20.8 C
Província de Tarragona
Divendres, maig 24, 2024

FET 10 ANYS: Una dècada convulsa

Manifestació a la plaça de la Font el 17 d’octubre de 2017 contra l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Foto: David Oliete.

Al setembre de 2013 es presentava el primer número del FET a TARRAGONA, una publicació que aportava aire fresc al paisatge mediàtic de la ciutat amb una oferta singular. La nova revista sortia a la llum en un entorn incert, particularment complicat en l’àmbit del periodisme, en un context de precarització creixent resultat en bona part de la crisi del 2008.

“la revista aportava el 2013 un aire fresc al paisatge mediàtic”

Eren també els moments inicials de l’anomenat Procés, que començava a provocar moviments tectònics en el mapa polític, als quals no era aliena la ciutat de Tarragona, a l’equador del segon mandat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, ben diferent del primer, amb un canvi d’aliances que indicava un allunyament progressiu de les expectatives suscitades el 2007.

“començaven 10 anys d’experiències històriques inèdites”

Des d’aquell setembre ençà han passat deu anys accelerats, d’experiències històriques inèdites que han impactat en la nostra vida quotidiana d’una manera que no havia estat tan intensa, probablement, des del final de la Guerra Freda, possiblement més. Han estat deu anys d’un món en crisi permanent, amb conflictes oberts i desafiaments majúsculs, durant els quals la ciutat de Tarragona no ha estat capaç d’afrontar de manera consistent els seus grans reptes històrics, però s’ha vist, òbviament, afectada per un medi ambient complex i inestable. De fet, per exemple, ha tingut tants alcaldes durant aquests deu anys com durant els trenta anteriors.

Un dels efectes més evidents a Tarragona de la crisi climàtica, un dels grans impactes d’aquesta dècada. Foto: Marc Colilla.

En tot cas, tot plegat, malgrat l’efervescència política que es percebia al país, particularment des de la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012, i malgrat que els efectes de la Gran Recessió eren encara palesos aleshores, difícilment podia imaginar-se aquell setembre de 2013, en el context de la normalitat teclera de la ciutat, el que ens esperava en els anys a venir.

“ha estat una dècada d’un món en crisi permanent, amb grans desafiaments”

De fet, aleshores, la consulta del 9 de novembre de 2014 encara no havia estat anunciada i ningú no podia imaginar que en pocs anys hi hauria càrregues policials contra col·legis electorals als carrers de Tarragona. Els esdeveniments s’havien de començar a accelerar en l’àmbit català en pocs mesos, a l’inici del que han acabat sent deu anys convulsos i intensos.

“el procés, la pandèmia i la crisi climàtica han impactat en les nostres vides”

Efectivament, ha estat una dècada tempestuosa, dominada, des del punt de vista polític, pels esdeveniments que culminen en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre de 2017, que marca el punt d’inflexió entre un procés d’afirmació nacional que s’havia encetat amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i una situació de desorientació col·lectiva després de la repressió i el reassentament aparent del marc autonòmic, en la qual ens trobem en el moment present.

La Unitat de Cures Intensives de l’hospital Joan XXIII el maig de 2020, en el moment més complex de la pandèmia. Foto: David Oliete.

A la convulsa situació política a Catalunya, cal afegir l’impacte de la pandèmia, segurament el fet històric de major afectació en les vides de tots nosaltres, amb situacions que, si bé ara poden semblar lluny, com ara el confinament o l’ús de les mascaretes en els espais públics, ens recorden la fragilitat d’una civilització que exerceix una pressió cada vegada més agressiva sobre el seu entorn, tot provocant una transformació planetària en la qual cal emmarcar la mateixa covid-19.

(…)

Arribem, doncs, al capdavall d’una dècada d’enormes sacsejades, que, possiblement, no hem acabat de pair, amb comportaments electorals, des de l’abstenció fins a l’opció per l’extrema dreta, que mostren la desorientació de bona part de la població davant d’un món que es va fent menys transparent i més inquietant. Preservar l’ideal de la bassa d’oli del sergent Blázquez no sembla la millor alternativa en aquest context. La necessitat d’articular un discurs consistent de ciutat (i d’àrea metropolitana), de recosir un teixit urbà (i social) fragmentat, de construir lideratges inclusius i estratègies resilients, i de superar el victimisme provincià, tot sovint tòxic i paralitzant, esdevé l’horitzó desitjable per afrontar els anys a venir.

“Tarragona ha viscut aquests canvis amb la inèrcia acostumada i sense extraure’n lliçons”

Per les pàgines del FET a TARRAGONA han passat incomptables experiències personals que mostren la vitalitat de múltiples nòduls d’un teixit social que, malgrat tot, és encara fràgil. Manca consistència, probablement, entre altres, coses per la inexistència d’una opinió pública robusta i d’un debat públic sòlid, al qual aquesta publicació pretén contribuir.

Així, els anys passen i la ciutat continua sense resoldre les seves contradiccions, sense aclarir els seus dubtes, en una inèrcia permanent que la fa cada vegada més incapaç de respondre a una realitat incerta, inestable i a voltes amenaçadora. La millor notícia continua essent la multitud d’iniciatives ciutadanes que malden per superar aquest estancament i proporcionar les eines per navegar en aquests temps convulsos en els quals ens toca viure. Cal, però, estructurar-ho tot plegat, i aquest és segurament el major desafiament de la ciutat en el present.

———

FRAGMENT DE L’ARTICLE ‘FET EN TEMPS CONVULSOS’ QUE PODEU LLEGIR ÍNTEGRAMENT AL NÚMERO 61 DE LA REVISTA ‘FET a TARRAGONA’, ESPECIAL 10 ANYS.

Jordi Jaria i Manzano
Jordi Jaria i Manzano
Professor de dret constitucional i ambiental URV
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here