Si n’he de triar només un, em quedo amb el primer reportatge que vaig escriure, al número 18 del FET, sobre el projecte Ilusión+ del tarragoní Pau Torres i la seva dona Gina Córdova. Potser el recordo especialment perquè era el primer que feia per a la revista en paper (ja que havia començat escrivint al digital), perquè em va emocionar com parlaven de l’ELA que patia el Pau i de tot el que això comportava, perquè no m’esperava que m’obrissin les portes de casa seva com ho van fer, perquè van ser molt propers i em van mostrar una realitat que no coneixia i que em va impactar.
En definitiva, va ser una història que es va guanyar un raconet del meu cor. De fet, amb els anys, no he deixat de seguir la seva tasca solidària, i la mort del Pau, ara fa poc més d’un any, fa que ho recordi tot plegat encara amb més afecte. El reportatge es titulava ‘Copes d’il·lusió’ i es va publicar l’estiu de 2016. Aquí el teniu:
Fins al 2013, Pau Torres i Gina Córdova –tarragoní i mexicana– vivien i treballaven a Xangai (Xina). Hi portaven vuit anys. Estaven ben posicionats professionalment, gaudien de la vida amb els seus dos fills, el Ferran i la Montse, i en els seus plans a curt termini no hi entrava tornar a Tarragona. Però el 4 de juliol d’aquell 2013, una data que la Gina té gravada a foc, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) va entrar a les seves vides: l’hi van diagnosticar al Pau després de moltes proves. I és que la seva ELA, capritxosa, va començar pels peus i no pels braços, com és més habitual. Tot plegat, va fer anar de corcoll la família i els metges fins a arribar a la diagnosi final.
‘copes d’il·lusió’ retratava la malaltia de l’ela amb el tarragoní pau torres
També a l’estiu del 2013, per les xarxes socials de tot el món hi corrien vídeos de gent tirant-se per sobre cubells d’aigua gelada. Era l’Ice Bucket Challenge, una iniciativa que va començar als Estats Units i que va servir per fer una mica més visible la malaltia que tot just acabava de descobrir la família Torres-Córdova. El Pau i la Gina van voler anar una mica més enllà per fer difusió de l’ELA i aconseguir conscienciar la població. “La galleda d’aigua freda està bé, però no n’hi ha prou”, constaten tots dos.
TORRES COMERCIALITZAva VINS PER LLUITAR CONTRA LA MALALTIA QUE PATEIX: L’ELA
Des de la Xina, “on és difícil trobar bon vi a bon preu”, recorda el Pau, la parella feia un temps que col·laborava amb la DO Montsant en qüestions d’exportació. Amb la malaltia, però, van acabar tornant a Tarragona i van donar la volta al projecte, amb la intenció d’exportar vi des d’aquí. El van desenvolupar a través del programa Aprende y emprende de la Fundació Prevent i ESADE, amb el qual es formen emprenedors amb discapacitat. Paral·lelament, van començar a estudiar per convertir-se en sommeliers. “Si hem de vendre vins hem de saber de vins!”, exclamen. I el resultat final va ser Ilusión+: la il·lusió de trobar una cura per a l’ELA amb la suma a la causa del màxim de persones possible.
Així, la seva iniciativa consisteix a comercialitzar vins i caves de qualitat a través de la seva marca, amb l’objectiu de promoure la investigació i la captació de fons per a la lluita contra les malalties neurodegeneratives. Per cada ampolla venuda destinen un o dos euros a la Fundació Miquel Valls (la fundació catalana d’ELA), la Fundació Esclerosi Múltiple o la Fundación Noelia (de nens contra la distròfia muscular congènita per dèficit de col·lagen VI). A quina de les fundacions es destinen els diners és una decisió de cada client.
“volíem explicar una història a través dels vins”
“D’exportadors de vins n’hi ha molts”, relaten els dos emprenedors, i “volíem donar-hi un valor afegit, explicar una història a través dels vins”. I quina història millor que la seva? Venen sis vins i un cava, cadascun dels quals està etiquetat amb el nom d’un membre de la família. Els negres són del Pau: un penedès de Viladellops Vinícola, un montsant elaborat per Mas de l’Abundància del Masroig i un priorat de La Conreria d’Scala Dei. El blanc és de la Gina, un montsant que fan a la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà. El cava és del Ferran, del celler Conde de Valicourt de Sant Sadurní d’Anoia. I els rosats són de la Montse, un també de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà i l’altre de Bodegas Ochoa (Navarra). Per cert, que els dos petits estan encantats de tenir un vi amb el seu nom i ho expliquen cada cop que se’ls presenta l’ocasió!
Però la cosa no queda aquí. El Pau és ambiciós i ja té al cap cellers d’altres indrets de l’Estat i més entitats. “Volem regionalitzar per globalitzar”, explica, ja que una persona de fora de Catalunya pot preferir comprar un vi elaborat al seu territori i donar els diners a una fundació també de la seva zona. Per això ja disposen d’un vi navarrès, i volen seguir per aquest camí. Una altra pota de la seva expansió passa per ampliar la distribució. Ara, les seves ampolles es poden demanar en un parell de restaurants i en tres botigues especialitzades de Tarragona, en tres més de Barcelona i en una de Badalona. Però per assolir aquest creixement cal finançament, que és complicat d’aconseguir.
Tot i que pot semblar que engegar una empresa comporta moltes dificultats, que és cert, ells es queden amb la part més positiva, i amb l’aprenentatge d’haver treballat de bracet amb Oriol Segarra, conseller delegat de l’empresa farmacèutica Uriach, Ferran Centelles, exsommelier d’El Bulli, o Josep Roca, sommelier d’El Celler de Can Roca. A més de la col·laboració que els han ofert des de la Fundació ONCE i, evidentment, Prevent i ESADE. Fins i tot aquest mes de juny van participar en el primer Unreasonable Lab Spain, a Madrid, un programa d’entrenament intensiu per a empreses emergents espanyoles que té com a objectiu resoldre problemes socials o mediambientals i que està dissenyat per ajudar-les a captar fons.
És evident que el Pau i la Gina, lluny d’enfonsar-se, han fet de l’adversitat virtut i han engegat un projecte solidari en un moment vital molt dur. I gràcies a Ilusión+ ja han repartit 3.000 euros entre les diferents fundacions i han aconseguit que diversos particulars hagin fet importants donacions després d’haver conegut la seva història. El secret? La il·lusió que omple les seves ampolles i les copes de tots aquells que han comprat els seus vins.
