només hi havia tres capitals de província que no havia visitat mai, Tarragona, Ciudad Real i Castelló”, confessa sense remordiments. “Això es deu a tres motius: una errada meva, que la competència quan un viatja a Catalunya és molt forta i que potser fins ara la ciutat no s’havia promocionat del tot bé”, es justifica. Saldat aquest deute històric, Ruiz va parlar molt bé del festival en el seu article i es ratifica, un any després, quan se n’hi demana l’opinió: “Tarraco Viva em va sorprendre gratament. Em vaig trobar amb una proposta més seriosa del que em pensava i amb substància històrica, a més d’estar ben imbricada amb la ciutat”.

Fotografia: @dete_71

I pel que fa al conjunt de la ciutat, els elogis són encara més generosos: “Tarragona em va sorprendre gratament. Em va semblar una ciutat d’una mida considerable però que conserva el gust de poble. Em van agradar l’ambient de les places, la gent, el costum de fer el vermut, la sensació de tranquil·litat… Els monuments romans bé mereixen una visita, però l’autèntic valor de Tarragona està en el seu conjunt. Personalment, desaconsello les visites a una localitat per un únic atractiu. Mèrida, per exemple, té unes restes arqueològiques de primer nivell, però la ciutat no les acompanya”, argumenta.

Tanta crítica positiva no amaga, ni de bon tros, el fet que no tot és perfecte. En el seu article Ruiz lamentava l’existència de “desastres urbanístics com l’enorme aparcament al costat de la platja o les vies del tren que separen la ciutat de la costa, o edificis sense solta ni volta que trenquen l’harmonia del conjunt històric”. Aquestes crítiques precises i argumentades (“si n’hi ha les has de mencionar, fan que l’article tingui més credibilitat que un anunci”, es justifica el periodista) són molt difícils de trobar a la majoria d’articles a la xarxa. Passa que bona part dels articles sobre Tarragona en blogs i pàgines web tenen un caràcter comercial més o menys ocult i, esclar, com has de parlar malament d’una cosa que vols vendre? Ai, els problemes del periodisme modern!

EL ‘NEW YORK TIMES’ DESTACAva ELS ATRACTIUS D’UNA CIUTAT “DESCONEGUDA”

Una cerca de Tarragona a la versió anglesa de Google ens porta a la bíblia del periodisme. El prestigiós The New York Times va publicar en la seva versió impresa, el juny del 2011, l’article “A prop de Barcelona, tresors de l’antiga Roma”, on, enmig d’una valoració global positiva, la periodista Florence Fabricant destacava que “la varietat de punts d’interès de Tarragona estan tots en un radi de 15 minuts caminant”. L’atractiu dels monuments romans i la bona oferta gastronòmica són desenvolupats en detall.

En segon terme, en el capítol de mancances se citen la manca de bones traduccions angleses de les cartes als restaurants o l’excés de construccions al costat de les restes arqueològiques. I com a fil conductor de l’article, la sorpresa pel fet de ser una ciutat tan poc coneguda i reconeguda, fins i tot dins de l’Estat espanyol. Reforcen aquesta impressió unes declaracions del famós cuiner José Andrés, establert a Washington, que remarca que “des de Barcelona la gent va cap al nord, no al sud”.

Fotografia: @schutss

En definitiva, una ciutat tan agradable com desconeguda. El segon adjectiu s’imposa en massa ocasions al primer, fet que potser explica l’absència d’articles sobre els atractius de Tarragona a les pàgines web dels principals diaris europeus. L’única excepció és alguna fotonotícia de les últimes edicions del Concurs de Castells, ara mateix l’indiscutible aparador de la ciutat a l’exterior. Més enllà d’això, excentricitats, com una notícia sobre la desafortunada aventura de Tobias Grahn al Nàstic que llegim al Bild alemany o la referència sobre la recent macrobeatificació a la Laboral a Le Parisien francès.

Els qui finalment es perden per Tarragona (cada vegada més gent, com ho demostra la xifra rècord de 2.600.000 visitants l’any 2013, explicada en un article al número 6 del Fet) acaben dient-hi la seva a Internet. A Los Viajeros, un dels fòrums turístics més populars malgrat el seu disseny juràssic, la majoria de comentaris valoren la ciutat com un indret ideal per a una visita de cap de setmana o una alternativa al bullici d’altres localitats de la Costa Daurada. El conjunt arqueològic, el passeig per la Part Alta, el Serrallo o el gaudi de les platges són les activitats més recomanades. Al mateix temps, diferents usuaris insisteixen en el desconeixement que tenien de la ciutat: “No sé com no es dóna més publicitat a aquesta destinació. Jo, sens dubte, repetiré cada vegada que pugui, i aconsello a tothom fer el mateix”, escrivien des de Sevilla. “Amb les vegades que he estat a Salou i no hi he anat mai”, li responen.

TripAdvisor és una de les pàgines web de viatges més grans del món. El volum de comentaris que acumula fa que molts hipotètics turistes la visitin per acabar de formar-se una opinió sobre la seva pròxima destinació. En tots els fòrums sobre la ciutat, dedicats a monuments, allotjament, gastronomia, etc., Tarragona acumula prop de 15.000 aportacions, una xifra significativa però inferior a les 22.000 de Girona, les 40.000 d’Alacant o les 62.000 de Salou, per posar només tres exemples. Al fòrum pràcticament totes les valoracions són positives, i les úniques crítiques són d’un conductor ressentit a qui van posar una multa per excés de velocitat i algun cas particular d’hostes descontents amb el seu hotel (en aquest camp destaquen el bon regust de boca que han deixat els càmpings de la ciutat i la poca correspondència entre la fama i la categoria de l’Hotel HUSA Imperial Tàrraco i les crítiques dels usuaris). En el rànquing de coses a fer, ordenades segons les preferències de les votacions recollides, el Pont del Diable, la catedral i l’oferta de visites turístiques guiades són les més ben valorades pels usuaris, amb una nota mitjana de 4,5 sobre 5.

I si parlem de notes, val la pena donar un cop d’ull a la Guia Michelin, que tant en la seva versió en paper com en línia atorga dues estrelles a Tarragona d’un màxim de tres. La cèlebre publicació qualifica la ciutat com a “rica en vestigis clàssics i medievals, feta de pedres mil·lenàries, històrica fins a la medul·la”. En l’habitual descripció dels punts d’interès, destaca que l’únic element remarcat amb tres estrelles és el retaule de la catedral de Tarragona, qualificat com a “joia”.

En l’època d’Internet les guies de viatge no han desaparegut, si bé s’han convertit en espais multiplataforma, amb el llibre tradicional complementat per una informació més actualitzada i atractiva a Internet. És el cas d’una altra de les referències en aquest àmbit, Lonely Planet, que en l’edició anglesa de la seva Guia d’Espanya dedica cinc pàgines a la ciutat. Els llocs per visitar i les recomanacions gastronòmiques habituals són complementats amb una interessant peça separada que parla de les festes típiques del Camp de Tarragona, amb una menció especial als correfocs i als castells –i concretament, al Concurs de Castells. Ni la versió de la guia consultada en paper (de la dècada anterior) ni la pàgina web fan cap referència a Tarraco Viva.

Fotografia: @dete_71

El festival romà de Tarragona sí que ha tingut en les darreres edicions una presència destacada a Instagram, la xarxa social dedicada a la fotografia. La parella formada per Francesc Solà (@schutss) i Carmen de Tena (@dete_71) estan al darrere de Descobreix Catalunya, un perfil a les xarxes socials que, com el seu nom indica, retrata alguns dels indrets i esdeveniments més interessants del país. Només a Instagram té més de 43.000 seguidors, una xifra que es veu superada pels gairebé 150.000 que sumen conjuntament aquesta parella vallesana.

La qualitat de les fotografies que il·lustren aquest article permeten comprovar la raó del seu èxit. Tots dos van ser convidats l’any passat a conèixer de prop Tarraco Viva i el Concurs de Castells en aquests viatges de premsa que ja no només s’adrecen a periodistes de carrera. “Hem agafat reputació i a nivell turístic cada vegada es valora més la proximitat d’Instagram”, explica Solà. L’àmplia coneixença de molts racons del país dóna més autoritat a les seves paraules: “Tarragona és una ciutat molt rica en tots els aspectes i que cobreix totes les necessitats d’un turista. Està molt enfocada a un tipus de turisme cultural, però també pot servir de base d’operacions per fer un viatge més llarg per tot el territori”. Preguntat sobre si la ciutat és prou coneguda, Solà respon a partir de la seva experiència personal: “Visc a Granollers i és cert que allí la gent tendeix a mirar més cap al nord quan planifica un viatge. Les accions promocionals que fa ara a Tarragona són bàsicament de proximitat, i potser costa més arribar a un públic més ampli”, valora.

Si és cert que les imatges valen més que mil paraules, tenint en compte que l’etiqueta #tarragona ha estat utilitzada més de 300.000 vegades a Instagram, ens falta espai per afegir-hi tots els zeros. La fixació d’uns objectius clau, la definició d’uns productes concrets i una aposta decidida per les noves tecnologies han situat Tarragona a primera línia de la promoció turística 2.0. L’elevada competència i la dispersió de públics fan, però, cada vegada més difícil captar l’atenció del viatger. August i Adrià, figures divines que lideraven un vast imperi, ho tenien molt més fàcil, per generar opinió.

Jordi Suriñach
Jordi Suriñach
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here