25.6 C
Província de Tarragona
Divendres, juliol 12, 2024

FET 10 ANYS: El reportatge amb dedicatòria personal d’Albert Ollés

Totes les fotos del reportatge són de David Oliete Casanova.

En aquests deu anys, a banda de publicar reportatges de diverses temàtiques, he gestionat tres seccions fixes a la revista. La primera fou una sèrie de perfils biogràfics, amb il·lustracions caricaturitzades, de personatges destacats i populars de la ciutat. Es deia L’Última Mirada i en vam fer vint-i-quatre. Posteriorment, hi vam continuar amb un nou format, L’Espai de…, on el protagonista triava i ens mostrava, fotogràficament, el seu racó especial de Tarragona.

Alhora, coordino la secció Divulgació URV, on portem sis anys explicant projectes de recerca innovadors i referents a nivell internacional, impulsats pels equips d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili. Vam començar al número 25 i encara seguim, també amb un canvi de format a mig camí.

Inicialment publicàvem un article escrit pel professor o professora que lidera el projecte (acompanyat gràficament d’una il·lustració) i, des de fa uns anys, els fem una entrevista per facilitar, fins on és possible, la comprensió de temes que, sovint, són molt tècnics i especialitzats.

‘Les arrels de la ciutadania’ mostra el nou model d’ensenyament competencial i per projectes

A més, em vaig fer càrrec, durant un any, d’una sèrie de reportatges de projectes educatius singulars a les escoles i els instituts de la ciutat. Li vam dir A les aules i vull destacar-la perquè ens va permetre descobrir i fer públics aspectes poc coneguts, de portes enfora, del treball dels equips directius i de docents.

Una tasca vocacional i abnegada, poc reconeguda actualment tot i que té una importància cabdal per al present i el futur de la societat. Més encara amb les dificultats afegides dels temps que vivim.

És per això que vaig obrir el primer, centrat en l’Escola Pau Delclòs, amb una dedicatòria personal: “En homenatge, avui més que mai, a les mestres i els professors de l’escola catalana que ens van ensenyar a pensar, i a fer-ho de manera crítica, per sentir-nos ara ciutadans més lliures“.

És l’únic reportatge de tots els que he publicat a la revista on m’he permès aquesta llicència. I també la de convertir els alumnes en protagonistes i narradors del text, en primera persona.

Per tot plegat, i per la data en què el vaig escriure (octubre del 2017), és el que he triat per recuperar-lo amb els lectors. El vam titular Les arrels de la ciutadania i el vam publicar al número 26. Aquí el teniu íntegre:

alumnes de l’Escola Pau Delclòs expliquen com aprenen descobrint la Tàrraco romana

Hola! Som la Júlia, l’Aran i el Víctor, alumnes de cinquè de Primària de l’Escola Pau Delclòs de Tarragona. Tenim deu anys i en aquest reportatge us explicarem el mateix que ja hem fet, amb l’ajuda d’un PowerPoint, a altres col·legis d’aquí i de municipis propers. Es tracta d’un projecte per aprendre mates, llengua, ciències i manualitats, alhora que coneixem els principals monuments de la nostra ciutat, que, fa dos mil anys, va ser una gran capital de l’Imperi romà anomenada Tàrraco. Ho sabíeu?

Nosaltres ja havíem vist, passejant amb els pares per la Part Alta, muralles de pedres molt grans i llocs que semblen abandonats, però que estan sempre plens de turistes. Ara ens han explicat que eren com el camp del Nàstic o el Teatre Metropol, espais per veure lluites de gladiadors, com l’Amfiteatre, per fer curses de carros de cavalls, com el Circ, i per anar a comprar i fer coses de gent gran, com el Fòrum de la Colònia i el Fòrum Provincial.

La directora de la nostra escola es diu Coloma Bartra. No para mai quieta, tot el dia escales amunt i avall parlant amb els profes i la resta de persones que treballen al col·legi. Ella diu que aquest projecte proposa “millorar la nostra ciutadania (esperit d’esforç i de treball, responsabilitat, respecte, col·laboració, participació i compromís) a través de la construcció de la nostra identitat individual i col·lectiva i del sentiment de pertinença a la comunitat”.

Nosaltres tot això no ho entenem gaire, són coses de gent gran, però sí que ens va agradar molt el dia que ens van portar a fer una visita al monument que ens tocava estudiar aquell curs. I encara ens ho hem passat millor al laboratori, aprenent com els romans feien monedes i es pintaven la roba amb plantes agafades de la muntanya.

L’innovador projecte va ser un referent a Catalunya i, actualment, és un model que segueixen molts centres

Una d’elles encara es pot recollir ara i té un nom molt maco: Rubia tinctorum. Nosaltres també hem fet tints de colors amb les arrels d’aquesta herba, recol·lectada per un dels nostres pares. I vam encunyar una mena d’euros amb el segell del col·le, seguint el mateix procediment que feien servir els tarragonins antics. Per cert, ¿sabíeu que les monedes podien ser d’or, plata i bronze i que els romans les reciclaven tenint en compte el seu impacte ambiental al planeta? Realment, reciclar és molt important.

Per ajudar-nos a fer tot això al laboratori hi ha la Montserrat Moreno, la professora que s’encarrega d’aquesta part del col·legi. Ella diu que “l’experimentació és un ensenyament complementari i encara més viu i engrescador per a nosaltres que el que ens aporten els llibres”. El mateix opina una de les senyos de Primària, la Marta Pellicer: “És un aprenentatge molt motivador, ja que està relacionat amb l’entorn més proper dels alumnes i, alhora, permet fer una tasca interdisciplinària que engloba diferents assignatures”, explica.

Això deu estar relacionat amb aquell treball que vam fer, en què havíem de dibuixar l’Amfiteatre en una gran cartolina i posar-hi a dins personatges amb les nostres fotos retallades i enganxades. O com aquell cop que vam fer sumes, restes i multiplicacions per saber quanta gent cabia a les graderies.

Tot això que fem es diu Les arrels del present i ho van pensar inicialment per a alumnes del cicle de Primària, però ha funcionat tan bé i ha guanyat tants premis arreu de Catalunya (el Baldiri Reixac de la Fundació Carulla, el de la Fundació Espavila, el Premi Carles Miralles de la revista Auriga i el de l’Institut Municipal d’Ensenyament de Tarragona, l’IMET), que la directora diu que és “el projecte estrella” d’entre tots els que desenvolupem al col·le.

Els alumnes estudien les matèries, de forma transversal i pràctica, mentre coneixen el Patrimoni de la ciutat

I ara ho fan també els petits de parvulari (cicle Infantil). Com que ells són més petits, comencen per monuments que no són de Tàrraco, com el de l’avi Virgili (P3), el dels castellers de la Rambla Nova (P4) i el del Balcó, aquell tan gran des d’on es veu el mar Mediterrani i els vaixells, i on els papes i els avis diuen que anem a tocar ferro (P5).

Quan arribin a Primària ja estaran preparats per endinsar-se en el món dels romans. Els de primer estudien l’Amfiteatre, els de segon, el Circ, els de tercer, la Catedral –construïda al damunt del temple dedicat a l’emperador August–, els de quart treballen amb les muralles, nosaltres, els de cinquè, estem amb el Fòrum de la Colònia, i l’any que ve, a sisè, farem el Fòrum Provincial.

La metodologia que fem servir s’articula en dues parts. Una primera de teòrica, en què ens descobreixen els monuments, la seva història i importància per sensibilitzar-nos envers el patrimoni i generar en nosaltres “virtuts i qualitats de ciutadania”. Ens fan exposicions amb imatges de l’element que estudiem i el dibuixem. Tot plegat, diuen, ens ajuda a fer-lo nostre, a “apropiar-nos emocionalment” d’aquestes grans obres del passat.

Posteriorment es desenvolupa la part més pràctica amb les visites in situ per grups i l’experimentació sensorial fent servir la vista, l’oïda, l’olfacte i el tacte per observar, descriure i sentir els monuments de ben a prop. Quan tornem a classe fem treballs sobre el que ens han explicat, des de diferents àrees: llengües, matemàtiques, medi social i plàstica.

El projecte fomenta entre els nens els valors de la ciutadania, mitjançant l’apropiació sentimental dels monuments

Com és habitual en aquests temps, fem servir les noves tecnologies com ara el PowerPoint de les presentacions i una aplicació per a tauletes tàctils amb reconstruccions virtuals dels monuments originals. Alhora, treballem amb instruments més clàssics, com el laboratori, l’horticultura i, fins i tot, una exposició l’any passat en un dels Tinglados del Port, on vam mostrar els materials elaborats pels alumnes.

Aprofitant aquesta mostra, vam fer també un díptic informatiu del projecte, vam decorar l’agenda escolar del curs amb motius romans, vam dedicar a aquest tema la revista anual del col·legi i vam rodar un capítol de la sèrie televisiva per a Internet Civiteca.com, amb la ballarina professional Dory Sánchez, per difondre i promocionar els elements arquitectònics de Tarragona que són Patrimoni Mundial.

Ja ho veieu, doncs. Com diu la directora, Les arrels del present ens permet fer un “treball educatiu” que incideix en la nostra “formació integral” i “contribueix a la cohesió social”.

“fem un treball que incideix en la formació integral dels alumnes i contribueix a la cohesió social”, diu la directora

L’Aran, la Júlia (que ara sabem que té nom de mare d’emperadors romans) i el Víctor esperem que us hagi agradat aquesta exposició i que us hagi servit per aprendre una mica més de Tàrraco i les arrels de la nostra ciutat, que hem de cuidar i estimar entre tots.

Per acabar, la directora ens demana que us deixem un petit text sobre un decret del Departament d’Ensenyament de la Generalitat dedicat a la competència social i ciutadana dels alumnes, que és la capacitat per comprendre la realitat en què vivim i afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic, basat en els valors i les pràctiques de la pau i la democràcia.

Diu així: “La formació de ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables és consubstancial al progrés en l’escolarització i a l’èxit escolar. L’educació en el compromís individual i col·lectiu amb l’entorn social, cultural i natural afavoreix l’arrelament de la comunitat i contribueix a la construcció d’estils de vida més justos i saludables”. N’heu pres nota?

Albert Ollés
Albert Ollés
Periodista. Coordinador del FET a TARRAGONA.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here